PIMEC porta al debat europeu una nova relació amb la Xina que també pot obrir oportunitats al turisme
La proposta elaborada al Comitè Econòmic i Social Europeu planteja facilitar l’arribada de visitants xinesos a la UE. Per a Catalunya, l’efecte dependria de les decisions que s’acabin adoptant i de la capacitat de les destinacions per convertir aquesta demanda en estades i activitat al territori.
PIMEC participa en la definició d’una nova estratègia europea de relacions econòmiques amb la Xina. Jacint Soler Matutes, representant de l’entitat al Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE), ha estat el ponent principal d’un informe que defensa una relació basada en la reciprocitat, la competitivitat de les empreses europees i la cooperació en àmbits d’interès compartit. La proposta aborda el comerç, la inversió i la internacionalització de les pimes, però inclou també una mesura directament relacionada amb el turisme: eliminar el requisit de visat per als turistes xinesos que viatgen a la Unió Europea.
Què podria suposar per a l’hostaleria i el turisme?
Si la proposta sobre els visats prosperés, es reduiria un tràmit de preparació del viatge. Això podria afavorir les reserves i fer més accessibles els itineraris que combinen diverses destinacions europees. Per als hotels, la restauració, les empreses d’experiències i els guies de Catalunya, representaria una oportunitat de captar part d’aquests viatges, especialment si la promoció es coordina amb els operadors que els comercialitzen. És un efecte potencial: l’informe del CESE encara no modifica els requisits d’entrada.
La proposta també apunta a facilitar la mobilitat de professionals, estudiants i inversors. Si aquesta línia es traduís en mesures concretes, podria tenir interès per al turisme de reunions i congressos, les fires, les visites empresarials i els programes formatius. A més, l’informe proposa reforçar les exportacions europees de serveis i donar més suport a la internacionalització de les pimes, un marc que pot ser rellevant per a les empreses turístiques que volen establir contactes comercials amb el mercat xinès.
L’efecte pràctic no seria automàtic ni igual a tot arreu. Perquè una possible millora de l’accés es converteixi en activitat per a les empreses catalanes, caldria treballar la comercialització de les experiències, la informació disponible per al visitant i la connexió entre Barcelona i les destinacions del territori. El patrimoni cultural, la gastronomia i l’enoturisme ofereixen opcions per construir itineraris que incorporin més establiments i reparteixin millor els beneficis de l’activitat.
Des de la perspectiva de la FIHRT, el debat europeu mereix seguiment perquè situa el turisme dins d’una relació econòmica més àmplia amb la Xina. Avui es tracta d’una proposta, no d’un canvi normatiu aprovat. Si avança, el sector tindrà l’oportunitat de preparar una oferta capaç de transformar una major facilitat per viatjar en estades, consum i ocupació a Catalunya
