Els Premis FPCAT 2026 reconeixen 16 trajectòries d'excel·lència i reivindiquen el paper estratègic de la formació professional
La setena edició dels guardons posa en valor el talent, la innovació i la col·laboració entre centres formatius i empreses. La FIHRT destaca la importància de reforçar la formació professional per garantir el relleu generacional, millorar la qualificació dels professionals i donar resposta a les necessitats del sector de l'hostaleria, la restauració i el turisme.
La Generalitat de Catalunya ha celebrat la setena edició dels Premis #FPCAT, uns guardons que reconeixen les bones pràctiques i les trajectòries destacades en l'àmbit de la formació professional, així com la contribució de persones, centres educatius, empreses i entitats a la millora del sistema de qualificacions professionals del país.
L'edició de 2026 ha distingit 16 trajectòries i iniciatives que exemplifiquen el compromís amb l'excel·lència educativa, la innovació, la capacitació professional i la connexió entre el món formatiu i el teixit productiu.
Els reconeixements s'han distribuït entre quatre trajectòries individuals, quatre centres de formació professional, cinc empreses i entitats i tres persones usuàries de centres formatius.
La cerimònia ha comptat amb la participació de la consellera d'Educació i Formació Professional, Esther Niubó, i del conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, que han reivindicat la formació professional com un dels principals instruments per impulsar la competitivitat empresarial, generar oportunitats laborals i donar resposta als canvis que experimenta l'economia catalana.
Un reconeixement al talent i a la implicació del teixit productiu
Els Premis FPCAT posen en relleu que la formació professional no és únicament una via d'accés al mercat laboral, sinó també un instrument essencial per a la transformació de les empreses, la incorporació de noves competències i l'actualització permanent dels coneixements dels treballadors.
El reconeixement a centres formatius, empreses i trajectòries professionals evidencia la importància de consolidar un model de formació professional en què l'administració, els centres educatius, les organitzacions empresarials i les empreses treballin coordinadament.
Durant l'acte, la consellera Esther Niubó ha destacat la capacitat del sistema de formació professional català per canalitzar el coneixement i la iniciativa dels joves, dels professionals i del teixit productiu.
Per la seva banda, el conseller Miquel Sàmper ha situat la capacitació de les persones i la seva capacitat d'adaptació com un dels principals avantatges competitius de Catalunya.
Aquests missatges reforcen la necessitat d'avançar cap a una formació professional flexible, accessible i adaptada a les transformacions tecnològiques, econòmiques i socials.
L'hostaleria i el turisme, sectors en què la formació és determinant
Des de la Federació Intercomarcal d'Hostaleria, Restauració i Turisme (FIHRT), el reconeixement a les bones pràctiques en formació professional es considera una oportunitat per reivindicar la necessitat d'enfortir l'oferta formativa vinculada a les activitats turístiques i gastronòmiques.
L'hostaleria, la restauració i el turisme constitueixen activitats econòmiques intensives en ocupació, en les quals la qualitat del servei, la professionalització dels equips i l'atenció al client tenen una incidència directa en la competitivitat dels establiments.
La formació en cuina, serveis de restauració, direcció d'establiments, allotjament, recepció, gestió turística, enoturisme, comercialització i experiències turístiques és essencial per garantir una oferta de qualitat i adaptada a les expectatives dels visitants.
Paral·lelament, el sector afronta reptes estructurals com ara la captació i retenció de talent, el relleu generacional, l'actualització de competències, la digitalització, la sostenibilitat i la necessitat de millorar el reconeixement social de les professions vinculades a l'hostaleria.
En aquest context, la formació professional, tant inicial com contínua i ocupacional, esdevé un instrument imprescindible per millorar les oportunitats de desenvolupament professional i afavorir l'estabilitat i la qualitat de l'ocupació.
Els guardonats de la setena edició dels Premis FPCAT
Els premis, corresponents a la convocatòria de 2025 i lliurats el 14 d'octubre de 2026, han reconegut els professionals, centres i organitzacions següents:
Trajectòries individuals: Clara Bassols Rheinfelder, Neus Caufapé Caufapé, Txema Guillén Pujol i Antonio Martín Godoy.
Centres de formació professional: Escola Ginebró, de Llinars del Vallès; Escola Joan XXIII, de Tarragona; Fundació Laboral de la Construcció de Catalunya, de Badalona, i Institut Montsià, d'Amposta.
Empreses i entitats: Basell Poliolefinas Ibérica, de Tarragona; Canteras La Ponderosa, d'Alcover; Gremi d'Empresaris Carnissers i Xarcuters de Barcelona i Província, i SEAT, de Martorell. El Celler La Vinyeta, de Mollet de Peralada, ha rebut una menció especial.
Persones usuàries de centres de formació professional: Miquel Marfà Sunyer i Júlia Sudán Catalán, amb una menció especial per a Brian Power.
El reconeixement al Celler La Vinyeta i al Gremi de Carnissers posa en valor la formació vinculada al sector alimentari
Entre els reconeixements d'aquesta edició destaquen dues iniciatives especialment properes a la gastronomia, l'alimentació i les activitats vinculades al territori.
D'una banda, el Celler La Vinyeta, situat a Mollet de Peralada, ha rebut una menció especial per la seva contribució a la formació professional. Aquest reconeixement posa en valor la participació del teixit empresarial vinculat al món vitivinícola en la capacitació i el desenvolupament professional.
D'altra banda, el Gremi d'Empresaris Carnissers i Xarcuters de Barcelona i Província ha estat distingit en la categoria d'empreses i entitats, un reconeixement que evidencia el paper que poden desenvolupar les organitzacions gremials en la transmissió d'oficis, la qualificació dels professionals i l'adaptació de la formació a les necessitats de les empreses.
Aquestes experiències resulten especialment significatives per a la FIHRT, que defensa el paper dels gremis i associacions empresarials com a instruments de vertebració sectorial i territorial, també en matèria de formació i ocupació.
Una formació professional adaptada a les necessitats de les petites empreses
Un dels principals reptes de la formació professional és garantir que l'oferta educativa arribi també a les petites empreses i als treballadors autònoms.
En el cas de l'hostaleria, la restauració i el turisme, l'estructura empresarial està integrada majoritàriament per microempreses i pimes, que sovint disposen de menys recursos per participar en programes formatius, acollir alumnat en pràctiques o organitzar accions de qualificació especialitzada.
Per aquest motiu, és necessari impulsar models de formació que facilitin la participació d'aquests establiments, amb una oferta flexible, territorialitzada i adaptada als horaris i a les particularitats de l'activitat turística.
La col·laboració entre centres d'FP, gremis, associacions sectorials i empreses permet identificar les competències professionals més demandades, adequar els continguts formatius i millorar la incorporació dels alumnes al mercat laboral.
Així mateix, la formació contínua dels professionals en actiu ha de tenir un paper cada vegada més destacat, especialment en àmbits com la seguretat alimentària, les noves tècniques gastronòmiques, l'atenció al client, els idiomes, la gestió empresarial, la digitalització i la sostenibilitat.
La FIHRT aposta per enfortir la connexió entre els centres formatius i les empreses del territori
La FIHRT considera que els Premis FPCAT constitueixen una oportunitat per reconèixer la feina dels professionals i de les institucions que contribueixen a millorar el sistema de formació professional català, però també per recordar la necessitat de continuar avançant en la seva adequació a les demandes del mercat de treball.
La Federació defensa que la formació professional ha de ser un dels eixos estratègics per garantir el futur de l'hostaleria, la restauració i el turisme, tant pel que fa a la qualificació dels treballadors com a la competitivitat dels establiments.
En aquest sentit, la implicació dels gremis i de les associacions empresarials és fonamental per apropar l'oferta formativa a la realitat quotidiana dels negocis, fomentar les vocacions professionals, facilitar el relleu generacional i prestigiar els oficis de la restauració i del turisme.
El reconeixement a les 16 trajectòries d'aquesta setena edició dels Premis FPCAT reforça, en definitiva, la importància d'apostar per un sistema de formació professional de qualitat, arrelat al territori i estretament vinculat a les necessitats presents i futures del teixit productiu català.
