Actualitat

• 25 Octubre 2026

El Ministeri d’Agricultura publica una guia de bones pràctiques per harmonitzar l’avaluació dels vins amb Denominació d’Origen Protegida (DOP) i Indicació Geogràfica Protegida (IGP).

El document, fruit de gairebé quatre anys de treball amb especialistes de sis comunitats autònomes, representa una eina d’interès per al sector vitivinícola català i contribueix a reforçar les garanties de qualitat, autenticitat i diferenciació dels vins del territori.

El sector vitivinícola català disposa d'un nou instrument de referència per avançar en la qualitat i el rigor dels controls organolèptics. La publicació de la Guía de buenas prácticas de control sensorial de vino con DOP o IGP (2026), impulsada pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, estableix recomanacions tècniques comunes per avaluar les característiques dels vins protegits per figures de qualitat diferenciada.

La iniciativa vol facilitar que els organismes de control i els consells reguladors disposin de criteris homogenis, objectius i fiables a l'hora de comprovar que els vins compleixen les característiques organolèptiques establertes en els seus respectius plecs de condicions.

Per a Catalunya, territori amb una llarga tradició vitivinícola, una gran diversitat de varietats de raïm i una producció estretament vinculada al paisatge, la cultura i la gastronomia, aquesta iniciativa representa una oportunitat per continuar consolidant el reconeixement dels vins catalans i la confiança en els seus distintius d'origen.

Catalunya, un territori de referència en qualitat i diversitat vitivinícola

Catalunya compta amb dotze denominacions d'origen vinícoles, inclosa la DO Cava, que expressen la diversitat dels seus territoris productors: Penedès, Priorat, Montsant, Terra Alta, Empordà, Costers del Segre, Conca de Barberà, Pla de Bages, Alella, Tarragona, Catalunya i Cava.

Cadascuna presenta particularitats relacionades amb el clima, els sòls, les varietats de raïm, els sistemes d'elaboració i les tradicions vitivinícoles. Aquesta riquesa constitueix un dels grans actius del sector, però també comporta una complexitat considerable en l'avaluació sensorial dels vins.

Precisament, la nova guia pretén combinar l'aplicació de procediments tècnics comuns amb el respecte a les característiques pròpies de cada denominació d'origen.

L'objectiu no és uniformitzar els vins ni els seus perfils organolèptics, sinó garantir que les seves particularitats s'avaluïn amb metodologies consistents, transparents i reproduïbles, reforçant la credibilitat dels controls i la protecció de les produccions de qualitat diferenciada.

Quatre anys de treball per establir criteris comuns de tast

La guia és el resultat d'un procés de treball de gairebé quatre anys en què han intervingut especialistes de sis comunitats autònomes, amb l'objectiu de compartir coneixement tècnic i definir bones pràctiques aplicables a l'avaluació sensorial dels vins amb DOP i IGP.

El document aborda aspectes fonamentals per assegurar la fiabilitat dels controls: les condicions ambientals de les sales de tast, la preparació i presentació de les mostres, la formació i qualificació dels tastadors, els procediments de valoració i la interpretació dels resultats.

Entre les recomanacions tècniques, s'inclou la utilització de copes normalitzades, el control de la temperatura dels vins, la codificació anònima de les mostres i l'establiment de sistemes per comprovar la coherència de les valoracions dels diferents tastadors.

També es plantegen metodologies per analitzar la intensitat dels atributs sensorials i el grau de conformitat de cada vi amb les característiques definides en el seu plec de condicions.

D'aquesta manera, es vol reduir la subjectivitat inherent al tast i millorar la consistència dels resultats, sense perdre de vista la complexitat i la diversitat dels vins que s'avaluen.

El paper de l'INCAVI i la recerca catalana en l'anàlisi sensorial

Catalunya ja disposa d'una important experiència en aquest àmbit a través de l'Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), que compta amb un Panel de Tast Oficial de Vins de Catalunya integrat per tastadors formats i entrenats i personal tècnic especialitzat.

Aquest panel desenvolupa una funció essencial en la verificació de les característiques sensorials dels vins emparats per les denominacions d'origen catalanes i en l'assessorament als cellers sobre els perfils organolèptics de les seves elaboracions.

L'INCAVI ha desenvolupat una metodologia pròpia d'anàlisi sensorial que ha obtingut l'acreditació d'ENAC, fet que acredita la competència tècnica del mètode en el seu àmbit reconegut.

Aquesta experiència es complementa amb el treball científic desenvolupat en col·laboració amb l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i la Universitat del País Basc (UPV/EHU), que ha permès avançar en una metodologia estandarditzada per descriure i quantificar les característiques sensorials dels vins de les denominacions d'origen catalanes.

Aquesta línia d'investigació, en què ha participat la investigadora Anna Gomis Bellmunt, posa de manifest la capacitat del sector català per aportar coneixement científic, innovació i rigor tècnic a la caracterització dels seus vins.

La restauració i la gastronomia, aliades en la valorització dels vins catalans

Més enllà de l'àmbit estrictament vitivinícola, l'existència de mecanismes rigorosos de control de qualitat també té una incidència positiva en la restauració, l'hoteleria, la gastronomia i l'enoturisme.

Els restaurants i establiments gastronòmics constitueixen un dels principals espais de prescripció i descoberta dels vins del territori. Les cartes de vins, els maridatges, les propostes gastronòmiques de proximitat i l'assessorament dels professionals de sala contribueixen a donar visibilitat als cellers i a acostar la diversitat vitivinícola catalana al consumidor.

Disposar de sistemes solvents de certificació i caracterització sensorial reforça la confiança dels professionals de la restauració en els productes que ofereixen i facilita la transmissió d'informació rigorosa sobre el seu origen i les seves particularitats.

En aquest sentit, el coneixement de les denominacions d'origen i de les varietats autòctones esdevé una eina de diferenciació per als establiments, especialment en un context en què la gastronomia, el producte local i l'experiència enoturística tenen un paper rellevant en la competitivitat de les destinacions catalanes.

La promoció dels vins catalans a la restauració no només contribueix a dinamitzar l'activitat dels cellers, sinó que afavoreix les relacions entre productors, distribuïdors i establiments, reforçant la cadena de valor agroalimentària.

Un pas més en la protecció de l'origen, la confiança i el valor afegit

Les denominacions d'origen constitueixen molt més que un distintiu comercial. Representen un compromís amb la procedència, els mètodes de producció, les característiques dels productes i el compliment d'uns requisits de qualitat prèviament establerts.

La nova guia contribueix a reforçar aquest model mitjançant eines orientades a millorar la transparència i la fiabilitat dels processos d'avaluació.

Per a Catalunya, aquest treball s'inscriu en una estratègia més àmplia de valorització dels productes agroalimentaris de proximitat, de promoció de les denominacions d'origen i de consolidació del prestigi dels vins elaborats al territori.

La qualitat d'un vi no depèn únicament de les seves característiques analítiques, sinó també de la seva identitat sensorial. Saber identificar-la, descriure-la i verificar-la amb criteris tècnics rigorosos és essencial per protegir l'autenticitat dels vins i reforçar el seu posicionament als mercats.

En definitiva, la nova guia aporta una eina de referència que pot contribuir a reforçar el prestigi de les denominacions d'origen catalanes, donar suport a la tasca dels organismes de certificació i consolidar la vinculació entre vi, territori i gastronomia.

Consulta i descàrrega de la guia