El disseny higiènic, el control oficial i la innovació, claus per reforçar la seguretat alimentària
El 8 d’octubre, l’IRTA va organitzar, en el marc de la fira Alimentaria FoodTech, la taula rodona Seguridad alimentaria sin atajos: de los prerrequisitos a la innovación, dedicada a les bases de la prevenció i a les eines que permeten reforçar la seguretat alimentària.
La sessió va ser moderada per Sara Bover, coordinadora de l’Àrea d’Indústries Alimentàries de l’IRTA, i va comptar amb la participació d’Eva Tolosa, cap del Servei de Vigilància, Control Oficial i Gestió d’Alertes de la Subdirecció de Seguretat Alimentària i Protecció de la Salut, i d’Andrés Pascual, representant d’EHEDG Spain i director d’Innovació d’AINIA.
Andrés Pascual va destacar la importància del disseny higiènic per garantir la seguretat alimentària, ja que molts problemes de contaminació tenen l’origen en un disseny inadequat dels equips i les instal·lacions. Els racons, les juntes mal dissenyades o les zones de difícil accés poden afavorir l’acumulació de residus i dificultar la neteja. Per això, va remarcar la necessitat d’incorporar criteris higiènics des del disseny i la compra dels equips. També va explicar el paper de les guies tècniques d’EHEDG, elaborades per consens entre professionals de la indústria alimentària, fabricants d’equips i empreses d’higiene.
Eva Tolosa va abordar el paper del control oficial en la protecció de la salut dels consumidors. Va explicar que les actuacions inclouen tant les inspeccions planificades segons el risc com les que es duen a terme arran de brots o alertes alimentàries. Aquests controls verifiquen les instal·lacions, els equips, els processos, els productes i els sistemes d’autocontrol de les empreses. Com a exemple, va presentar el programa reforçat de control de Listeria, orientat a detectar deficiències i impulsar-ne la correcció, especialment en les infraestructures, els equips i la neteja.
També va destacar el potencial de la seqüenciació del genoma complet dels microorganismes patògens, una eina que ja s’utilitza a Catalunya. Aquesta metodologia permet comparar els microorganismes detectats en persones afectades, aliments i instal·lacions i, juntament amb la investigació epidemiològica i la traçabilitat, ajuda a investigar l’origen dels brots i a descartar possibles vincles. A més, aporta informació sobre característiques de les soques, com els marcadors associats a la virulència o a la resistència als antibiòtics, que permet orientar les mesures de control.
La taula va posar en relleu que la innovació ha de partir d’unes bases sòlides: el disseny higiènic, els prerequisits, els sistemes d’autocontrol i una cultura de seguretat alimentària que asseguri l’aplicació correcta de les mesures preventives.
