La ramaderia extensiva es consolida com una aliada estratègica per prevenir incendis, protegir els boscos i revitalitzar el món rural català
La Jornada Forestal de Sant Francesc 2026, celebrada a Agullana, reivindica el paper dels ramats en la gestió sostenible del territori. El pasturatge contribueix a reduir la vegetació combustible, preservar la biodiversitat i mantenir uns paisatges més resistents als efectes del canvi climàtic.
La ramaderia extensiva està recuperant protagonisme com una activitat estratègica que va molt més enllà de la producció alimentària. La seva contribució a la prevenció dels incendis forestals, la conservació del paisatge i el manteniment de l'activitat econòmica als municipis rurals la situa com una peça fonamental per afrontar alguns dels principals reptes ambientals i territorials de Catalunya.
Aquesta ha estat una de les principals conclusions de la Jornada Forestal de Sant Francesc 2026, organitzada pel Centre de la Propietat Forestal, organisme adscrit al Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, que ha reunit a Agullana, a l'Alt Empordà, més de 110 persones inscrites, entre professionals forestals, pastors, ramaders, propietaris, tècnics i representants de les administracions.
Sota el lema «Pasturant el futur: ramats, boscos i prevenció d'incendis», la trobada ha abordat la necessitat de recuperar i reforçar les sinergies entre l'activitat ramadera i la gestió forestal, especialment en un context de canvi climàtic, sequeres recurrents i augment del risc de grans incendis.
Els ramats, una eina natural per reduir el risc d'incendis
Un dels principals beneficis de la ramaderia extensiva és la seva capacitat per controlar el creixement de la vegetació herbàcia i arbustiva mitjançant el pasturatge.
Les ovelles, les cabres, les vaques i altres animals que pasturen en espais forestals i agroforestals consumeixen part de la vegetació que, si s'acumula, pot incrementar la quantitat de combustible disponible en cas d'incendi.
Aquest sistema de gestió, conegut com a silvopastura, permet combinar l'aprofitament ramader amb el manteniment dels boscos i pot contribuir a reduir la intensitat potencial del foc en determinades zones.
La seva eficàcia depèn de factors com la densitat de vegetació, el tipus de bestiar, la pressió de pastura i les característiques de cada espai forestal. Per això, el pasturatge no substitueix els treballs de prevenció, però sí que pot complementar-los i ajudar a conservar-ne els resultats durant més temps.
La jornada ha destacat especialment la importància d'integrar els ramats en les àrees estratègiques de prevenció d'incendis, on la gestió de la vegetació pot facilitar les tasques dels equips d'extinció i limitar la propagació dels grans focs forestals.
Recuperar el paisatge en mosaic, una defensa davant els grans incendis
Durant segles, l'activitat agrícola, ramadera i forestal ha configurat bona part del paisatge mediterrani català, caracteritzat per l'alternança de boscos, camps de conreu, prats, pastures i petits nuclis habitats.
Aquest model, conegut com a paisatge en mosaic, genera discontinuïtats en la vegetació i pot dificultar la propagació de determinats incendis forestals.
Tanmateix, el despoblament rural, l'abandonament de terres agrícoles i la disminució de l'activitat ramadera tradicional han contribuït a transformar molts d'aquests espais en masses forestals més contínues.
La recuperació del pasturatge extensiu permet mantenir zones obertes, controlar el sotabosc i conservar hàbitats que depenen de l'existència de prats i pastures.
A més de la prevenció d'incendis, aquesta gestió afavoreix la diversitat d'ambients naturals, preserva paisatges culturals i contribueix a la conservació d'espècies vinculades als espais oberts.
Can Genís, un exemple de convivència entre ramaderia i bosc
La jornada ha incorporat una visita de camp a la finca Can Genís, situada a Agullana, on es desenvolupa una experiència de pasturatge amb una trajectòria aproximada de 30 anys.
La finca disposa d'un ramat de 40 vaques, que permet mostrar sobre el terreny com l'activitat ramadera pot integrar-se en la gestió dels espais forestals.
L'experiència exemplifica la continuïtat d'un model en què el bestiar aprofita els recursos naturals del territori alhora que contribueix al manteniment de la vegetació.
Aquest tipus d'iniciatives demostra la importància de la col·laboració entre ramaders i propietaris forestals, especialment en aquells espais on la gestió continuada de la vegetació resulta imprescindible per mantenir les actuacions preventives.
La Generalitat impulsa la silvopastura amb ajuts a la prevenció d'incendis
El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació disposa de línies de suport destinades a facilitar que els ramats mantinguin les superfícies forestals on prèviament s'han executat actuacions de prevenció d'incendis.
L'objectiu és evitar que aquestes zones tornin a acumular vegetació combustible i garantir que les inversions inicials en gestió forestal tinguin continuïtat.
Les actuacions s'emmarquen, entre altres instruments, en el Pla estratègic de la Política Agrària Comuna 2023-2027, que preveu intervencions per al manteniment d'àrees estratègiques i complementàries mitjançant el pasturatge.
Paral·lelament, la convocatòria de 2026 del Centre de la Propietat Forestal per a boscos de titularitat privada inclou actuacions de reducció de combustible vegetal i millora dels accessos forestals estratègics.
Aquestes polítiques reforcen una concepció de la prevenció que no es limita a intervenir sobre el bosc puntualment, sinó que aposta per una gestió activa, permanent i vinculada a les activitats productives del territori.
Una estratègia forestal que afecta bona part del territori català
El Govern de Catalunya també ha avançat en la definició d'una nova Estratègia de gestió forestal sostenible, presentada el maig de 2026, orientada a reduir el risc de grans incendis, adaptar els boscos al canvi climàtic i dinamitzar l'activitat econòmica forestal.
L'estratègia incorpora 14 eixos de confinament d'incendis, amb incidència sobre la protecció de més de 872.550 persones, i preveu un increment d'inversió de 36,8 milions d'euros.
La gestió forestal sostenible té una rellevància especial en un país on els espais forestals representen aproximadament el 65% del territori.
En aquest escenari, la ramaderia extensiva pot esdevenir una eina complementària per assolir els objectius de prevenció, especialment en els espais agroforestals i en les zones amb més vulnerabilitat davant els incendis.
El repte: garantir la viabilitat econòmica i el relleu generacional
Tot i els seus beneficis ambientals, la continuïtat de la ramaderia extensiva presenta dificultats importants.
La reducció del nombre de pastors, l'envelliment dels titulars de les explotacions, les dificultats d'accés a la terra, els costos de producció i la necessitat de disposar d'infraestructures adequades condicionen la viabilitat de moltes activitats ramaderes.
La Jornada Forestal de Sant Francesc ha posat sobre la taula la necessitat de facilitar la incorporació de nous professionals, incrementar la superfície pasturada i promoure acords estables entre propietaris forestals i explotacions ramaderes.
Una de les qüestions de fons és reconèixer econòmicament els serveis ambientals que ofereix aquesta activitat.
Els ramaders no només produeixen aliments: també contribueixen al manteniment del paisatge, a la biodiversitat i a la prevenció d'incendis, uns beneficis que repercuteixen sobre el conjunt de la societat.
En aquesta línia, el Pla d'acció de la ramaderia 2025-2028 de la Generalitat preveu mesures per simplificar els ajuts, facilitar l'accés a la terra i fomentar les sinergies amb altres activitats econòmiques, inclòs el turisme.
Gastronomia, turisme rural i producte de proximitat: una oportunitat per al territori
La recuperació i el manteniment de la ramaderia extensiva també presenta oportunitats per a sectors com la restauració, l'hostaleria i el turisme rural.
La producció de carn, llet i formatges vinculats a explotacions extensives pot reforçar les cadenes curtes de comercialització, afavorir la presència de productes locals a les cartes dels restaurants i generar més valor afegit per als productors.
Al mateix temps, el manteniment dels paisatges rurals i de les activitats agràries tradicionals contribueix a preservar una part essencial de l'atractiu turístic de moltes comarques catalanes.
La gastronomia de proximitat, les visites a explotacions, les experiències agroturístiques i el coneixement dels oficis tradicionals poden constituir oportunitats de diversificació econòmica per a municipis amb problemes de despoblament.
En territoris com el Solsonès, Osona, el Lluçanès, la Catalunya Central o les Terres de l'Ebre, on les activitats agràries, ramaderes, forestals i turístiques comparteixen espai, la cooperació entre sectors pot contribuir a mantenir empreses, ocupació i serveis.
Des de la perspectiva de la FIHRT, aquesta complementarietat posa de manifest la importància de vincular el desenvolupament turístic a la preservació de les activitats productives que configuren la identitat i el paisatge de cada territori.
La restauració i l'hostaleria poden tenir un paper rellevant en aquest procés, mitjançant la valorització dels productes procedents de la ramaderia extensiva, la col·laboració amb productors locals i la difusió d'una gastronomia arrelada al territori.
Un model de gestió que connecta prevenció, producció i desenvolupament rural
La principal conclusió de la jornada celebrada a Agullana és que la prevenció dels incendis forestals requereix una aproximació integral, capaç de combinar les actuacions tècniques amb el manteniment de les activitats econòmiques que gestionen quotidianament el paisatge.
La ramaderia extensiva forma part d'aquesta estratègia perquè ofereix una manera de mantenir els espais oberts i reduir la vegetació combustible, alhora que genera aliments i activitat econòmica.
Per consolidar aquest model, caldrà garantir la rendibilitat de les explotacions, facilitar el relleu generacional i reforçar els mecanismes de cooperació entre el sector agrari, els propietaris forestals, les administracions i la resta d'activitats econòmiques del món rural.
La preservació dels boscos i la prevenció dels grans incendis no depenen únicament dels recursos destinats a l'extinció, sinó també de la capacitat de mantenir un territori viu, gestionat i econòmicament actiu durant tot l'any.
