• 22 Octubre 2026

La trobada, celebrada els dies 20 i 21 d’octubre a Salt i Girona, ha posat sobre la taula la pèrdua de superfície hortícola, els reptes de la sobirania alimentària i la necessitat d’impulsar la innovació i la comercialització.

La restauració i la gastronomia catalana poden tenir un paper estratègic en la valorització dels productes de l’horta i el reforç de les economies locals.

Catalunya necessita recuperar capacitat de producció hortícola i reforçar la connexió entre el sector agrari, la distribució alimentària i els consumidors. Aquesta ha estat una de les principals qüestions abordades en el 2n Congrés de l’Horta de Catalunya, celebrat els dies 20 i 21 d’octubre de 2026 a Salt i Girona, amb la participació de professionals del sector, centres de recerca, empreses, administracions públiques i entitats vinculades al desenvolupament agrari.

La trobada, organitzada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, conjuntament amb els ajuntaments de Salt i Girona, s’emmarca en el desplegament del Pla Director de l’Horta de Catalunya, que considera la producció hortícola una activitat estratègica per al futur alimentari, econòmic, ambiental i territorial del país.

El congrés ha permès analitzar la situació actual del sector i compartir experiències sobre la tecnificació de les explotacions, la sostenibilitat, l’adaptació al canvi climàtic, els circuits de comercialització i el relleu generacional. També ha destacat la necessitat de preservar el sòl agrícola i afavorir la viabilitat econòmica dels productors.

Catalunya només produeix una part reduïda de les hortalisses que consumeix

Una de les qüestions més rellevants exposades durant la trobada ha estat la limitada capacitat d'autoabastiment de l'horticultura catalana.

Segons les dades presentades durant la primera jornada per la subdirectora general d’Agricultura, Neus Ferrete, Catalunya disposa d’unes 7.033 hectàrees destinades al cultiu d’hortalisses, amb la carxofa i el tomàquet entre els productes amb més superfície.

Aquestes dades evidencien la necessitat d'impulsar polítiques orientades a recuperar superfície productiva, millorar la rendibilitat de les explotacions i reduir la dependència de produccions procedents d'altres territoris.

La Generalitat ha advertit que la superfície hortícola s'ha reduït un 26% entre els anys 2020 i 2025. Durant el congrés també es va presentar una estimació de reducció del 35,7% per al període 2019-2025, calculada sobre un interval temporal diferent.

La secretària d'Alimentació de la Generalitat, Rosa Cubel, va defensar durant la inauguració la necessitat de reforçar la capacitat productiva de Catalunya, sense que això impliqui necessàriament produir la totalitat dels aliments que es consumeixen. L'objectiu és preservar el coneixement agrari, assegurar una base productiva pròpia i recuperar capacitat de producció.

Aquesta situació afecta especialment les zones agrícoles periurbanes, sotmeses a una pressió creixent per la transformació del sòl, els costos de producció, la disponibilitat d'aigua i les dificultats de continuïtat de moltes explotacions familiars.

El Pla de l'Horta Tecnificada 2026-2028, una aposta per modernitzar les explotacions

Una de les principals iniciatives presentades ha estat el Pla de l'Horta Tecnificada 2026-2028, aprovat pel Govern el 22 de setembre de 2026, amb l'objectiu de millorar la competitivitat i la viabilitat del sector hortícola.

Entre les actuacions anunciades destaquen les noves línies d'ajuts destinades als hivernacles tecnificats, la creació d'un hivernacle d'alta tecnologia a l'Escola Agrària de Cabrils, al Maresme, i l'impuls d'una xarxa d'espais demostratius que facilitin la transferència de coneixement i l'aplicació de noves tecnologies a les explotacions.

Aquestes iniciatives han de contribuir a millorar l'eficiència en l'ús de l'aigua, optimitzar els processos de producció, reduir costos, facilitar l'adaptació climàtica i incrementar la productivitat.

El congrés també ha abordat les dificultats que troben les explotacions per incorporar noves tecnologies, especialment les inversions inicials, la manca de formació especialitzada i determinades limitacions administratives i urbanístiques.

En aquest àmbit, han participat representants de centres de recerca, universitats i empreses, entre els quals l'IRTA, Agrotech-UPC i Ametller Origen, amb l'objectiu de compartir experiències i identificar oportunitats per accelerar la modernització de l'horticultura catalana.

La sostenibilitat, l'agroecologia i la preservació del paisatge agrari

Més enllà de la producció d'aliments, l'horta desenvolupa funcions ambientals, socials i territorials de gran importància.

Les explotacions hortícoles contribueixen al manteniment dels espais oberts, a la preservació del paisatge, a la biodiversitat i a l'equilibri entre els entorns urbans i rurals. En territoris amb una forta pressió urbanística, la conservació de l'activitat agrària també constitueix un instrument de protecció del sòl productiu i de manteniment de l'activitat econòmica local.

Les jornades han incorporat experiències de transició agroecològica, com la del Parc Agroecològic de l'Empordà, i debats sobre pràctiques productives sostenibles, aprofitament dels recursos i serveis ecosistèmics.

Entitats i iniciatives com la Fundació Espigoladors i la Fundació Eixarcolant han format part dels continguts del congrés, aportant perspectives relacionades amb l'aprofitament alimentari, la recuperació de recursos i la valorització de la diversitat vegetal.

La comercialització i els circuits curts, elements fonamentals per garantir el futur de l'horta

El futur de la producció hortícola catalana no depèn únicament de disposar de més terres agrícoles o de millorar les tecnologies de cultiu. També requereix estructures comercials que permetin als productors obtenir una remuneració adequada per la seva activitat.

En aquest sentit, el congrés ha abordat els circuits curts de comercialització, la cooperació entre productors, els canals de distribució i les relacions entre el món rural i els centres de consum.

La participació de Mercabarna, cooperatives i altres agents de la cadena agroalimentària ha permès incorporar al debat la necessitat de facilitar l'accés dels productes hortícoles als mercats, millorar la coordinació de l'oferta i generar noves oportunitats comercials.

La proximitat geogràfica entre les explotacions i els consumidors pot representar un avantatge competitiu, però perquè aquest potencial es materialitzi cal disposar de logística adequada, regularitat en el subministrament, capacitat d'agrupació de l'oferta i canals de distribució adaptats a les necessitats dels compradors.

En aquesta estratègia, el sector de la restauració pot convertir-se en un aliat especialment rellevant per generar demanda estable de productes frescos, de temporada i d'origen identificable.

La restauració i la gastronomia, aliades estratègiques del sector hortícola català

Des de la perspectiva de la Federació Intercomarcal d'Hostaleria, Restauració i Turisme (FIHRT), els reptes plantejats durant el congrés tenen una vinculació directa amb el futur de la restauració catalana i amb el posicionament gastronòmic dels nostres territoris.

Els restaurants, establiments d'hostaleria i empreses vinculades al turisme gastronòmic són actors importants en la transformació i valorització dels aliments produïts al territori.

L'aposta per les hortalisses fresques i de temporada permet reforçar la identitat de la cuina catalana, impulsar la diferenciació gastronòmica i promoure un model de consum més vinculat al calendari agrícola i a les produccions locals.

Productes com la carxofa del Prat, els tomàquets de varietats locals, els calçots, les hortalisses del Maresme, els productes de les hortes del Baix Llobregat o les produccions agrícoles de les Terres de l'Ebre formen part d'un patrimoni alimentari que contribueix a definir les singularitats gastronòmiques dels diferents territoris.

La seva presència a les cartes dels restaurants, als menús de temporada i a les jornades gastronòmiques contribueix a donar visibilitat als productors i a incrementar el valor afegit de les produccions agràries.

Aquesta relació pot afavorir, a més, noves fórmules de col·laboració entre pagesos, cooperatives, mercats i establiments de restauració, especialment a través de sistemes de compra agrupada, acords de subministrament i iniciatives de promoció conjunta.

Tanmateix, perquè aquests models siguin viables, és necessari tenir en compte les necessitats operatives dels establiments: disponibilitat de producte, qualitat homogènia, preus competitius, traçabilitat, flexibilitat en el servei i continuïtat dels subministraments.

El turisme gastronòmic com a oportunitat per al desenvolupament rural i periurbà

La vinculació entre l'horta i la gastronomia ofereix també oportunitats per diversificar l'activitat turística i reforçar l'atractiu dels territoris.

Les visites a explotacions agrícoles, les experiències de descoberta dels productes de temporada, els mercats de pagesia, les activitats de tast i les rutes gastronòmiques permeten apropar els visitants a l'origen dels aliments i donar a conèixer la feina dels productors.

Aquestes activitats poden complementar l'oferta turística tradicional, especialment en entorns rurals i periurbans, i generar noves fonts d'ingressos vinculades a l'agricultura, la restauració i el comerç local.

La col·laboració entre empreses turístiques, restaurants, productors i administracions pot ajudar a construir experiències basades en l'autenticitat, la qualitat dels aliments i la identitat dels territoris.

En aquesta línia, la recuperació de varietats locals, la preservació de les receptes tradicionals i la promoció de la cuina de temporada esdevenen eines per reforçar el patrimoni gastronòmic català i millorar el posicionament dels seus destins turístics.

Recerca, formació i relleu generacional per assegurar la continuïtat del sector

La segona jornada del congrés, celebrada el 21 d'octubre a la Fira de Girona, es va centrar especialment en la innovació, la recerca, la formació i els reptes de futur del sector.

El relleu generacional és una de les qüestions més sensibles per a l'agricultura catalana, especialment per les dificultats d'accés a la terra, les necessitats d'inversió i la incertesa sobre la rendibilitat de determinades explotacions.

Els centres de formació agrària, les universitats i les institucions de recerca tenen un paper fonamental a l'hora de facilitar la incorporació de nous professionals, desenvolupar coneixements tècnics i impulsar models de negoci adaptats a les noves exigències productives.

El congrés va concloure amb una sessió de conclusions i cloenda institucional en què estava prevista la participació de Rosa Altisent, directora general d'Agricultura, i Sergi Cot, regidor d'Acció Climàtica de Girona.

Una oportunitat per reforçar la connexió entre l'horta, la restauració i el territori

El 2n Congrés de l'Horta de Catalunya ha tornat a posar en evidència que el futur del sector hortícola requereix una mirada integral, que inclogui no només la producció, sinó també la transformació, la comercialització i el consum.

Per a la FIHRT, aquest debat és especialment rellevant per la capacitat de la restauració i del turisme gastronòmic de contribuir a la valorització dels productes de proximitat i al manteniment de l'activitat econòmica als territoris.

La defensa de l'horta catalana i el reforç de la seva capacitat productiva són també una aposta per la qualitat de la gastronomia, la diferenciació de la restauració i la preservació del patrimoni alimentari del país.

La consolidació de relacions estables entre pagesia, distribució i restauració pot generar noves oportunitats per als productors i per a les empreses del sector HORECA, contribuir a preservar el paisatge agrari i reforçar un model de desenvolupament territorial més sostenible i equilibrat.