La capacitat aèria internacional creix un 6,4% a l'octubre i reforça les perspectives turístiques per a Catalunya
Les companyies aèries han programat prop de 12,8 milions de seients en vols internacionals amb destinació a Espanya durant l’octubre de 2026, un 6,4% més que un any enrere.
Catalunya afronta aquesta ampliació de capacitat des d’una posició especialment rellevant: és una de les principals portes d’entrada del turisme internacional i Barcelona-El Prat continua incrementant el volum de passatgers procedents de l’exterior.
La connectivitat aèria internacional manté una evolució positiva a l’inici de la temporada de tardor. Segons la darrera nota de capacitats aèries publicada per Turespaña, les aerolínies tenen previstos 12.764.152 seients internacionals amb destinació a Espanya aquest octubre, davant dels aproximadament 12 milions programats en el mateix període de 2025. L’increment interanual és, per tant, del 6,4%.
Les dades són especialment significatives perquè l’octubre se situa ja fora dels mesos centrals de la temporada d’estiu. L’augment de la capacitat disponible apunta així a una progressiva extensió de la demanda internacional cap a la tardor, un factor especialment interessant per a destinacions com Catalunya, on la desestacionalització constitueix un dels principals reptes del sector turístic.
Regne Unit, Alemanya i Itàlia continuen liderant la capacitat aèria
El Regne Unit continua sent, amb diferència, el principal mercat en volum de places programades cap a Espanya: més de 2,86 milions de seients, el 22,4% del total, amb un creixement interanual del 6,8%.
Alemanya aporta prop d’1,77 milions de places, un 5,3% més, mentre que Itàlia supera els 1,26 milions de seients i registra un creixement del 12,2%, un dels més importants entre els grans mercats europeus.
França constitueix l’excepció entre els grans emissors, amb una reducció prevista del 2,2%, fins als 872.027 seients.
La lectura és especialment rellevant per a Catalunya per la proximitat i intensitat de les seves connexions amb aquests mercats. La forta evolució d’Itàlia, juntament amb el manteniment de la capacitat britànica i alemanya, reforça la base de mercats europeus sobre la qual se sustenta bona part de la demanda turística catalana.
Polònia emergeix com un dels mercats amb més potencial
Entre els resultats més destacats torna a aparèixer Polònia, que incrementa un 34,2% la seva capacitat respecte de l’octubre de 2025, fins als 358.850 seients previstos cap al conjunt de l’Estat.
També destaquen Turquia (+15,2%), Suècia (+12,7%) i Dinamarca (+7,7%). En canvi, Àustria retrocedeix un 15,3%, la República Txeca un 7,7%, Irlanda un 1,9% i Finlàndia també un 1,9%.
L’evolució dels mercats de l’Europa central i oriental té un interès creixent per a Catalunya. La diversificació de mercats emissors permet reduir la dependència dels grans països tradicionals i pot contribuir a generar demanda durant períodes de menor ocupació.
Mèxic accelera i els Estats Units mantenen el creixement
Fora d’Europa, Mèxic és un dels mercats que presenta una evolució més intensa, amb 111.568 seients i un increment interanual del 19,1%.
Els Estats Units, per la seva banda, arriben als 301.961 seients, un 2,6% més que l’octubre anterior, mentre que Colòmbia es manté pràcticament estable.
La consolidació de les connexions de llarg radi és especialment rellevant per a Barcelona i Catalunya perquè aquests mercats acostumen a estar associats a viatges de més durada i a una despesa turística elevada.
Catalunya, una de les principals portes d’entrada internacional
Tot i que l’informe de capacitats de Turespaña ofereix la previsió agregada per al conjunt d’Espanya i no distribueix aquests 12,8 milions de places per comunitats autònomes, les dades més recents de trànsit permeten dimensionar el pes de Catalunya dins del sistema aeri internacional.
Durant l’agost, els aeroports catalans gestionats per Aena van rebre gairebé 2,6 milions de passatgers procedents de vols internacionals, un 5,5% més que l’any anterior. Catalunya va concentrar el 20,9% de tots els passatgers internacionals arribats als aeroports espanyols, només lleugerament per darrere de les Illes Balears, amb el 21,1%.
Encara resulta més significativa la seva posició en el segment de baix cost: Catalunya va ser la primera comunitat de destinació d’aquest tipus de passatgers, amb el 24,2% del total estatal.
Aquesta estructura explica la gran sensibilitat del sistema turístic català a l’evolució de la capacitat aèria europea.
Barcelona-El Prat supera els 40 milions de passatgers fins a l’agost
El comportament de l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat confirma aquesta fortalesa.
Entre gener i agost de 2026 hi van passar 40,18 milions de passatgers, un 4,6% més que l’any anterior. D’aquests, 30,5 milions corresponen a trànsit internacional, que creix un 5,7% interanual.
Només durant l’agost, Barcelona-El Prat va superar els 5,9 milions de passatgers, dels quals 4,62 milions corresponien a vols internacionals, un 5,6% més que l’agost de 2025.
És una evolució coherent, per tant, amb l’augment de capacitat que Turespaña anticipa per al conjunt del mercat espanyol durant l’octubre.
Més connectivitat i més oportunitats per allargar la temporada
Per al sector turístic català, la dada més interessant no és només l’increment quantitatiu dels seients, sinó el moment de l’any en què es produeix.
Un creixement del 6,4% de la capacitat internacional durant l’octubre pot contribuir a mantenir la demanda després de la temporada alta i donar continuïtat a l’activitat d’hotels, càmpings, apartaments, restaurants, comerç i empreses d’activitats turístiques.
Aquesta evolució pot ser especialment positiva per a destinacions urbanes, de costa i d’interior capaces d’articular producte durant la tardor: gastronomia, enoturisme, turisme cultural, escapades urbanes, cicloturisme, natura, activitats outdoor i esdeveniments professionals.
La capacitat aèria, però, no equival automàticament a arribades de turistes: la programació pot modificar-se i l’ocupació final dels avions determinarà el volum real de passatgers. La mateixa Turespaña adverteix que les programacions estan subjectes a canvis per part de les companyies.
Un context favorable per a la demanda turística catalana
Les dades conegudes aquest mateix 2 d’octubre reforcen aquesta lectura. Catalunya va rebre 2,38 milions de turistes internacionals durant l’agost, un 9,1% més que un any abans, i va ser la segona comunitat de destinació, amb el 19,4% del total estatal. Entre gener i agost Catalunya acumula 14,32 milions de turistes internacionals, un 3,9% més.
El comportament de la despesa és també positiu. Els visitants internacionals van gastar a Catalunya 3.332 milions d’euros durant l’agost, un 7,2% més, i la destinació concentra el 18,9% de tota la despesa turística internacional acumulada a Espanya durant els vuit primers mesos de l’any, el percentatge més elevat entre les comunitats autònomes.
Per tant, l’ampliació de les capacitats aèries prevista per a l’octubre arriba en un moment en què Catalunya manté simultàniament creixement del turisme internacional, augment del trànsit aeri i increment de la despesa turística.
El repte: convertir capacitat en valor per al territori
Des de la perspectiva del teixit empresarial turístic i de la restauració, l’increment de connectivitat presenta una oportunitat que va més enllà del nombre d’arribades.
La qüestió determinant és la capacitat de distribuir aquesta demanda territorialment i temporalment, aprofitant Barcelona com a gran porta internacional però facilitant que els fluxos arribin també al Penedès, Catalunya Central, Pirineu, Costa Barcelona, Terres de l’Ebre i la resta de destinacions catalanes.
En aquest sentit, el creixement de mercats com Itàlia, Polònia, els països nòrdics o Mèxic obre oportunitats de segmentació i comercialització de productes vinculats a la gastronomia, el vi, la cultura, la natura i el turisme actiu.
L’augment dels 12,8 milions de seients internacionals previstos per a Espanya aquest octubre és, per tant, un indicador favorable, però el veritable retorn per al sector dependrà de la capacitat de transformar aquesta connectivitat en estades, consum, despesa turística i activitat empresarial distribuïda pel conjunt del territori català.
Font: Turespaña, Aena, Departament d’Empresa i Treball i INE. Les dades de capacitat de Turespaña corresponen a la programació registrada a 24 de setembre de 2026.
Consultar l’informe complet de capacitat aèria d’octubre de 2026 de Turespaña
