• 22 Octubre 2026

Un estudi científic elaborat pel CREAF i presentat a la cimera mundial de biodiversitat COP17 identifica riscos compartits entre les dues regions mediterrànies i proposa noves estratègies de gestió de l'aigua, prevenció d'incendis, conservació forestal i protecció marina.

Les conclusions tenen implicacions directes per al futur de l'agricultura, la pesca, la restauració, el turisme i les economies rurals i litorals.

Catalunya i Califòrnia, dos territoris separats per milers de quilòmetres però units per unes condicions climàtiques i ambientals molt semblants, han iniciat una nova etapa de col·laboració científica per trobar solucions compartides als efectes del canvi climàtic sobre la biodiversitat.

El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya ha presentat el 22 d'octubre, en el marc de la COP17 de Biodiversitat, celebrada a Erevan (Armènia), els primers resultats d'un estudi comparatiu elaborat pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).

El treball s'emmarca en el Mediterranean Climate Action Partnership (MCAP), una aliança internacional de regions amb clima mediterrani que promou l'intercanvi de coneixement i experiències per afrontar els efectes de l'escalfament global.

La investigació constata que Catalunya i Califòrnia comparteixen quatre grans amenaces ambientals: la pèrdua de biodiversitat dels rius i zones humides, el deteriorament dels boscos per la sequera, el risc creixent de grans incendis forestals i l'alteració dels ecosistemes marins per les onades de calor.

La conclusió principal és que ja no n'hi ha prou amb protegir els espais naturals tal com els coneixem: cal adaptar-ne la gestió a unes condicions climàtiques que estan canviant acceleradament.

Aquest plantejament té una transcendència que va més enllà de la conservació de la natura. La disponibilitat d'aigua, l'estat dels boscos, la salut dels ecosistemes marins i la preservació del paisatge estan estretament relacionats amb l'activitat econòmica dels territoris, especialment amb l'agricultura, la pesca, la gastronomia i el turisme.

Catalunya i Califòrnia: dos territoris diferents amb problemes ambientals sorprenentment semblants

El clima mediterrani es caracteritza per estius secs i calorosos, hiverns relativament suaus i una elevada irregularitat de les precipitacions.

Aquestes condicions es donen en una part molt reduïda de la superfície terrestre i afavoreixen la presència d'ecosistemes d'una extraordinària riquesa biològica.

Malgrat les diferències geogràfiques, Catalunya i Califòrnia afronten processos ambientals comparables. Els períodes de sequera són cada vegada més exigents per a la vegetació, els episodis de calor extrema posen en risc els ecosistemes i els grans incendis poden alterar de manera profunda el paisatge.

La recerca, elaborada a partir d'una revisió de literatura científica i contrastada amb quatre especialistes de Catalunya i quatre de Califòrnia, busca identificar quines estratègies poden aplicar-se als dos territoris i quines experiències són transferibles a altres regions de clima mediterrani.

Entre els experts participants hi figuren Mireia Banqué, del CREAF; Núria Bonada, de la Universitat de Barcelona, i els investigadors Mark Carr i Jennifer Caselle, vinculats a la Universitat de Califòrnia.

L'estudi defensa una gestió més activa i adaptativa dels ecosistemes, capaç d'anticipar els riscos i reduir els factors que n'agreugen la vulnerabilitat.

Els rius mediterranis perden biodiversitat i necessiten refugis permanents d'aigua

Un dels resultats més preocupants afecta els ecosistemes d'aigua dolça.

La combinació de sequeres persistents, temperatures elevades, extraccions d'aigua, contaminació i espècies invasores està transformant profundament els ecosistemes fluvials.

Quan un riu deixa de portar aigua durant períodes prolongats, moltes espècies perden el seu hàbitat i poden desaparèixer localment.

La investigació proposa desenvolupar xarxes de refugis aquàtics, formades per basses naturals, fonts, zones humides i hàbitats alimentats per aigües subterrànies.

Aquests espais poden permetre la supervivència de determinades espècies durant els períodes de sequera i facilitar que tornin a colonitzar els cursos fluvials quan es recuperi el cabal.

No es tracta només de conservar punts d'aigua aïllats, sinó de garantir-ne la qualitat, la connectivitat ecològica i la protecció davant pressions com les captacions excessives o la contaminació.

Per a Catalunya, aquestes propostes tenen un interès especial en espais com les conques internes, les zones humides del litoral, els sistemes fluvials de la Catalunya Central i els ecosistemes associats al riu Ebre.

Des del punt de vista territorial, preservar aquests espais també contribueix a mantenir paisatges que són atractius per al turisme de natura, l'observació de fauna i les activitats recreatives vinculades als rius.

Els boscos mediterranis, cada vegada més vulnerables a la sequera

La situació dels boscos constitueix un altre dels eixos centrals de l'estudi.

Tot i que Catalunya i Califòrnia han arribat a la situació actual per processos històrics diferents, els resultats són semblants: grans extensions forestals amb elevada densitat d'arbres i una vulnerabilitat creixent davant la manca d'aigua.

A Catalunya, l'abandonament de terres agrícoles, la reducció de determinades activitats forestals i el retrocés del pasturatge tradicional han afavorit l'expansió de boscos joves i densos.

A Califòrnia, dècades de polítiques orientades a extingir sistemàticament els incendis han contribuït a l'acumulació de vegetació i combustible forestal.

Aquestes dades evidencien la dimensió dels impactes climàtics, que no es limiten a la mortalitat dels arbres. També afecten la capacitat dels boscos per retenir carboni, regular el cicle de l'aigua i proporcionar hàbitats adequats a les diferents espècies.

El CREAF proposa avançar cap a una gestió forestal més adaptada als processos naturals, amb boscos que combinin arbres de diferents edats, espais oberts, fusta morta amb valor ecològic i microrefugis per a la biodiversitat.

També planteja reduir, quan sigui necessari, la competència entre arbres per l'aigua i afavorir les espècies autòctones més resistents a la sequera.

Cal destacar que una part de la fusta morta té funcions ecològiques importants, de manera que la gestió preventiva dels incendis no s'hauria de confondre amb una eliminació indiscriminada de tota la vegetació.

La paradoxa dels incendis: apagar tots els focs pot augmentar el risc a llarg termini

Una de les conclusions més interessants de l'estudi és la identificació del fenomen conegut com a trampa de l'extinció.

Aquest concepte descriu una situació en què l'eficiència dels sistemes d'extinció redueix el nombre d'incendis i la superfície cremada a curt termini, però pot afavorir indirectament l'acumulació de combustible vegetal si no va acompanyada d'una gestió forestal preventiva.

Amb el pas dels anys, aquesta acumulació, combinada amb sequeres prolongades i episodis meteorològics extrems, pot contribuir a generar incendis d'una intensitat molt elevada.

L'estudi defensa que la prevenció ha d'incorporar una gestió activa del territori i recuperar determinats processos ecològics que històricament contribuïen a limitar l'acumulació de vegetació.

Entre les solucions plantejades destaquen les cremes prescrites, executades sota supervisió tècnica, la ramaderia extensiva, el pasturatge, el manteniment d'espais agrícoles i la creació de paisatges en mosaic.

El paisatge en mosaic, una eina de prevenció i de desenvolupament rural

Els paisatges agroforestals en mosaic combinen boscos, pastures, conreus, vinyes, oliveres i espais oberts, en lloc de presentar grans extensions contínues de vegetació homogènia.

Aquesta diversitat pot contribuir, segons la configuració i la gestió del territori, a limitar la continuïtat del combustible forestal i facilitar les tasques de prevenció i extinció.

Al mateix temps, proporciona hàbitats diferents per a la fauna i la flora, afavoreix la biodiversitat i pot mantenir activitats econòmiques vinculades al sector primari.

La recerca identifica la necessitat de recuperar usos agrícoles i ramaders que havien contribuït històricament a mantenir aquests paisatges.

La ramaderia extensiva, per exemple, pot participar en la gestió de la vegetació mitjançant el pasturatge planificat, especialment en zones estratègiques per a la prevenció d'incendis.

A Catalunya ja es desenvolupen experiències relacionades amb aquest model, entre les quals el projecte LIFE RedBosques_Clima al Parc Natural dels Ports i les actuacions de gestió del paisatge en mosaic en espais protegits com el Cap de Creus.

Aquest enfocament posa de manifest la connexió entre agricultura, ramaderia, gestió forestal, protecció ambiental i manteniment de la població rural.

El Mediterrani s'escalfa i posa en risc la biodiversitat marina

Un dels apartats més rellevants per al sector pesquer, la restauració i el turisme gastronòmic és el dedicat als ecosistemes marins.

Les onades de calor marines poden provocar alteracions profundes en les comunitats biològiques, especialment quan les temperatures elevades es mantenen durant períodes prolongats.

Al Mediterrani, aquests episodis ja han provocat mortalitats massives d'organismes marins, entre els quals coralls, gorgònies i esponges.

La investigació destaca que les onades de calor recurrents han afectat més de cinquanta espècies i han contribuït a la degradació dels hàbitats de posidònia oceànica.

A Califòrnia, una situació comparable es va produir durant l'onada de calor marina coneguda com The Blob, entre 2014 i 2016.

En alguns trams de la costa nord californiana, els boscos de macroalgues marines van experimentar reduccions superiors al 95%, com a conseqüència de la combinació de l'escalfament de l'aigua, una malaltia que afectava les estrelles de mar i la proliferació d'eriçons.

Malgrat les diferències entre el Mediterrani i el Pacífic, els dos casos il·lustren fins a quin punt el canvi climàtic pot alterar espècies que constitueixen l'estructura bàsica de molts hàbitats submarins.

La seva degradació pot tenir conseqüències sobre el funcionament dels ecosistemes, la biodiversitat i determinats recursos pesquers.

El delta de l'Ebre, especialment vulnerable a l'escalfament de l'aigua

L'estudi dedica una atenció especial a les conseqüències de la calor marina sobre la producció de mol·luscs al delta de l'Ebre.

Una de les dades més significatives és que temperatures de l'aigua superiors als 28 °C poden arribar a provocar mortalitats de fins al 100% de la llavor de musclo, en determinades condicions.

Aquesta vulnerabilitat afecta directament una activitat aqüícola estretament vinculada a l'economia de les Terres de l'Ebre i a la seva identitat gastronòmica.

Cal tenir en compte que el Delta és un territori en què conflueixen ecosistemes d'aigua dolça, zones humides, llacunes costaneres, activitats pesqueres i produccions agrícoles d'alt valor.

L'escalfament de l'aigua, la salinització, la disponibilitat de recursos hídrics i els episodis meteorològics extrems poden afectar conjuntament la sostenibilitat d'aquest sistema.

L'informe recull, a més, models que projecten una possible reducció del 20% de les captures totals de peix durant el període 2051-2060. Aquesta xifra és una projecció condicionada pels models utilitzats, no una disminució ja observada.

Repensar les àrees marines protegides per adaptar-les a les noves temperatures

Una altra conclusió destacada és que les polítiques de conservació marina no poden continuar basant-se exclusivament en les condicions climàtiques del passat.

L'estudi defensa que les àrees marines protegides han de ser capaces de conservar ecosistemes que s'estan transformant.

Entre les propostes plantejades destaquen la identificació de refugis tèrmics, és a dir, zones marines que mantenen temperatures relativament més baixes i poden afavorir la supervivència de determinades espècies.

També es considera necessari reforçar la connectivitat entre hàbitats, protegir les xarxes alimentàries marines i desenvolupar sistemes d'alerta que permetin actuar quan es detectin episodis de mortalitat massiva.

La reducció de les pressions provocades per la contaminació, l'excés de nutrients i la sobrepesca és un altre dels elements essencials.

Aquestes actuacions poden contribuir a millorar la capacitat dels ecosistemes per resistir les alteracions climàtiques i recuperar-se després dels episodis extrems.

El canvi climàtic i la biodiversitat, qüestions estratègiques per al futur del turisme

Des de la perspectiva de la Federació Intercomarcal d'Hostaleria, Restauració i Turisme (FIHRT), les conclusions d'aquesta investigació tenen una relació directa amb els reptes que afronten les empreses turístiques catalanes.

El turisme depèn en bona part de la qualitat ambiental, la disponibilitat de recursos naturals, la conservació del paisatge i les condicions de confort i seguretat dels visitants.

Els grans incendis, les sequeres, la degradació de platges i zones humides o les onades de calor poden alterar l'atractiu dels destins i condicionar el desenvolupament de determinades activitats.

La disponibilitat d'aigua i la resiliència dels establiments

La recurrència de períodes de sequera obliga els establiments hotelers, restaurants, càmpings i equipaments turístics a incorporar mesures d'eficiència hídrica.

La modernització de les instal·lacions, els sistemes de detecció de fuites, l'optimització dels processos de neteja, la gestió eficient del reg i, quan sigui tècnicament i legalment viable, l'aprofitament d'aigües regenerades, són actuacions que poden reduir la vulnerabilitat davant futures restriccions.

Aquestes mesures no només tenen una dimensió ambiental, sinó també econòmica, ja que poden contribuir a reduir costos operatius i millorar la capacitat d'adaptació de les empreses.

Les onades de calor i el confort turístic

Els episodis de calor extrema poden modificar els horaris de les activitats turístiques i incrementar la necessitat de refrigeració dels allotjaments i establiments de restauració.

També poden afectar les activitats esportives, les visites guiades, l'excursionisme i les experiències a l'aire lliure.

L'adaptació dels espais públics, la disponibilitat d'ombres, la vegetació urbana, els refugis climàtics i una informació meteorològica adequada poden ajudar a reduir els riscos per als residents, els treballadors i els visitants.

El turisme de natura i la prevenció dels incendis

La conservació dels boscos i la prevenció dels grans incendis tenen una rellevància directa per als destins que basen part de la seva oferta en el paisatge, el senderisme, el cicloturisme i les activitats de natura.

El manteniment dels espais agraris i forestals pot ajudar a preservar l'atractiu turístic i reduir determinats riscos associats al foc.

Per aquest motiu, la col·laboració entre administracions, empreses turístiques, propietaris forestals, pagesia i ramaders pot esdevenir un element important de les estratègies de desenvolupament territorial.

La gastronomia de proximitat, vinculada a la conservació del paisatge i la biodiversitat

La relació entre biodiversitat i gastronomia és especialment rellevant a Catalunya, on una part important del patrimoni culinari està vinculada als productes agraris, ramaders, pesquers i forestals.

L'activitat de la pagesia contribueix al manteniment dels conreus, les pastures, les vinyes, els oliverars i els paisatges agraris que caracteritzen nombroses comarques.

La restauració, al seu torn, participa en la valorització d'aquestes produccions mitjançant la incorporació de productes locals i de temporada a les seves cartes.

Aquesta relació posa de manifest que la gastronomia pot contribuir a crear demanda per a activitats productives que, sota models de gestió adequats, també tenen beneficis ambientals i paisatgístics.

La preservació de les varietats agrícoles tradicionals, les races ramaderes autòctones i els recursos pesquers també contribueix a mantenir la diversitat i la singularitat de la cuina catalana.

Per a la FIHRT, aquest vincle reforça l'interès de promoure relacions estables entre productors, restauradors i empreses turístiques, especialment en els territoris rurals.

Terres de l'Ebre, Penedès, Catalunya Central i àrea metropolitana: reptes diferenciats davant el mateix escenari climàtic

Les conclusions de l'estudi permeten identificar qüestions especialment rellevants per als territoris on desenvolupen la seva activitat els gremis i associacions de la FIHRT.

A les Terres de l'Ebre, la conservació del Delta, la disponibilitat d'aigua, la protecció dels ecosistemes costaners i la viabilitat de la pesca i l'aqüicultura són elements fonamentals per a l'economia i la gastronomia.

Al Penedès i al Garraf, l'adaptació dels paisatges vitivinícoles, la gestió dels boscos mediterranis i la prevenció d'incendis resulten determinants per preservar el mosaic agrícola i forestal i l'atractiu dels espais enoturístics.

A la Catalunya Central, la continuïtat de les activitats agrícoles i ramaderes, la gestió dels boscos i el manteniment dels espais oberts poden contribuir a reforçar la resiliència territorial davant els episodis de sequera i els grans incendis.

Al Vallès Occidental i al Baix Llobregat, la protecció dels espais naturals periurbans, la gestió de la vegetació, la conservació dels cursos fluvials i l'adaptació a les onades de calor són qüestions d'interès tant per a la població resident com per a les activitats turístiques i recreatives.

Aquesta diversitat territorial posa de manifest que les estratègies d'adaptació han de tenir en compte les característiques de cada comarca i la relació entre ecosistemes, activitats productives i població.

Una nova manera d'entendre la protecció ambiental: anticipar-se, adaptar-se i restaurar els ecosistemes

La principal aportació de l'estudi desenvolupat per Catalunya i Califòrnia és el canvi d'enfocament que proposa.

Tradicionalment, una part important de les polítiques ambientals s'ha centrat en la conservació d'espais naturals i en la resposta davant les emergències.

La investigació defensa complementar aquest model amb estratègies que reforcin la capacitat dels ecosistemes per resistir les alteracions, recuperar-se dels episodis extrems i adaptar-se a les noves condicions climàtiques.

Aquesta perspectiva inclou la restauració de sistemes aquàtics, la gestió activa dels boscos, la recuperació del paisatge en mosaic, la protecció dels refugis climàtics marins i el desenvolupament de sistemes de seguiment científic.

També exigeix una major coordinació entre les polítiques d'aigua, agricultura, ramaderia, pesca, gestió forestal, biodiversitat i desenvolupament econòmic.

Les experiències compartides entre Catalunya i Califòrnia poden servir com a referència per a altres territoris mediterranis que afronten situacions semblants.

La FIHRT destaca la importància d'integrar la resiliència climàtica en el desenvolupament turístic

Des de l'òptica de la FIHRT, les conclusions d'aquest estudi conviden a ampliar la mirada sobre la sostenibilitat turística i la seva relació amb l'activitat econòmica del territori.

La preservació dels paisatges, l'aigua, els ecosistemes forestals i els recursos marins no és únicament una qüestió ambiental, sinó també un factor que pot condicionar la competitivitat futura dels destins turístics.

La restauració, l'allotjament i les empreses de serveis turístics poden contribuir a aquesta adaptació mitjançant una utilització més eficient dels recursos, la promoció dels productes de proximitat i la col·laboració amb les activitats agràries i pesqueres.

Al mateix temps, les estratègies públiques d'adaptació climàtica han de tenir en compte la realitat de les petites i mitjanes empreses i facilitar que disposin de coneixement, assessorament i eines adequades per adaptar-se a les noves condicions.

La protecció de la biodiversitat, la prevenció dels incendis i l'adaptació a la sequera constitueixen també una inversió en la continuïtat de l'activitat econòmica, el manteniment del paisatge i el futur de la gastronomia i el turisme de Catalunya.

L'experiència compartida entre Catalunya i Califòrnia posa de manifest que els territoris mediterranis tenen reptes comuns, però també capacitat per desenvolupar solucions conjuntes que integrin la recerca científica, la gestió dels recursos naturals i el desenvolupament sostenible.