La FIHRT presenta les seves observacions al Pla Estratègic estatal contra el malbaratament alimentari
La Federació demana un pla que acompanyi el sector abans de sancionar, indicadors realistes i una harmonització urgent entre la llei catalana i l’estatal
La Federació Intercomarcal d’Hostaleria, Restauració i Turisme (FIHRT) ha presentat les seves observacions a l’esborrany del Pla Estratègic de Prevenció i Reducció de les Pèrdues i el Malbaratament Alimentari 2026-2030. El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha sotmès el text a informació pública fins al 24 de novembre.
El Pla desenvolupa la Llei 1/2025, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, les obligacions generals de la qual són exigibles des de l’abril de 2026. El document fixa l’estratègia estatal fins al 2030 i l’estructura que hauran de seguir els programes de les comunitats autònomes.
La FIHRT comparteix l’objectiu de reduir el malbaratament alimentari i recorda que molts establiments d’hostaleria i restauració fa anys que hi treballen. Tanmateix, considera que l’esborrany amb prou feines té en compte la realitat del sector, format majoritàriament per micro i petites empreses.
Acompanyar abans de sancionar
Una de les principals crítiques de la Federació és l’ordre de les prioritats. L’esborrany situa el Pla Nacional de Control a la primera etapa (2026-2028) i deixa els incentius a l’hostaleria per a la segona (2028-2030). La FIHRT proposa invertir aquesta seqüència. Primer hi hauria d’haver guies sectorials, models tipus de pla de prevenció i d’acord de donació, formació i ajuts. Després, el control, amb un període inicial informatiu i avís previ abans de sancionar.
Catalunya, amb dues lleis i cap mecanisme d’harmonització
La Federació alerta que el Pla no té en compte la situació de les comunitats que ja tenien llei pròpia. A Catalunya continua vigent la Llei 3/2020, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, que encara no s’ha adaptat a la normativa estatal. Els restauradors catalans conviuen així amb dos marcs que no coincideixen en definicions, exempcions, obligacions ni sancions.
La FIHRT demana que el Pla obligui a adaptar aquestes normes en un termini de dotze mesos i que fixi criteris comuns mentrestant. També reclama que es reconegui la validesa recíproca dels plans de prevenció i dels acords de donació, i que es creï una comissió de seguiment Estat–Generalitat amb participació del sector.
Indicadors mesurables i sense noves càrregues
La Federació proposa a més:
- Indicadors mesurables: amb línia de base, objectius per al 2028 i el 2030 i dades desagregades per sector. Així l’esforç de la restauració serà visible i no es confondrà amb el malbaratament de les llars.
- Sense noves càrregues de reporting: dades obtingudes amb estudis mostrals i convenis amb les organitzacions empresarials, no amb noves obligacions de pesatge o d’informació per als establiments petits.
- Participació expressa de l’hostaleria i la restauració en l’elaboració dels programes autonòmics. Ara l’esborrany la limita al «sector agroalimentari».
- Una línia específica de mesures per a la restauració: previsió de la demanda, racions adaptables, envasos per emportar, donació amb seguretat jurídica per al donant i ajuts a la digitalització.
- Límits als programes locals, per evitar ordenances amb exigències diferents entre municipis veïns.
- Pressupost, calendari i òrgan de seguiment per a l’execució del Pla, que ara no en té.
«Volem ser part de la solució, però un pla que arriba amb control i sense eines no ajuda a reduir el malbaratament. Necessitem regles clares, una sola normativa i suport real perquè els establiments petits puguin complir», assenyala el President de la FIHRT, MIngo Morilla.
La FIHRT seguirà la tramitació del Pla i traslladarà també aquestes propostes a la Generalitat de Catalunya. L’objectiu és que es tinguin en compte en l’adaptació de la Llei 3/2020 i en l’elaboració del futur programa català.
