Alliberen un centenar d'exemplars d'esturió al riu Ebre per promoure la seva rein
L’objectiu és recuperar la presència d’aquesta espècie que es va extingir a l’Ebre a mitjans del segle XX
El projecte el coordina el CERM-UVic-UCC amb la col·laboració del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, l’IDECE, el Centre d’Aqüicultura de l’IRTA a la Ràpita, el Centre ictiològic del Parc Natural del Delta de l’Ebre, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i el govern francès
Aquest dijous s’han alliberat des de l’embarcador de Xerta un centenar d’esturions europeus (Acipenser sturio) juvenils. Aquesta acció forma part del projecte de recuperació d’aquesta espècie que coordina el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (CERM-UVic-UCC) amb la col·laboració del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE), el Centre d’Aqüicultura de l’Institut de Recerca i Tecnologia Alimentària (IRTA) a la Ràpita, el Centre ictiològic del Parc Natural del Delta de l’Ebre i el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. També hi participa el Govern francès per mitjà de la Direction Régionale de l'Environnement, de l'Aménagement et du Logement de la regió de Nova Aquitània, en col·laboració amb l’INRAE - Unité Ecosystèmes Aquatiques et Changements Globaux (EABX) i l’associació MIGADO (Migrateurs Garonne Dordogne Charente Seudre).
Aquest és el quart alliberament d’aquest tipus que es produeix a l’Ebre. Els esturions alliberats procedeixen del Centre experimental de Saint Seurin-sur-l’Isle (Nova Aquitània, França). Investigadors del Centre d’Estudis de Rius Mediterranis de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya en faran el seguiment, per conèixer la seva adaptació i el seu comportament.
L’esturió es va extingir a l’Ebre a mitjan segle XX, igual que en altres rius, a conseqüència de la sobreexplotació pesquera, la contaminació i la construcció de preses i assuts, que van limitar el seu accés a les àrees de reproducció. Els esturions, més enllà de ser coneguts per a l’obtenció del caviar, són una de les espècies de vertebrats més antigues que viuen al planeta, que van aparèixer a l'època dels dinosaures. Actualment, els esturions d’arreu del món estan en perill crític d’extinció. Concretament, l’esturió europeu només viu, i encara amb moltes dificultats, a la conca dels rius Garona i Dordonya, i a l’oceà Atlàntic proper.
Els precedents
El primer alliberament, de 44 exemplars, també joves, d’un any i mig aproximadament, es va fer el 21 de desembre del 2023 en el marc del projecte “LIFE MIGRATOEBRE”. En aquella ocasió, dos terços dels esturions se’n van anar a la mar immediatament, com s’esperava, i una tercera part va romandre a l’estuari de l'Ebre fins a finals de gener.
El segon alliberament, de 50 peixos, es va produir l’11 de desembre de 2024. Es tractava d’una actuació posterior del projecte Life, de comú acord entre els seus antics socis i el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. En aquella ocasió, més de la meitat dels exemplars van sortir al mar directament. La resta es van quedar a la desembocadura i una quarta part va davallar primer, però després va remuntar el riu, quedant-se un parell de mesos a l’estuari de l’Ebre (entre Deltebre i Riumar). Aquest comportament, desplaçant-se entre l’estuari i el litoral del delta, és l’esperable durant els primers anys de vida de l’espècie.
El tercer alliberament, de 43 peixos, es va fer el 17 de desembre de 2025. La pràctica totalitat va anar cap a la mar en menys de dos dies, essent-ne localitzats per pescadors professionals, un al nord del delta de l’Ebre, a la badia del Fangar, i un altre al sud, a prop de Peníscola.
