Marxem de vacances fins a l'1 de setembre... però pendents, com sempre.
És moment de fer una pausa per carregar energia abans d’afrontar el darrer tram d’un any intens i decisiu.
A la tornada ens esperen reptes rellevants: el desenvolupament de la modificació de la Llei de l’Impost sobre les Estades en Establiments Turístics, la consolidació del projecte europeu TASTE amb una nova missió a Eslovènia, l’impuls del NEST Costa Daurada, la tramitació de la nova Llei de Turisme, i la feina estratègica a la Sectorial de PIMEC Turisme. A tot això s’hi suma la incorporació de nous socis —col·lectius i individuals— que contribueixen a enfortir la veu del sector.
Tot plegat en un context complex. L’absentisme laboral i la manca de personal qualificat condicionen el dia a dia de centenars d’establiments. El sistema de formació i el mercat de treball no estan responent amb eficàcia, i cal una aposta clara pel talent, la dignificació de l’ofici i el relleu generacional. En aquest sentit, també reivindiquem la necessitat de participar activament en la definició del futur Conveni Col·lectiu del sector, deixant enrere models i gestors ancorats en el passat, allunyats de la realitat de les microempreses i de les necessitats actuals del sector.
Catalunya ha estat designada Regió Mundial de la Gastronomia. Celebrem el reconeixement, però no podem obviar el contrast amb la realitat: mentre es fan actes institucionals, la restauració de base lluita per mantenir-se. Més del 91% dels restaurants catalans són microempreses, moltes sense recursos per adaptar-se a una normativa creixent, inabastable i sovint incoherent amb la seva capacitat de gestió.
Per això exigim una simplificació administrativa real i efectiva. No es pot continuar exigint a les petites empreses allò que només poden complir grans estructures. Cal també diàleg i una relació fluïda amb l’Administració, basada en la proximitat i el respecte mutu. La discrepància ha de ser entesa com un element essencial en qualsevol relació democràtica i constructiva.
La FIHRT representa i dona veu a un territori divers —les vegueries del Penedès, Catalunya Central, Terres de l’Ebre i Barcelona— amb 34 associaicons, gremis i col·lectius, tots ells amb realitats, necessitats i ritmes diferents. Aquesta pluralitat és una riquesa que hem de posar en valor en tota estratègia sectorial, fugint de visions centralistes que no responen al país real.
Ens retrobem al setembre. Amb energia, amb fermesa i amb voluntat de construir un futur millor per al nostre sector, des del compromís amb el territori, la dignitat del treball i el dret a ser escoltats.
