El Govern espanyol obre a informació pública el Pla Estratègic de Prevenció i Reducció del Malbaratament Alimentari 2026-2030
El Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació impulsa un nou instrument de planificació per reduir les pèrdues i el malbaratament d'aliments.
Les empreses, organitzacions sectorials i ciutadania podran presentar observacions entre el 26 d'octubre i el 24 de novembre de 2026.
El pla tindrà una incidència especial en la coordinació de les polítiques autonòmiques i en sectors com l'hostaleria, la restauració i la distribució alimentària.
El Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació ha anunciat l'obertura del tràmit d'informació pública del Pla Estratègic de Prevenció i Reducció de les Pèrdues i el Malbaratament Alimentari 2026-2030, una iniciativa que desenvolupa les previsions de la Llei 1/2025, d'1 d'abril, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari.
El procediment permetrà recollir aportacions d'empreses, organitzacions empresarials, entitats socials, administracions i ciutadania abans de l'aprovació definitiva del document. El termini de participació començarà el 26 d'octubre i finalitzarà el 24 de novembre de 2026, ambdós inclosos.
La iniciativa representa un nou pas en el desplegament de la normativa estatal contra el malbaratament alimentari, que estableix obligacions per als diferents agents de la cadena alimentària i atribueix a les administracions públiques un paper fonamental en la planificació, la coordinació i el seguiment de les polítiques de prevenció.
Un pla estratègic per orientar les polítiques públiques fins al 2030
El nou pla definirà l'estratègia general de les polítiques de prevenció i reducció del malbaratament alimentari a escala estatal i establirà les directrius que hauran de seguir els programes de les comunitats autònomes.
Entre les seves principals finalitats destaquen la reducció de les pèrdues d'aliments al llarg de tota la cadena agroalimentària, la promoció d'un ús més eficient dels recursos i la consolidació de mecanismes de cooperació entre administracions, empreses i entitats socials.
El document prioritzarà l'aprofitament dels aliments per al consum humà, d'acord amb la jerarquia establerta per la legislació, i impulsarà mesures que permetin prevenir la generació d'excedents, millorar-ne la gestió i facilitar-ne la redistribució quan sigui possible.
Així mateix, incorporarà objectius mínims de prevenció i criteris de seguiment per avaluar els resultats de les actuacions impulsades.
El pla tindrà una vigència de quatre anys, corresponent al període 2026-2030, i estructurarà les mesures en dos períodes biennals, amb la finalitat de facilitar una planificació progressiva i permetre l'avaluació periòdica del grau de compliment dels objectius.
Les comunitats autònomes hauran d'adaptar els seus programes
Un dels aspectes més rellevants de la iniciativa és el paper que tindran les comunitats autònomes en el desenvolupament i l'aplicació de les polítiques de prevenció del malbaratament alimentari.
Els programes autonòmics hauran d'incloure una anàlisi de la situació de les pèrdues i el malbaratament d'aliments en cada territori, la definició d'objectius específics i les mesures necessàries per assolir-los.
Aquesta planificació haurà de tenir en compte les particularitats territorials, les característiques del teixit productiu i les activitats econòmiques implicades en la producció, transformació, comercialització i consum d'aliments.
Paral·lelament, el Ministeri treballa amb les comunitats autònomes i els departaments ministerials competents en l'elaboració del Pla Nacional de Control de les Pèrdues i el Malbaratament Alimentari.
Aquest instrument establirà els objectius generals i les prioritats de les actuacions de control, mentre que les comunitats autònomes assumiran les funcions de supervisió de l'aplicació de la normativa en els respectius territoris. El pla nacional de control s'haurà de revisar, com a mínim, cada quatre anys.
La restauració i l'hostaleria, sectors directament implicats
El desplegament d'aquest pla té una rellevància especial per al sector de l'hostaleria i la restauració, atès que els establiments que elaboren i serveixen aliments constitueixen una part important de la cadena alimentària i tenen capacitat per contribuir a prevenir-ne el malbaratament.
La Llei 1/2025 ja preveu mesures específiques per a les empreses d'hostaleria i restauració, entre les quals destaca l'obligació de facilitar als clients que es puguin endur els aliments que no hagin consumit, amb les excepcions previstes per als bufets lliures i serveis similars, i d'informar-ne de manera clara i visible.
La normativa també regula els requisits dels envasos utilitzats per a aquesta finalitat i estableix determinades excepcions a les obligacions de disposar de plans de prevenció i promoure convenis de donació, especialment en funció de la dimensió dels establiments i de les empreses.
Més enllà de les obligacions legals, la mateixa norma identifica diverses bones pràctiques que poden contribuir a millorar l'eficiència dels establiments, com ara l'adaptació de les racions, la flexibilització dels menús, la incorporació de criteris de compra sostenible, la gestió adequada dels excedents i la formació del personal.
Aquestes actuacions poden afavorir una reducció dels costos operatius, un millor aprofitament de les matèries primeres i una gestió més sostenible dels negocis de restauració.
La importància de tenir en compte la realitat de les petites i mitjanes empreses
Des de la perspectiva de la Federació Intercomarcal d'Hostaleria, Restauració i Turisme (FIHRT), el procés d'elaboració del pla constitueix una oportunitat perquè les polítiques públiques de prevenció del malbaratament alimentari incorporin les necessitats i particularitats de les petites i mitjanes empreses del sector.
La realitat d'un petit restaurant familiar, un bar, una cafeteria o un establiment d'allotjament amb servei de restauració és diferent de la de les grans empreses de distribució o de les activitats industrials de transformació alimentària.
Per aquest motiu, resulta especialment important que el desenvolupament de les polítiques públiques tingui en compte criteris de proporcionalitat, viabilitat econòmica, simplicitat administrativa i adaptació a les diferents dimensions empresarials.
Igualment, cal posar en valor que nombrosos establiments del sector ja incorporen habitualment pràctiques d'aprofitament alimentari, mitjançant la planificació de compres, la gestió d'estocs, l'adequació de les elaboracions a la demanda i l'aprofitament culinari de productes.
La reducció del malbaratament alimentari hauria de configurar-se no només com una exigència normativa, sinó també com una oportunitat per millorar la competitivitat empresarial, reduir costos i reforçar el compromís del sector amb la sostenibilitat.
En aquest sentit, la col·laboració amb els gremis i les associacions empresarials pot resultar determinant per facilitar informació, formació, assessorament i eines pràctiques als establiments.
Catalunya i el desplegament de les polítiques contra el malbaratament
A Catalunya, el nou pla estatal s'haurà de contextualitzar en el marc normatiu i estratègic propi, especialment amb la Llei 3/2020, d'11 de març, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, així com amb els instruments de planificació impulsats per la Generalitat.
La coordinació entre les administracions estatal i catalana serà especialment rellevant per garantir la coherència de les actuacions i evitar duplicitats administratives o exigències desproporcionades per als establiments.
Al mateix temps, el desenvolupament dels programes autonòmics pot contribuir a impulsar actuacions adaptades a les necessitats del sector HORECA, especialment en àmbits com la formació professional, la compra de productes de proximitat i temporada, la prevenció dels excedents i la sensibilització dels consumidors.
Per a un territori amb un teixit empresarial de restauració format majoritàriament per petits negocis, serà especialment important disposar d'instruments que facilitin el compliment de la normativa i promoguin mesures realistes i aplicables.
Participació pública oberta fins al 24 de novembre
El Ministeri ha habilitat un procediment específic perquè les persones i organitzacions interessades puguin presentar observacions al document.
- Termini: del 26 d'octubre al 24 de novembre de 2026
- Correu per presentar observacions: bzn-plandesperdicio@mapa.es
- Consulta del document i formulari oficial: Accedir al tràmit d'informació pública del Ministeri
- Al portal es poden consultar l'esborrany del pla i el quadre habilitat per formular observacions, que s'haurà de remetre a l'adreça electrònica indicada.
La FIHRT considera especialment rellevant que els gremis, associacions empresarials i establiments d'hostaleria i restauració coneguin aquesta iniciativa, atesa la seva incidència en les futures polítiques de prevenció del malbaratament alimentari i en les mesures que s'impulsin des de les diferents administracions públiques.
La participació del sector empresarial en aquesta fase permetrà contribuir a una estratègia que combini els objectius de sostenibilitat i aprofitament dels aliments amb la realitat operativa i econòmica de les petites i mitjanes empreses de restauració i hostaleria.
