Catalunya constitueix la primera Taula d'Innovació del sector vitivinícola per impulsar la competitivitat, la sostenibilitat i el futur del vi català
L'INCAVI coordinarà aquest nou espai de col·laboració entre cellers, viticultors, denominacions d'origen, empreses, universitats i centres de recerca.
La iniciativa, emmarcada en el Pla INNOVA 2030, vol transformar els reptes del sector en projectes concrets i obrir noves oportunitats de desenvolupament econòmic, comercialització i innovació. La restauració i l'enoturisme hi poden tenir un paper estratègic.
El sector vitivinícola català disposa, des del 22 d'octubre de 2026, d'un nou instrument de treball col·lectiu per afrontar els grans desafiaments de futur. La Generalitat de Catalunya, a través de l'Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), ha impulsat la constitució de la primera Taula d'Innovació del sector vitivinícola, un espai permanent de cooperació que connectarà les necessitats de les empreses productores amb les capacitats científiques, tecnològiques i de recerca del país.
La primera reunió constitutiva s'ha celebrat al Centre Àgora de Vilafranca del Penedès, un dels principals territoris vitivinícoles de Catalunya, amb l'objectiu d'identificar els reptes del sector, establir prioritats compartides i promoure projectes d'innovació que contribueixin a millorar la productivitat, la sostenibilitat i la competitivitat dels cellers i les explotacions vitícoles.
La iniciativa representa un pas en la consolidació d'un model d'innovació basat en la col·laboració entre empreses, institucions i centres de coneixement. Es tracta de passar de la detecció de problemes a la construcció de solucions compartides, adaptades a les necessitats reals dels professionals del vi.
La nova Taula s'emmarca en el Pla INNOVA 2030 del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, el full de ruta que pretén reforçar la innovació i la transferència tecnològica en el conjunt del sector agroalimentari català.
Amb la incorporació de la vitivinicultura, Catalunya ja disposa de quatre taules sectorials d'innovació: remugants, pinso, oli d'oliva i vi. Mentre que les tres primeres estan coordinades per l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), la nova taula vitivinícola serà coordinada directament per l'INCAVI.
Un sector estratègic per a l'economia i el territori
La constitució d'aquest nou organisme arriba en un moment en què el sector vitivinícola català ha d'afrontar transformacions importants, tant des del punt de vista productiu com comercial.
La vitivinicultura representa una activitat econòmica fonamental per a nombroses comarques catalanes, en les quals contribueix a fixar població, mantenir l'activitat agrària, preservar el paisatge i generar ocupació vinculada a la producció, la indústria alimentària, la distribució, la restauració i el turisme.
Segons les dades estructurals publicades per l'INCAVI, la dimensió del sector es reflecteix en les magnituds següents:
800 Cellers elaboradors
52.000 Hectàrees de vinya
8.500 Viticultors i viticultores
140 Països de destinació de les exportacions de vi i cava
A aquestes dades s'afegeix la diversitat territorial i productiva de les dotze denominacions d'origen vinculades a Catalunya, que constitueixen un dels principals actius de diferenciació i projecció internacional del vi català.
La importància del sector transcendeix l'activitat estrictament agrària. La producció vitivinícola genera activitat complementària en empreses de serveis, transport, comercialització, allotjament, restauració, comerç especialitzat, cultura i experiències turístiques.
Connectar cellers, empreses i centres de recerca per donar resposta a reptes compartits
La Taula d'Innovació s'ha plantejat com un punt de trobada de tota la cadena de valor vitivinícola.
Hi participen cellers, cooperatives, organitzacions professionals agràries, consells reguladors de denominacions d'origen, associacions empresarials, clústers, universitats, centres de recerca, centres tecnològics, empreses proveïdores de tecnologia i professionals especialitzats.
L'objectiu no és únicament fomentar la reflexió, sinó identificar necessitats concretes que puguin donar lloc a iniciatives conjuntes de recerca aplicada, experimentació, digitalització, transferència de coneixement i millora dels processos.
L'INCAVI assumirà la coordinació general, la dinamització dels participants i les funcions de secretaria tècnica, mentre que el desenvolupament de les propostes es canalitzarà mitjançant grups de treball específics.
Aquesta estructura permetrà incorporar especialistes externs quan els projectes ho requereixin i adaptar l'activitat de la Taula a les noves necessitats que vagin apareixent.
La primera sessió, celebrada a Vilafranca del Penedès, ha servit per posar en comú les principals demandes d'innovació i agrupar-les per àmbits temàtics. El funcionament preveu una assemblea general, diversos grups de treball i una reunió ordinària presencial anual destinada a avaluar projectes, compartir resultats i definir prioritats.
El canvi climàtic i la gestió de l'aigua, reptes prioritaris de la viticultura
Un dels grans desafiaments que afronta la vinya catalana és l'adaptació a les conseqüències del canvi climàtic.
L'increment de les temperatures, els períodes de sequera, la irregularitat de les precipitacions i la freqüència d'episodis meteorològics extrems poden afectar la producció, la maduració del raïm, la sanitat vegetal i les característiques dels vins.
Aquest escenari obliga a aprofundir en estratègies de gestió eficient de l'aigua, conservació dels sòls, adaptació del material vegetal i millora dels sistemes de seguiment de les explotacions.
Entre les possibles línies de treball que podrien impulsar-se a través de la nova Taula destaquen la recerca sobre varietats més adaptades a condicions climàtiques canviants, els sistemes de viticultura de precisió, el monitoratge de la humitat del sòl, l'ús de sensors i l'aplicació de tecnologies predictives.
La recuperació de varietats tradicionals, la preservació del patrimoni genètic de la vinya i el desenvolupament de pràctiques agronòmiques sostenibles també ofereixen oportunitats per reforçar la singularitat dels vins catalans.
Aquestes possibles actuacions hauran de concretar-se posteriorment a través dels grups de treball de la Taula, d'acord amb les prioritats que estableixi el sector.
Digitalització i intel·ligència artificial: noves eines per als cellers
La incorporació de noves tecnologies constitueix un altre dels àmbits d'interès de la iniciativa.
La digitalització pot contribuir a millorar la gestió de les explotacions i dels cellers, optimitzar costos i facilitar la presa de decisions.
L'ús d'eines digitals permet obtenir informació detallada sobre el comportament de les vinyes, controlar processos d'elaboració, gestionar existències, automatitzar tasques administratives i conèixer millor les preferències dels clients.
La intel·ligència artificial i l'anàlisi de dades obren també oportunitats per desenvolupar models predictius, anticipar necessitats de producció, millorar el control de qualitat i adaptar l'estratègia comercial als diferents mercats.
Perquè aquestes innovacions arribin al conjunt del teixit productiu, serà essencial facilitar-ne l'accés a petites explotacions, cooperatives i cellers familiars, que sovint disposen de menys recursos per afrontar inversions tecnològiques.
En aquest sentit, els projectes compartits i les experiències pilot poden ajudar a reduir costos, facilitar la transferència de coneixement i accelerar l'adopció de solucions que ja han demostrat la seva utilitat.
El vi català reforça la seva presència en l'hostaleria en un context de moderació del consum
La innovació vitivinícola no es limita a la producció. També ha de donar resposta a les transformacions del mercat i als nous hàbits dels consumidors.
Les darreres dades publicades per l'INCAVI evidencien que el sector afronta un escenari de moderació del consum de vi, però amb una valoració creixent dels atributs de qualitat, origen i diferenciació.
L'informe anual sobre el mercat dels vins amb denominació d'origen a Catalunya corresponent a 2025, elaborat per Nielsen per encàrrec de l'INCAVI, situa la quota dels vins catalans amb DO en el 37,2% en volum i en el 35,5% en valor al conjunt dels canals d'alimentació i hostaleria.
El mercat de vins amb DO va registrar durant el 2025 un descens del 4% en volum i de l'1% en valor respecte de l'any anterior, fet que reflecteix una reducció de les quantitats consumides més intensa que l'ajust econòmic.
En aquest context, destaca especialment el comportament del canal HORECA.
QUOTA EN VOLUM DELS VINS CATALANS AMB DO AL CANAL HOSTALERIA
41,3% +0,9 punts
La quota passa del 40,4% el 2024 al 41,3% el 2025.
Aquest increment posa de manifest que, malgrat la moderació general del consum, els vins catalans continuen guanyant presència relativa en el canal de la restauració.
Les dades reforcen la importància de les estratègies comercials orientades a la qualitat, la diferenciació i la col·laboració amb restaurants, hotels, distribuïdors i professionals de la sumilleria.
La restauració i la gastronomia, aliades en la valorització del vi català
Des de la perspectiva de la Federació Intercomarcal d'Hostaleria, Restauració i Turisme (FIHRT), la constitució de la Taula d'Innovació representa una oportunitat per aprofundir en les relacions entre la producció vitivinícola, la restauració i l'activitat turística.
Els restaurants són un canal de comercialització i prescripció dels vins catalans. La seva activitat contribueix a donar a conèixer les denominacions d'origen, les varietats autòctones i les singularitats dels diferents territoris productors.
La confecció de cartes de vins representatives del territori, la formació dels equips de sala, les propostes de maridatge i les activitats gastronòmiques vinculades a cellers i productors són instruments que permeten acostar el vi català als consumidors.
La innovació també pot aplicar-se a aquests àmbits mitjançant nous models de distribució, eines digitals per gestionar les cartes de vins, sistemes de recomanació, activitats de divulgació i iniciatives conjuntes entre cellers i establiments de restauració.
La proximitat entre producció i consum ofereix oportunitats de diferenciació, especialment quan es combina amb una gastronomia basada en el producte local i en la identitat culinària de cada comarca.
En aquest sentit, resulta especialment interessant que els projectes d'innovació incorporin també les necessitats comercials i operatives dels establiments de restauració, com ara la disponibilitat de referències, els formats de distribució, la formació dels professionals i la comunicació del valor dels vins catalans al consumidor final.
L'enoturisme, un sector amb capacitat per generar valor i diversificar l'economia local
La vinculació entre vitivinicultura i turisme constitueix un dels àmbits amb més potencial per ampliar el valor econòmic de la producció vinícola.
Catalunya disposa d'una extensa oferta d'experiències enoturístiques que inclou visites a cellers, tastos comentats, activitats entre vinyes, rutes del vi, museus especialitzats, propostes gastronòmiques i allotjaments vinculats a explotacions vitivinícoles.
Les dades del Baròmetre català sobre consum i vivències vers el vi 2025, elaborat per l'INCAVI, constaten l'interès dels consumidors per aquestes activitats.
42% De les persones enquestades han fet alguna activitat d'enoturisme
81% Dels enoturistes han visitat cellers amb tast o maridatge
36% Dels enoturistes han fet rutes entre vinyes
Aquestes dades evidencien la capacitat de l'enoturisme per connectar productors, restauradors i visitants, així com per generar noves oportunitats de negoci vinculades a la cultura del vi.
L'estudi ENODATA 2026, elaborat a partir de les respostes de 127 cellers catalans, reforça aquesta perspectiva. Segons les dades publicades, sis de cada deu cellers que desenvolupen activitats enoturístiques venen més del 10% del seu vi directament als visitants.
L'enoturisme, per tant, no és únicament una eina de promoció territorial, sinó també un canal de comercialització que permet ampliar el contacte directe amb els consumidors i millorar les oportunitats de venda dels cellers.
Els territoris vitivinícoles catalans, protagonistes de la innovació i el desenvolupament enoturístic
La constitució de la Taula d'Innovació té una rellevància especial per a les comarques amb tradició vitivinícola i per als gremis d'hostaleria i turisme que desenvolupen la seva activitat en aquests territoris.
El Penedès, el Garraf, el Baix Penedès, el Camp de Tarragona, el Priorat, la Terra Alta, la Conca de Barberà, el Bages i altres zones productores disposen d'un patrimoni vinícola que representa una part essencial de la seva identitat cultural, econòmica i gastronòmica.
Terres de l'Ebre i Terra Alta - Les varietats tradicionals, especialment la garnatxa blanca, el paisatge agrari i les iniciatives gastronòmiques i enoturístiques permeten reforçar el posicionament del territori i la comercialització dels vins.
La col·laboració entre cellers, gremis d'hostaleria, restaurants, allotjaments i organismes de promoció turística pot contribuir a estructurar experiències que integrin visites, tastos, maridatges, activitats culturals i descoberta del patrimoni.
Així mateix, la innovació pot ajudar a superar algunes de les limitacions habituals d'aquests territoris, com l'estacionalitat turística, la necessitat de millorar la comercialització conjunta, les dificultats de mobilitat o la digitalització de la informació turística.
De la innovació tecnològica a la innovació comercial i territorial
Un dels valors potencials de la nova Taula és la possibilitat d'abordar la innovació des d'una perspectiva àmplia.
La innovació vitivinícola no s'ha de limitar a incorporar maquinària o sistemes tecnològics a les explotacions. També pot traduir-se en nous models de negoci, formes de cooperació empresarial, canals de comercialització, productes enoturístics i estratègies de diferenciació.
La relació amb les noves generacions de consumidors, l'evolució dels hàbits de consum i les demandes de sostenibilitat són qüestions que poden condicionar el desenvolupament comercial del vi durant els pròxims anys.
En aquest context, l'activitat dels restaurants, els establiments hotelers i les empreses enoturístiques pot aportar informació sobre les preferències dels clients, les tendències del mercat i les necessitats dels canals de venda.
La incorporació d'aquesta perspectiva comercial als futurs grups de treball podria contribuir a desenvolupar iniciatives que responguin a les necessitats de tot el sector.
La FIHRT destaca les oportunitats de col·laboració entre vitivinicultura, gastronomia i turisme
Des de la Federació Intercomarcal d'Hostaleria, Restauració i Turisme, la constitució de la primera Taula d'Innovació del sector vitivinícola de Catalunya es considera una iniciativa d'interès per als territoris productors i per a les empreses que desenvolupen activitats vinculades a la restauració, l'hostaleria i l'enoturisme.
La competitivitat del sector vitivinícola està estretament relacionada amb la capacitat de generar valor al voltant del producte, la seva identitat i la seva vinculació amb el territori.
En aquest sentit, la restauració pot contribuir a millorar la presència dels vins catalans al mercat interior, mentre que el turisme gastronòmic i l'enoturisme permeten reforçar el reconeixement de les denominacions d'origen i generar noves oportunitats de comercialització.
La Federació considera especialment rellevant que les futures línies de treball tinguin en compte la realitat de les petites i mitjanes empreses, tant productores com comercialitzadores, i que les innovacions es puguin transferir de manera efectiva al conjunt del territori.
El futur del vi català passa per combinar tradició, coneixement i innovació, però també per reforçar la seva presència a la restauració i convertir el patrimoni vitivinícola en una oportunitat de desenvolupament econòmic, gastronòmic i turístic.
La nova Taula d'Innovació pot esdevenir un instrument per avançar en aquesta direcció, sempre que la col·laboració entre els diferents agents es tradueixi en projectes aplicables, resultats mesurables i beneficis per al conjunt de la cadena de valor.
