La singularitat de l'hostaleria exigeix que el consum al local quedi exempt del dipòsit de l'SDDR
La implantació del Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR), prevista com a màxim per al 26 de novembre de 2026, ha de partir del reconeixement de la singularitat operativa de l’hostaleria. Hostelería de España defensa que, quan el consum es fa al mateix establiment, l’envàs s’obre i es consumeix al local, roman en tot moment sota el control de l’operador hostaler i posteriorment es canalitza cap al seu gestor o distribuïdor. Aquesta realitat justifica que el consum en establiments d’hostaleria quedi exempt del sistema que obliga a pagar un dipòsit en el moment de comprar una beguda envasada, concebut per al comerç minorista i el consum a la llar. Així ho recull l’article 50.3 del Reglament (UE) 2025/40, que preveu expressament la possibilitat d’eximir el canal HORECA del cobrament del dipòsit per al consum al local.
Hostelería de España reclama que aquesta diferenciació quedi recollida expressament en el desenvolupament normatiu i operatiu del sistema. L’exempció del consum al local no implica un compromís ambiental menor per part del sector, sinó el reconeixement d’un circuit professional que ja garanteix la recollida i la gestió dels envasos sense necessitat de cobrar i retornar un dipòsit al client. Aplicar a aquests consums les mateixes obligacions que al comerç minorista o a les llars introduiria una càrrega administrativa innecessària i no aportaria millores reals a la traçabilitat.
Aquesta circumstància reforça la necessitat de diferenciar el consum al local del repartiment a domicili (delivery) i del menjar o la beguda per emportar (takeaway), modalitats en què l’envàs surt de l’establiment i sí que s’ha d’integrar en el règim general de l’SDDR.
L’abast material de l’SDDR en l’hostaleria també s’ha d’analitzar tenint en compte la composició real dels envasos que utilitza el sector. En el consum a sala, la presència d’ampolles de plàstic és anecdòtica i marginal en comparació amb el vidre, el material més utilitzat en l’hostaleria, que ja disposa de circuits professionals de recollida i reciclatge consolidats. Un sol establiment hostaler genera, de mitjana, 23 envasos de vidre al dia, davant dels 0,5 envasos diaris d’una llar, un volum equivalent al que generen 46 llars. En conjunt, el canal hostaler genera prop del 50 % dels residus d’envasos de vidre d’un sol ús que es posen al mercat estatal. Aquestes dades acrediten tant la dimensió de l’aportació del sector com la seva experiència en la gestió controlada de grans volums d’envasos.
Per tant, no resulta proporcionat traslladar al conjunt de bars i restaurants un sistema activat per l’incompliment dels objectius de recollida separada d’ampolles de plàstic, quan aquesta fracció té una incidència molt limitada en la seva activitat habitual.
Recollida voluntària i punt de retorn social
L’exempció del consum al local ha d’anar acompanyada d’un principi igualment clar: els establiments hostalers no poden quedar obligats a rebre envasos procedents de consums aliens a la seva activitat. La recollida d’envasos de la ciutadania en establiments d’hostaleria ha de ser sempre voluntària. Precisament des d’aquesta voluntarietat, l’àmplia presència territorial del sector pot aportar un valor afegit a l’SDDR mitjançant la figura del «punt de retorn social»: establiments que decideixin adherir-s’hi per facilitar la devolució allà on la xarxa convencional sigui insuficient, especialment en entorns rurals, municipis petits i zones sense alternatives properes.
Aquesta col·laboració s’ha de formalitzar mitjançant una adhesió expressa, una compensació econòmica a càrrec de l’operador del sistema i la cobertura dels costos d’espai, personal, emmagatzematge, gestió i equipament. Així, el punt de retorn social es configura com una aportació voluntària de l’hostaleria a l’interès general, i no com una obligació afegida per a autònoms i microempreses. El model permetria ampliar l’accessibilitat de l’SDDR, reforçar la cohesió territorial i aprofitar establiments que ja són espais de referència per a la vida social dels barris i municipis.
Logística inversa: aprofitar una xarxa que ja funciona
Juntament amb aquesta proposta, el sector planteja aprofitar la cadena de distribució pròpia del canal HORECA com a xarxa de logística inversa. Els distribuïdors que fan lliuraments periòdics als establiments poden recollir simultàniament els envasos buits, amb les garanties de traçabilitat que s’estableixin. D’aquesta manera s’evita duplicar recorreguts, s’optimitzen recursos i es facilita una recollida eficient sense traslladar costos addicionals ni exigències d’infraestructura als negocis.
Una crida a dissenyar el sistema amb el sector
Hostelería de España dona suport a un SDDR eficaç i proporcionat, basat en quatre principis: l’exempció del dipòsit per al consum al local, amb l’excepció del repartiment a domicili i del menjar o la beguda per emportar; l’aprofitament de la logística inversa a través dels distribuïdors; i el reconeixement d’una recollida voluntària mitjançant punts de retorn social degudament compensats.
El sector demana participar des del començament en el disseny operatiu i en les proves d’implantació per assegurar un model viable, traçable i senzill. Reconèixer-ne la singularitat evita imposar obligacions ineficients al consum a sala i, alhora, permet mobilitzar voluntàriament una infraestructura social que pot acostar el retorn d’envasos a cada barri, poble i destinació turística.
