Acomiadament disciplinari justificat amb mitjans d'enregistrament de so i d'imatge
El passat 4 d’octubre de 2021 el Tribunal Constitucional va dictaminar sentència per la qual considera ajustat a dret l’ús de medis de captació d’imatges i enregistrament de so per a procedir a l’acomiadament disciplinari en tant que no contravé la vulneració del dret a la protecció de dades consagrat en l’article 18.4 de la Constitució Espanyola.
En l’assumpte de referència l’empresa va procedir a acomiadar disciplinàriament a una persona treballadora que, en el desenvolupament de les tasques del lloc de treball de concertació comercial per vies telefòniques, s’havien enregistrat les trucades amb la finalitat de valoracions de les persones usuàries i per a detectar incidències (i aplicar mesures correctores i formatives) però en cap cas, i per acord col·lectiu, per a finalitats sancionadores. El Tribunal Constitucional, que ja s’havia pronunciat respecte a la nul·litat de l’acomiadament per a la vulneració dels drets fonamentals a la intimitat i la vida privada, entén que el dret fonamental a la protecció de dades de caràcter personal no és absolut i, que en el si de les relacions laborals les persones treballadores atorguen consentiment al tractament de les seves dades amb la signatura del contracte de treball.
Aprofita el TC, referint a les Sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans dels assumptes López Ribalda II contra Espanya i Barbulescu contra Romania, que les empreses han de notificar: la possibilitat que s’adoptin mesures de vigilància, l’aplicació efectiva de la vigilància, les raons justificatives de la vigilància i l’abast de les actuacions de vigilància. Així mateix, les empreses han d’acreditar que la vigilància s’ha utilitzat per aconseguir els objectius proposats, essent el mitjà més adequat, i que s’ha facilitat informació respecte a aquests medis de vigilància.
En el present assumpte l’empresa no només havia complert tots els requisits anteriors sinó que, en el mateix sentit, havia donat estricte compliment a la mesura de vigilància i a l’acord col·lectiu al qual es va arribar amb la representació laboral de les persones treballadores, però, amb tot això, també havia advertit en multitud d’ocasions a la persona treballadora respecte a la incorrecció en el seu procedir, donant-se indicacions a l’efecte i donant compliment a les finalitats de formació i qualitat, i, per tant, entén el màxim intèrpret de la Constitució que l’acomiadament disciplinari és plenament ajustat a dret.
De fet, cal referir la sentència del Tribunal Constitucional número 39/2016 per la que es fixa la doctrina relativa al coneixement de les persones treballadores respecte als mitjans de vigilància i control i que, amb aquest coneixement, no cal informar de la finalitat exacta que se li ha assignat al control de compliment d’obligacions laborals. Control que, d’altra banda, serà vàlid en el cas de ser una mesura idònia, necessària i proporcionada a la finalitat perseguida (triple valoració de proporcionalitat).
D’altra banda, i en virtut de la Sentència del Tribunal Superior de Galícia d'11 de juliol de 2019, sí que podrem trobar-nos enfront d’un acomiadament nul quan la mesura de control i potestats disciplinàries s’utilitza en vulneració d’altres drets fonamentals com per exemple s’utilitza enfront d’una persona treballadora que havia sol·licitat la reducció de jornada laboral per cura de menor.
Per tant, podem concloure que l’empresa no està obligada a especificar la finalitat exacta dels mecanismes d’enregistrament d’imatges i so en el cas que, aquests mecanismes, siguin coneguts per les persones treballadores i no s’usin a tall de represàlia o en vulneració d’altres drets fonamentals diferents del de la Protecció de Dades.
