La cervesa consolida el seu pes econòmic amb rècord exportador i arrel territorial
El sector cerveser espanyol consolida el seu pes estratègic tant dins de la indústria agroalimentària com en l’economia vinculada a l’hostaleria i el turisme. En el marc de l’Assemblea General de Cerveceros de España, celebrada a Madrid sota el lema “Más que cañas”, el ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, va destacar que Espanya ja és el segon productor de cervesa de la Unió Europea i el vuitè del món, en un context en què el sector manté la producció i continua guanyant presència internacional.
Les dades del 2025 apunten a aquesta fortalesa: les exportacions de cervesa espanyola van assolir un rècord de 328 milions d’euros, mentre que, segons el sector, els enviaments a l’exterior van créixer prop d’un 8%, amb un avanç del 10% en el cas de la cervesa amb alcohol. Paral·lelament, la producció total a Espanya va augmentar un 0,5%, un comportament que evidencia la resiliència del sector malgrat un entorn econòmic complex.
Més enllà de les xifres industrials, tant el Govern com els representants empresarials van posar l’accent en la cadena de valor que envolta la cervesa. El sector registra una facturació superior als 5.700 milions d’euros i més de 11.000 llocs de treball directes en la indústria, mentre que el seu impacte agregat s’estén al camp, la distribució, la restauració i el turisme. Segons les dades recollides per Hostelería Digital, la cervesa sosté més de 540.000 llocs de treball a Espanya i cada canya servida genera 81 cèntims de riquesa i 31 cèntims d’aportació a les arques públiques.
Un dels grans actius del sector és la seva connexió amb el territori. Més del 90% de les matèries primeres utilitzades en l’elaboració de cervesa provenen del camp espanyol, especialment l’ordi i el llúpol, fet que reforça el vincle entre indústria i sector primari. En aquesta línia, Planas va defensar continuar avançant en innovació i sostenibilitat, amb l’ús de llavors certificades, noves varietats adaptades al canvi climàtic i tecnologies per millorar l’eficiència productiva. També va recordar el suport públic a través de les ajudes a l’agricultura de precisió i del Perte Agroalimentari, que ha mobilitzat prop de 320 milions d’euros per a més de 440 projectes de modernització.
La dimensió social de la cervesa també va ocupar un lloc central en la trobada. El sector reivindica la canya com un element quotidià de la identitat cultural espanyola, associat a la socialització, al consum compartit i a la gastronomia. En aquest model, l’hostaleria continua sent clau: la cervesa representa aproximadament una quarta part de la facturació dels bars, percentatge que pot arribar al 40% en entorns rurals. A més, una de cada quatre cerveses produïdes a Espanya és consumida per turistes, dada que reflecteix el seu paper dins l’experiència gastronòmica i turística del país.
El mercat també evoluciona al ritme dels nous hàbits de consum. Espanya manté el lideratge occidental en cervesa sense alcohol, una categoria que el 2025 va créixer un 4,6% fins a marcar un nou màxim històric de producció. Actualment, una de cada set cerveses consumides al país ja és sense alcohol, confirmant l’aposta del sector per la innovació, la moderació i l’adaptació a diferents moments de consum.
En conjunt, el missatge de la jornada va ser clar: el sector cerveser espanyol no només manté la seva solidesa productiva, sinó que es projecta com un motor econòmic, social i territorial, amb capacitat de créixer a l’exterior sense perdre l’arrel local. Entre el camp i el bar, entre la innovació i la tradició, la cervesa reforça el seu paper com a producte estratègic de la marca alimentària i gastronòmica d’Espanya.
