Llum verda al Pla estratègic per prevenir les pèrdues i el malbaratament alimentaris a Catalunya fins al 2030
El Govern aprova el Pla estratègic per a la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris de Catalunya 2026-2030 i un primer Pla d’acció 2026-2027, que desplegarà mesures al conjunt de la cadena alimentària.
La sensibilització, l’aprofitament dels excedents, la innovació i la coordinació entre administracions, empreses i entitats són alguns dels principals eixos del nou marc.
El Govern de la Generalitat ha donat llum verda al Pla estratègic per a la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris de Catalunya 2026-2030 (PEPPMAC), juntament amb el seu primer Pla d’acció 2026-2027, amb l’objectiu d’intensificar les polítiques de prevenció al llarg de tota la cadena alimentària, des de la producció primària fins al consum final.
El Pla dona compliment a la Llei 3/2020, d’11 de març, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, que estableix l’elaboració d’un pla estratègic en col·laboració amb el Consell Català de l’Alimentació i els diferents agents de la cadena alimentària.
El nou full de ruta parteix de la consideració del malbaratament alimentari com una problemàtica que afecta transversalment tot el sistema alimentari. Segons les dades recollides en l’acord del Govern, a Catalunya s’estima que només a les llars es malbaraten més de 173.000 tones d’aliments cada any. A escala de la Unió Europea, el 2023 es van generar 58 milions de tones de residus alimentaris.
Prevenir abans que gestionar el residu
La filosofia del PEPPMAC situa la prevenció en origen i l’aprofitament dels aliments en el centre de l’estratègia. La seva visió és avançar cap a un sistema alimentari més sostenible, just i eficient, reduint alhora els impactes ambientals, econòmics i socials associats a les pèrdues alimentàries.
Entre els principals objectius es troben:
-
prevenir les pèrdues i el malbaratament en tots els sectors i baules de la cadena alimentària;
-
millorar la planificació i la gestió dels recursos i fomentar l’aprofitament dels aliments;
-
recuperar excedents per a la seva redistribució i consum humà;
-
potenciar la recerca, la innovació, la transferència de coneixement i els sistemes de monitoratge;
-
integrar la prevenció del malbaratament en les polítiques públiques i regulacions sectorials;
-
reforçar la formació, la sensibilització i la participació de la ciutadania i de la comunitat educativa.
10 projectes transformadors i 46 actuacions
El Pla no es limita a establir objectius generals. El marc estratègic es concreta en 10 projectes transformadors, 21 línies de treball i 46 actuacions, que s’hauran d’anar desplegant durant el període 2026-2030.
El primer instrument operatiu serà el Pla d’acció 2026-2027, que determinarà les actuacions prioritàries dels diferents departaments de la Generalitat i de les entitats públiques implicades, i servirà també per fer-ne el seguiment i avaluar-ne el grau d’implementació.
La preparació del Pla ha comptat amb la participació de més de 220 agents procedents del teixit econòmic del sector alimentari, administracions públiques, entitats socials, societat civil i institucions de recerca i formació.
“Aprofitem els aliments”, sensibilització contra el malbaratament
Entre les actuacions vinculades a aquesta estratègia destaca la campanya “Aprofitem els aliments”, destinada a sensibilitzar la ciutadania sobre el valor dels aliments i la necessitat de modificar hàbits que contribueixen a generar malbaratament.
La sensibilització constitueix una de les peces del nou model, però el Pla pretén anar més enllà de les actuacions dirigides exclusivament al consumidor final i actuar sobre tota la cadena alimentària, implicant administracions, empreses, entitats socials i agents econòmics.
Restauració i hostaleria, actors clau de la prevenció
Per al sector de la restauració i l’hostaleria, el desplegament del Pla té una especial rellevància. La prevenció del malbaratament passa per qüestions directament relacionades amb la gestió quotidiana dels establiments: planificació de compres, dimensionament de les racions, conservació dels aliments, gestió d’estocs, aprofitament de productes i excedents, formació dels equips i informació al consumidor.
Aquest nou marc català coincideix, a més, amb un període en què la prevenció de les pèrdues alimentàries està adquirint un pes creixent en les obligacions i en els models de gestió de les empreses alimentàries.
Des de la FIHRT, es considera especialment important que el desenvolupament de les mesures tingui en compte la realitat de les pimes, els autònoms i els petits establiments de restauració i hostaleria, prioritzant les eines de formació, assessorament i acompanyament que permetin convertir la reducció del malbaratament en una millora efectiva de l’eficiència empresarial.
La reducció de les pèrdues alimentàries no només constitueix un objectiu ambiental i social, sinó que també pot representar una oportunitat per optimitzar costos, millorar la gestió dels recursos i incrementar l’eficiència dels negocis de restauració.
El Govern ha encarregat al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació l’impuls del sistema de cogovernança del Pla, mentre que els diferents departaments afectats assumiran coordinadament la seva execució i seguiment durant els pròxims anys.
