L'encariment de l'energia s'estén a la resta de preus i agreuja la pressió sobre les empreses d'hostaleria i turisme
La inflació arriba al 4,5% a Catalunya al setembre, mentre que els productes energètics acumulen un increment interanual del 19,4%. La patronal adverteix que l'augment dels costos comença a traslladar-se al conjunt de l'economia.
La FIHRT i la FIHRT Terres de l'Ebre destaquen les dificultats que aquesta situació genera per a restaurants, bars, hotels i petites empreses turístiques, especialment en un context de marges empresarials ajustats.
L'encariment de l'energia continua condicionant l'evolució dels preus i els costos empresarials a Catalunya. PIMEC ha advertit que les tensions energètiques comencen a estendre's a altres components de l'economia, incrementant la pressió sobre les petites i mitjanes empreses i dificultant la recuperació dels seus marges de rendibilitat.
L'advertiment coincideix amb la publicació de les dades definitives de l'Índex de Preus de Consum (IPC) corresponents al setembre de 2026, que mostren un nou repunt de la inflació i una persistència de les pressions sobre els preus de béns i serveis.
Segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), la inflació interanual a Catalunya s'ha situat en el 4,5%, mentre que al conjunt de l'Estat ha arribat al 4,9%, sis dècimes més que a l'agost i el nivell més elevat des del febrer de 2023.
La inflació subjacent, que exclou els productes energètics i els aliments no elaborats, s'ha situat en el 3% a Catalunya i en el 3,1% al conjunt d'Espanya. Aquesta evolució indica que les tensions sobre els preus no es limiten als components més volàtils, sinó que també afecten altres béns i serveis.
Per a la Federació Intercomarcal d'Hostaleria, Restauració i Turisme (FIHRT) i la FIHRT Terres de l'Ebre, aquesta situació resulta especialment preocupant per la incidència dels costos energètics i dels subministraments sobre l'activitat quotidiana dels establiments.
Restaurants, bars, cafeteries, hotels, càmpings, allotjaments rurals i altres empreses turístiques han d'afrontar despeses permanents en electricitat, gas, climatització, refrigeració, transport i adquisició de productes, en un context en què no sempre és possible repercutir els increments al consumidor final.
Catalunya registra una inflació del 4,5%, amb els productes energètics a l'alça
Les dades corresponents al setembre evidencien que l'energia continua sent un dels principals factors que condicionen l'evolució de la inflació.
IPC general Catalunya 4,5% Variació interanual
Inflació subjacent Catalunya 3,0% Sense energia ni aliments frescos
Productes energètics 19,4% Increment interanual
Aliments no elaborats 5,8% Increment interanual
Tanmateix, la repercussió de l'energia sobre el conjunt de l'economia va més enllà de la factura elèctrica o del combustible. El seu encariment incrementa els costos de producció, transformació, refrigeració, emmagatzematge i distribució dels productes que consumeixen les empreses.
Aquest fenomen pot acabar traslladant-se progressivament als preus dels aliments, dels serveis de transport i d'altres subministraments, generant un increment acumulatiu dels costos empresarials.
La restauració, especialment exposada als increments de costos
Els establiments de restauració són una de les activitats amb més exposició a les variacions dels preus energètics per la necessitat d'utilitzar equipaments de forma intensiva i continuada.
Les cuines professionals requereixen electricitat o gas per a la cocció, forns, planxes, fregidores i altres sistemes de preparació dels aliments. A aquestes necessitats s'afegeixen les cambres frigorífiques, els congeladors, els sistemes d'extracció, la climatització, la il·luminació i els equips de rentat.
En molts establiments, una part d'aquests consums es manté durant hores, amb independència del nombre de clients atesos.
L'encariment de l'energia també pot repercutir sobre les empreses proveïdores de productes alimentaris, begudes, bugaderia, manteniment o distribució, de manera que el restaurant acaba suportant increments tant en els costos directes com en els indirectes.
Aquesta situació és especialment delicada per a les microempreses i els negocis familiars, que sovint disposen de menys capacitat financera per absorbir variacions importants de costos.
A més, la restauració no sempre pot traslladar els increments als preus de les cartes i menús sense afectar la demanda, especialment entre els consumidors que també veuen reduïda la seva capacitat adquisitiva.
Hotels, càmpings i allotjaments rurals: una pressió que afecta tota l'activitat turística
L'encariment energètic no es limita a la restauració. Els establiments d'allotjament també han d'afrontar costos importants en climatització, calefacció, aigua calenta sanitària, bugaderia, manteniment i instal·lacions comunes.
En el cas dels hotels i càmpings, les necessitats energètiques poden variar notablement en funció de la temporada, la climatologia i el grau d'ocupació.
Els allotjaments rurals, especialment els situats en zones de muntanya o municipis amb temperatures més baixes durant l'hivern, poden registrar una major dependència dels sistemes de calefacció durant determinats períodes.
Aquesta circumstància té una incidència particular en destinacions d'interior com el Berguedà, el Solsonès, Osona, el Moianès o el Lluçanès, on el turisme de natura i de muntanya constitueix una part important de l'oferta.
Als territoris de costa, com el Baix Llobregat, el Baix Penedès o les Terres de l'Ebre, la climatització durant els mesos de més calor i el manteniment dels equipaments també representen factors significatius de consum energètic.
Per a moltes empreses turístiques, l'increment simultani dels costos energètics, laborals, alimentaris i de manteniment pot limitar la capacitat d'inversió i dificultar la renovació de les instal·lacions.
L'encariment del transport i la distribució repercuteix sobre els preus dels aliments
Un altre element que preocupa el teixit empresarial és l'evolució del preu dels carburants.
Segons l'INE, el grup de transport va registrar al setembre un increment interanual del 10,5%, influït especialment pels combustibles i lubricants per a vehicles particulars i pel transport aeri.
L'encariment dels carburants també pot tenir efectes indirectes sobre la distribució de mercaderies, els serveis logístics i l'aprovisionament dels establiments de restauració.
Aquesta situació resulta especialment rellevant en territoris amb una estructura empresarial dispersa, on el transport de productes i els desplaçaments tenen un pes important en els costos d'explotació.
A més, els aliments no elaborats han registrat a Catalunya un increment interanual del 5,8%, fet que pot repercutir sobre les compres de matèries primeres que realitzen els restaurants.
La combinació de tots aquests factors genera un escenari en què el cost final d'un servei gastronòmic o turístic pot augmentar encara que l'empresa no hagi modificat substancialment la seva activitat.
Penedès i Baix Llobregat: costos energètics en restauració, enoturisme i distribució alimentària
A l'Alt Penedès i el Baix Penedès, l'encariment de l'energia pot afectar especialment els establiments de restauració, els allotjaments i les activitats vinculades a l'enoturisme.
Els cellers, les empreses de transformació agroalimentària i les activitats de distribució també han d'afrontar costos energètics que poden acabar repercutint sobre el conjunt de la cadena de valor.
Al Baix Llobregat, la restauració i els establiments turístics mantenen una estreta relació amb els proveïdors alimentaris i els circuits de distribució metropolitans.
La proximitat al Parc Agrari i la utilització de productes de temporada constitueixen una oportunitat per reforçar el consum de proximitat, però no eliminen l'impacte dels increments energètics sobre el transport, la conservació i la transformació dels aliments.
Per als establiments de municipis com Castelldefels, Gavà, Viladecans, el Prat de Llobregat, Olesa de Montserrat o Esparreguera, resulta especialment important disposar de mecanismes que permetin controlar els costos sense comprometre la qualitat dels serveis.
Vallès Occidental i Catalunya Central: les petites empreses, davant la necessitat de preservar els marges
Al Vallès Occidental, l'activitat de restauració està estretament vinculada al consum de proximitat, als serveis a les empreses, a l'oci i a la celebració d'esdeveniments.
En aquests establiments, les variacions dels preus dels subministraments poden generar dificultats per mantenir els marges, especialment quan s'ofereixen menús de preu ajustat o serveis amb tarifes prèviament pactades.
Al Berguedà, el Solsonès, Osona, el Moianès i el Lluçanès, l'increment dels costos energètics s'afegeix a les particularitats de les activitats desenvolupades en entorns rurals i de muntanya.
La calefacció, els desplaçaments, les necessitats de distribució i el manteniment d'instal·lacions turístiques poden representar despeses especialment rellevants per als petits establiments.
La sostenibilitat econòmica d'aquests negocis també té una dimensió territorial, ja que molts restaurants, fondes, bars i allotjaments constitueixen serveis importants per al manteniment de l'activitat i l'ocupació als municipis.
Terres de l'Ebre: una pressió afegida per a la restauració i el turisme en un territori extens
La dispersió territorial, les distàncies entre municipis, les necessitats de transport i la dependència de les activitats vinculades al turisme i a la producció agroalimentària fan que l'evolució dels costos dels subministraments sigui un factor especialment important.
Al Baix Ebre i el Montsià, els establiments de restauració vinculats al producte mariner, als arrossos i a la gastronomia del Delta han d'afrontar les necessitats energètiques pròpies de la refrigeració, la congelació, la preparació dels aliments i la climatització.
La cadena de subministrament del peix, el marisc, les hortalisses i altres productes frescos també requereix sistemes de conservació i transport que poden veure incrementats els seus costos.
A la Ribera d'Ebre, els restaurants, allotjaments rurals i empreses d'activitats turístiques operen en un territori on la mobilitat i la distribució tenen una importància considerable.
A la Terra Alta, els establiments de restauració, els cellers visitables, els allotjaments i les empreses d'experiències enoturístiques també poden veure afectada la seva estructura de costos, especialment durant els períodes de menor demanda.
En aquests territoris, la continuïtat de l'activitat empresarial és essencial per mantenir serveis, generar ocupació i evitar que els municipis rurals perdin atractiu econòmic i residencial.
La inflació també pot condicionar la despesa turística i el consum en restauració
L'increment generalitzat dels preus no afecta únicament les empreses, sinó també les famílies i els consumidors.
Quan augmenten les despeses habituals en energia, transport, habitatge o alimentació, una part de les llars pot disposar de menys renda per destinar a activitats d'oci, restauració i viatges.
Aquesta circumstància pot afavorir canvis en els hàbits de consum, com una major sensibilitat als preus, la reducció de determinades despeses discrecionals o la preferència per escapades de menor durada.
No obstant això, l'impacte sobre la demanda turística no és uniforme i depèn de factors com el tipus de client, la destinació, la temporada i la procedència dels visitants.
Per als establiments, el principal repte consisteix a mantenir una oferta competitiva i de qualitat sense haver d'assumir permanentment uns increments de costos que redueixin la rendibilitat empresarial.
PIMEC reclama mesures que protegeixin la competitivitat de les petites i mitjanes empreses
L'advertiment de PIMEC sobre el trasllat de l'encariment energètic a altres preus posa de manifest la necessitat d'actuar sobre els factors que condicionen els costos empresarials.
En les seves anàlisis econòmiques, la patronal ha insistit en la importància de millorar la productivitat, facilitar l'accés al finançament i impulsar mesures que permetin reduir l'exposició de les pimes a les oscil·lacions del mercat energètic.
També ha defensat la necessitat de tenir en compte l'impacte acumulat dels costos energètics, laborals, fiscals i financers en les decisions que afecten les empreses.
Per al sector de l'hostaleria i el turisme, qualsevol mesura destinada a contenir els costos energètics hauria de considerar les particularitats de les activitats que requereixen mantenir instal·lacions en funcionament durant períodes prolongats i que concentren una part important de la demanda en caps de setmana i festius.
La reducció de la dependència energètica també passa per facilitar inversions en equipaments més eficients, autoconsum, sistemes de climatització, gestió intel·ligent dels consums i renovació d'instal·lacions.
L'eficiència energètica, una necessitat per a la competitivitat de l'hostaleria
Davant aquest escenari, les empreses poden adoptar mesures destinades a millorar el control dels costos, sempre adaptades a les característiques de cada establiment.
Entre les actuacions que poden contribuir a reduir les despeses energètiques destaquen la revisió dels contractes de subministrament, l'adequació de la potència contractada, el manteniment preventiu dels equips de fred i climatització, la renovació de maquinària i la monitorització dels consums.
També poden resultar rellevants les inversions en aïllament tèrmic, sistemes de recuperació de calor, il·luminació eficient i instal·lacions d'autoconsum fotovoltaic, quan siguin tècnicament i econòmicament viables.
Aquestes actuacions requereixen, però, capacitat d'inversió i accés a instruments de finançament adequats a les dimensions de les microempreses.
PIMEC disposa d'una Oficina de Transició Energètica que ofereix serveis d'assessorament sobre contractació, anàlisi de factures, optimització de potències, auditories i projectes d'eficiència energètica.
La FIHRT reclama preservar la viabilitat de les empreses i evitar una pèrdua de competitivitat
Des de la FIHRT i la FIHRT Terres de l'Ebre es considera que l'evolució de la inflació i dels costos energètics exigeix una atenció especial a les petites empreses d'hostaleria, restauració i turisme.
El sector ha d'afrontar increments simultanis en diferents partides de despesa, mentre manté la necessitat d'oferir preus competitius i serveis de qualitat.
Aquesta situació resulta especialment delicada per als establiments familiars, les microempreses i els negocis situats en municipis rurals, que tenen menys capacitat per absorbir variacions sobtades dels costos o afrontar grans inversions.
Per aquest motiu, és necessari impulsar instruments que facilitin l'eficiència energètica, l'accés al finançament, la modernització de les instal·lacions i la continuïtat de l'activitat empresarial.
La Federació també considera important que les administracions tinguin en compte la realitat del sector a l'hora d'adoptar decisions que afectin els costos d'explotació de les empreses, evitant l'acumulació de noves càrregues sense una valoració adequada de la seva incidència econòmica.
La competitivitat de l'hostaleria i del turisme no depèn únicament de la capacitat d'atraure visitants, sinó també de garantir que les empreses puguin desenvolupar la seva activitat amb uns costos assumibles i uns marges que permetin invertir, mantenir l'ocupació i assegurar-ne la continuïtat.
L'evolució dels preus durant els pròxims mesos serà determinant per conèixer fins a quin punt l'encariment energètic es trasllada als diferents sectors econòmics i condiciona les decisions empresarials i de consum.
