Actualitat

• 08 Octubre 2026

Els darrers estudis sobre els hàbits de consum confirmen que bars i restaurants continuen ocupant un lloc destacat en les preferències dels ciutadans, malgrat l'encariment del cost de la vida. El 78% dels consumidors manté o incrementa la despesa en restauració, mentre que el 90% considera determinant la relació qualitat-preu. La restauració afronta, però, el repte de mantenir l'afluència i la rendibilitat en un escenari de costos creixents.

La inflació i la pèrdua de poder adquisitiu de les famílies estan transformant els hàbits de consum, però no han aconseguit desplaçar els bars i restaurants de les prioritats d'una part important de la població. Sortir a esmorzar, dinar o sopar continua associant-se al benestar, a les relacions socials i al gaudi del temps lliure, una realitat que confirma la capacitat de resistència del sector de la restauració.

Aquesta és una de les principals conclusions que es desprenen dels darrers baròmetres de consum, entre els quals destaquen el Baròmetre FOOD 2026 d'Edenred, elaborat amb la participació d'Hostelería de España i la Fundación Española de la Nutrición, i els estudis d'AECOC sobre el consum fora de la llar.

Les dades dibuixen un consumidor que continua valorant l'experiència gastronòmica, però que és cada vegada més selectiu, presta més atenció a la despesa i exigeix una oferta que combini qualitat, producte fresc, alimentació saludable i preus competitius.

La restauració manté la seva importància en el pressupost familiar

Segons el Baròmetre FOOD 2026, un de cada quatre espanyols destina més del 30% dels seus ingressos a l'alimentació, mentre que només el 23% estaria disposat a reduir aquesta partida.

Aquesta priorització de l'alimentació també té conseqüències sobre el consum en establiments de restauració. El baròmetre d'AECOC Oportunidades para conectar con el consumidor 2026 revela que el 78% dels consumidors manté o incrementa la seva despesa en bars i restaurants.

Concretament, el 37% afirma haver augmentat la despesa respecte de l'any anterior i un 41% declara haver-la mantingut. Paral·lelament, el 66% dels consumidors assegura que freqüenta bars i restaurants amb la mateixa intensitat o més que durant l'exercici precedent.

Aquest comportament evidencia que la restauració ha consolidat una dimensió que va més enllà de cobrir una necessitat alimentària. Els establiments constitueixen espais de trobada, convivència i desconnexió de la rutina quotidiana.

El preu importa, però la qualitat i la proximitat són determinants

L'augment de les despeses quotidianes ha reforçat la sensibilitat dels consumidors envers el preu, sense que això impliqui necessàriament renunciar a sortir a menjar fora de casa.

El Baròmetre FOOD 2026 identifica tres factors especialment rellevants en l'elecció d'un restaurant:

• El 90% dels consumidors considera decisiva la relació qualitat-preu.

• El 88% valora la proximitat de l'establiment.

• El 84% considera important l'acceptació de Ticket Restaurant.

Aquestes preferències posen de manifest la importància de l'oferta gastronòmica de proximitat i dels establiments que mantenen una vinculació directa amb els seus barris, municipis i territoris.

Al mateix temps, l'evolució del consum apunta a una major racionalització de la despesa. Els clients poden continuar freqüentant els seus restaurants habituals, però ajustar-ne el pressupost escollint opcions més econòmiques, reduint complements o modificant la freqüència de determinades ocasions de consum.

Segons dades recollides per Mercasa, durant el 2024 el sector de la restauració va registrar un increment del 2,1% en la despesa, impulsat per un augment del tiquet mitjà del 2,5%, mentre que el nombre de visites va disminuir un 0,4%.

Aquesta diferència entre facturació i afluència és especialment rellevant: un augment dels ingressos no implica necessàriament un increment del nombre de clients ni de la rendibilitat empresarial.

Una demanda creixent de productes frescos i alimentació saludable

La preocupació per la salut s'ha convertit en un altre dels elements que estan redefinint les expectatives dels clients.

El Baròmetre FOOD 2026 assenyala que el 88% dels consumidors presta atenció a mantenir una alimentació equilibrada, davant del 75% que ho feia el 2023.

A més, el 85% espera trobar una oferta gastronòmica saludable als restaurants.

Una de les evolucions més destacades és l'augment de l'interès per les alternatives vegetals. El percentatge de persones que valoren les opcions vegetarianes i veganes ha passat del 35% al 53% en només un any.

El sector està responent progressivament a aquestes demandes. El 90% dels restaurants enquestats afirma prestar més atenció als productes saludables, davant del 80% registrat el 2025.

També es detecta una transformació en la percepció dels costos vinculats a aquesta oferta. El percentatge d'establiments que considera que cuinar de manera saludable resulta més car s'ha reduït del 69% al 54%.

Aquestes tendències obren oportunitats per a la restauració catalana, especialment per als establiments que treballen amb productes de temporada, cuina mediterrània i aliments vinculats al territori.

La sostenibilitat i la lluita contra el malbaratament alimentari guanyen protagonisme

La transformació dels hàbits de consum també està impulsant una revisió dels processos de compra, elaboració i gestió dels aliments als establiments.

El Baròmetre FOOD 2025 ja posava de manifest que el 83% dels consumidors estava preocupat pel malbaratament alimentari i que el 90% dels restaurants afirmava aplicar mesures per prevenir-lo, davant del 80% de l'any anterior.

Entre les iniciatives destacaven les facilitats per emportar-se el menjar no consumit i les col·laboracions amb plataformes de recuperació d'excedents alimentaris.

En aquesta mateixa línia, el Baròmetre FOOD 2026 constata que el percentatge de restaurants que treballa amb proveïdors sostenibles s'ha triplicat en un any, passant del 9% al 30%.

Aquestes actuacions responen tant a les noves expectatives dels consumidors com a la necessitat empresarial d'optimitzar els recursos, reduir les pèrdues i millorar l'eficiència dels establiments.

A Catalunya, aquesta evolució connecta amb les polítiques de prevenció del malbaratament alimentari i amb el Pla estratègic 2026-2030, que reforça la sensibilització i la implicació dels diferents agents de la cadena alimentària, incloent-hi la restauració.

Els costos de les matèries primeres continuen pressionant els establiments

Malgrat la resistència del consum, la situació econòmica de les empreses de restauració presenta importants desafiaments.

El Baròmetre FOOD 2026 revela que el 83% dels restaurants identifica l'encariment de les matèries primeres com un dels principals reptes empresarials.

Tot i aquesta pressió, el 87% dels establiments enquestats valora positivament o molt positivament la seva facturació durant el primer semestre de 2026.

La millora també s'observa en l'afluència de clients. El percentatge de restaurants que declara haver perdut clientela s'ha reduït del 54% el 2024 al 22% el 2026, mentre que un 32% afirma haver guanyat clients durant el darrer any.

Tanmateix, aquestes dades positives conviuen amb les dificultats derivades dels costos energètics, salarials, alimentaris i operatius, que condicionen els marges comercials.

Per aquest motiu, el manteniment de l'activitat i de la facturació no elimina la necessitat de millorar la productivitat, l'eficiència i la capacitat dels negocis per adaptar els preus sense comprometre la seva viabilitat.

Els plats preparats dels supermercats no substitueixen necessàriament els restaurants

Una altra de les tendències que està transformant el mercat alimentari és el creixement dels aliments preparats comercialitzats als supermercats.

Segons una enquesta de TheFork Lab publicada el 7 d'octubre, el 68% dels consumidors ha comprat menjar preparat en supermercats durant el darrer any.

No obstant això, el 84% dels enquestats assegura que continua anant als restaurants amb la mateixa freqüència que abans, mentre que el 5% fins i tot ha incrementat les seves sortides. Només l'11% manifesta haver reduït les visites a establiments de restauració.

Aquestes dades suggereixen que ambdós models poden conviure, ja que responen a necessitats i moments de consum diferents. Mentre que el menjar preparat aporta comoditat i rapidesa, la restauració conserva el valor diferencial del servei, l'atenció personalitzada i l'experiència social.

La restauració catalana, davant l'oportunitat de reforçar el seu model de proximitat

Per al sector de la restauració de Catalunya, aquestes tendències plantegen oportunitats, però també reptes estructurals que requereixen una resposta adaptada a la realitat de cada territori.

Els bars, restaurants, cafeteries i establiments familiars representen una part essencial del teixit empresarial i de la vida econòmica i social dels municipis.

Especialment fora dels grans nuclis turístics, la restauració contribueix a mantenir activitat econòmica durant tot l'any, genera ocupació, dona sortida als productes agroalimentaris locals i actua com a element de cohesió social.

La demanda creixent de qualitat, proximitat i autenticitat ofereix possibilitats als establiments que basen la seva proposta en la cuina tradicional catalana, el producte local, els vins del territori i l'atenció personalitzada.

Però aquesta oportunitat no es pot desvincular de la situació real de les petites i mitjanes empreses. La pujada dels costos, la necessitat de personal qualificat, la pressió administrativa i les exigències creixents dels consumidors obliguen a continuar treballant per garantir unes condicions que permetin mantenir la rendibilitat dels negocis.

Des de la perspectiva de la FIHRT, les conclusions dels baròmetres reforcen la importància de defensar un model de restauració divers, territorialment arrelat i competitiu, capaç de preservar tant la qualitat de l'oferta com la viabilitat dels establiments.

Un consumidor que vol continuar sortint, però que exigeix més valor

Les dades disponibles confirmen que la restauració manté una notable capacitat d'atracció en un context econòmic complex.

La voluntat de continuar consumint fora de casa, l'interès per una alimentació més equilibrada i la valoració de la proximitat ofereixen una perspectiva favorable per al sector.

Tanmateix, el nou escenari obliga els establiments a oferir una experiència que justifiqui la despesa del consumidor, sense entrar necessàriament en una competència basada exclusivament en el preu.

El gran repte de la restauració no és només aconseguir que els clients continuïn sortint a menjar fora de casa, sinó garantir que aquesta demanda es tradueixi en activitat econòmica sostenible, ocupació de qualitat i rendibilitat per als establiments.

En aquest context, la gastronomia de proximitat, la professionalització, la formació dels equips i la diferenciació basada en la qualitat continuen sent factors essencials per al futur del sector.