• 06 Novembre 2026

La campanya ha mobilitzat 4.042 persones i ha permès servir 3.485 àpats elaborats amb aliments recuperats.

La cinquena edició del Gastrorecup ha comptat amb més de 100 restaurants de Catalunya, amb una participació destacada d'establiments d'Osona, el Berguedà, el Bages, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat, el Penedès i les Terres de l'Ebre, territoris vinculats a la FIHRT.

L'edició ha incorporat una important dimensió solidària amb el sopar celebrat a l'Hospital de Campanya de Santa Anna, a Barcelona.

La campanya «Aprofitem els Aliments» 2026, impulsada pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, ha tancat una nova edició amb un balanç de 21.773,7 quilos d'aliments recuperats, 4.042 persones participants i 3.485 àpats servits, unes xifres que posen de manifest la capacitat de mobilització de la iniciativa i la implicació creixent del sector de la restauració en la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris.

La campanya, desenvolupada principalment durant el mes d'octubre, ha combinat activitats gastronòmiques, espigolades, accions de sensibilització i iniciatives solidàries per demostrar que molts aliments que queden fora dels circuits comercials continuen sent perfectament aptes per al consum.

Un dels principals protagonistes ha estat el Gastrorecup, que enguany ha celebrat la cinquena edició amb una participació rècord de restaurants i professionals de la gastronomia.

La iniciativa, impulsada per la cuinera Ada Parellada amb el suport del Departament d'Agricultura, ha tornat a situar la cuina d'aprofitament al centre del debat sobre la sostenibilitat alimentària, reivindicant la capacitat dels restauradors per transformar excedents i productes descartats comercialment en elaboracions gastronòmiques de qualitat.

Per a la Federació Intercomarcal d'Hostaleria, Restauració i Turisme (FIHRT), la campanya té una rellevància especial per la participació d'establiments dels territoris on és present i perquè contribueix a posar en valor el paper de la restauració en la gestió responsable dels recursos alimentaris.

Més de 100 restaurants i 3.009 àpats en la cinquena edició del Gastrorecup

El Gastrorecup 2026, celebrat entre el 29 de setembre i l'1 de novembre, ha comptat amb la participació de més de 100 restaurants d'arreu de Catalunya, que han ofert menús elaborats a partir d'aliments recuperats.

Segons el balanç de la Generalitat, aquesta iniciativa ha permès servir 3.009 àpats i recuperar 15.828 quilos d'aliments que havien quedat fora dels canals comercials habituals per motius estètics, excedents de producció o altres circumstàncies, malgrat conservar les condicions necessàries de qualitat i seguretat alimentària.

La proposta gastronòmica manté una de les característiques que l'han convertit en una experiència singular: els comensals no coneixen prèviament els plats que degustaran.

Els restaurants participants elaboren un menú sorpresa, amb un preu de 20 euros, a partir dels productes recuperats que reben, de manera que els equips de cuina han d'adaptar les receptes als ingredients disponibles.

Aquest plantejament permet reivindicar el coneixement tècnic, la creativitat i la capacitat d'improvisació dels professionals de la restauració.

La iniciativa també recupera una pràctica profundament arrelada a la cuina tradicional catalana: aprofitar els aliments, adaptar les receptes als productes disponibles i evitar que es perdi cap ingredient que pugui ser utilitzat amb garanties.

El Gastrorecup demostra així que la prevenció del malbaratament no és incompatible amb una gastronomia atractiva, elaborada i de qualitat, sinó que pot esdevenir un element de diferenciació per als establiments.

Una participació destacada dels restaurants dels territoris de la FIHRT

La cinquena edició ha tingut una presència especialment significativa als territoris vinculats a la FIHRT, amb establiments de restauració, escoles d'hostaleria i projectes gastronòmics que s'han sumat a la iniciativa.

Aquesta participació reflecteix la diversitat del sector i evidencia que la cuina d'aprofitament pot aplicar-se tant en restaurants de cuina tradicional com en establiments de gastronomia contemporània, projectes de restauració social i centres formatius.

Osona: set establiments i centres formatius compromesos amb l'aprofitament

Osona ha estat un dels territoris amb més protagonisme, amb la participació de set establiments i centres de restauració.

L'Escola d'Hostaleria d'Osona, a Tona; Thymus i El Nostre Restaurant, a Manlleu; VIA Restaurant, a Vic, i Can Miquel, Petit Vegà i Can Nogué, a Tavertet, han format part de la programació.

La participació de l'Escola d'Hostaleria d'Osona ha tingut un valor especial per la seva dimensió formativa, ja que permet acostar els futurs professionals a una manera de treballar que integra la sostenibilitat, la planificació de les compres i l'aprofitament de les matèries primeres.

A Tavertet, el Gastrorecup també ha incorporat una activitat divulgativa vinculada al patrimoni natural del Collsacabra.

El 22 d'octubre, les antigues escoles del municipi van acollir la xerrada «Cuinar amb els arbres. El gran rebost oblidat del bosc», a càrrec de la cuinera Iolanda Bustos.

La jornada va permetre aprofundir en les possibilitats gastronòmiques dels recursos naturals i en la relació entre cuina, biodiversitat i coneixement del territori, complementant els àpats d'aprofitament organitzats pels establiments participants.

El Bages i el Berguedà: gastronomia de proximitat i compromís amb el producte

A la Catalunya Central, el Gastrorecup també ha comptat amb una participació destacada.

Al Bages, s'hi han sumat Joviat Culinary, a Manresa, i Le Clandestin, a Castellgalí, així com la iniciativa col·lectiva de Slow Food Catalunya Central, amb establiments com el Cau de l'Ateneu, La Sardana, La Xicra, Can Patoi i Mas de la Sala.

Al Berguedà, el restaurant Cal Fuster, de Serrateix, també ha format part de la iniciativa.

La participació d'aquests establiments posa en valor la relació entre la cuina d'aprofitament, els productors locals i els models gastronòmics que defensen una alimentació de proximitat.

En territoris amb una forta vinculació amb l'activitat agrària i agroalimentària, aquestes iniciatives permeten reforçar la connexió entre el camp i la restauració, facilitant que productes que podrien quedar fora del mercat trobin una sortida gastronòmica.

Vallès Occidental i Baix Llobregat: implicació de restaurants i projectes de restauració social

Al Vallès Occidental, el Gastrorecup ha comptat amb la participació d'Umet Taverna, de Sabadell, que s'ha sumat a la iniciativa amb una proposta gastronòmica basada en l'aprofitament alimentari.

Al Baix Llobregat, la participació ha estat especialment diversa, amb establiments com Cal Mingo, de Viladecans; Cal Sagristà, de Sant Vicenç dels Horts; El Palau Vell, de Sant Andreu de la Barca, i Gastro Garatxe, de l'Prat de Llobregat.

També hi han participat l'Emilio Sánchez Academy i el Restaurant Sagnier, vinculat a la Fundació Rubricatus, tots dos situats al Prat de Llobregat.

La presència de projectes de restauració social reforça la dimensió inclusiva de la campanya i demostra que la sostenibilitat alimentària també pot incorporar-se a iniciatives amb una clara funció social i formativa.

El Penedès: el vi, la gastronomia i l'aprofitament alimentari

Al Penedès, el Gastrorecup ha comptat amb la participació de Cellateca Cal Bayó, situada a la Ràpita, al municipi de Santa Margarida i els Monjos, i d'El Celler de Torrelavit.

La implicació d'aquests establiments reforça la vinculació entre la gastronomia, el territori vitivinícola i la sostenibilitat.

La cuina d'aprofitament encaixa amb un model de promoció gastronòmica que posa en valor el producte local, la temporalitat i la relació amb els elaboradors del territori.

Terres de l'Ebre: una àmplia representació de la restauració del territori

Les Terres de l'Ebre també han tingut una presència destacada en aquesta cinquena edició, amb establiments de diferents municipis.

Entre els participants hi figuren Albert Guzmán, a la Ràpita; Hotel Restaurant Lo Mut, a Deltebre; L'Antic Molí, a Ulldecona; La Barraca, a l'Ampolla; Les Palmeres, a les Cases d'Alcanar, i Lo Punyetero i Moments, a Tortosa.

Aquesta representació posa de manifest la implicació de la restauració ebrenca en iniciatives que connecten la gastronomia amb la sostenibilitat i l'aprofitament dels recursos.

En un territori caracteritzat per la riquesa dels productes del Delta de l'Ebre, la pesca, l'agricultura i la cuina tradicional, la prevenció del malbaratament constitueix una oportunitat per reforçar el valor de les matèries primeres i fomentar una gestió alimentària més eficient.

La Marató d'Espigolades recupera prop de cinc tones de fruita i verdura

La campanya «Aprofitem els Aliments» també ha incorporat la sisena Marató d'Espigolades, organitzada amb la participació de la Fundació Espigoladors.

L'espigolament consisteix a recuperar aliments que han quedat als camps després de la collita o que no han estat comercialitzats, malgrat continuar sent aptes per al consum.

Enguany s'han celebrat sis jornades a diferents punts de Catalunya, entre els quals Granollers, Mataró i Sant Feliu de Llobregat, a més de Mont-roig del Camp, Ivars d'Urgell i Sant Pere Pescador.

Les activitats han mobilitzat 139 persones voluntàries i han permès recuperar 4.964 quilos de fruita i verdura, equivalents a més de 21.800 racions alimentàries.

Aquestes accions han contribuït a evitar que productes agrícoles de qualitat acabessin desaprofitats i han posat de manifest la importància d'actuar sobre les pèrdues alimentàries des de les primeres fases de la cadena de producció.

L'espigolament també reforça la relació entre el sector agrari, les entitats socials i la ciutadania, promovent una major conscienciació sobre el valor dels aliments.

El Gran Dinar d'Aprofitament de Cervera reuneix més de 300 persones

Una altra de les activitats destacades ha estat el Gran Dinar d'Aprofitament Alimentari, celebrat a la plaça Major de Cervera.

La jornada va reunir 308 comensals i va permetre elaborar els menús a partir de 981 quilos d'aliments recuperats.

La iniciativa va comptar amb la participació de cuiners de diferents restaurants de la ciutat i amb la col·laboració de 35 persones voluntàries.

L'activitat va combinar gastronomia, sensibilització i participació ciutadana, demostrant que els aliments recuperats poden transformar-se en àpats col·lectius de qualitat.

El dinar també va permetre donar visibilitat a la tasca dels professionals de la restauració i a la importància de la col·laboració entre productors, cuiners, administracions i entitats socials.

Més de 58 tones de CO₂ equivalent estalviades

El balanç ambiental i econòmic de la campanya també és significatiu.

Segons les estimacions publicades pel Departament d'Agricultura, la recuperació dels 21.773,7 quilos d'aliments ha permès evitar l'equivalent a 58.800 quilos de CO₂, així com preservar uns 100,8 milions de litres d'aigua associats als recursos necessaris per produir els aliments.

El valor econòmic estimat dels productes recuperats ascendeix a 37.763 euros.

Aquestes xifres evidencien que el malbaratament alimentari no implica únicament la pèrdua de productes aptes per al consum, sinó també el desaprofitament de recursos naturals, energètics i econòmics.

Per a les empreses d'hostaleria i restauració, aquesta qüestió té una incidència directa en la gestió del negoci.

Una millor planificació de les compres, el control dels estocs, l'adaptació de les racions i l'aprofitament adequat dels ingredients poden contribuir a reduir costos i millorar l'eficiència dels establiments.

La prevenció del malbaratament també esdevé un element cada vegada més rellevant en les estratègies de sostenibilitat i responsabilitat empresarial.

Un repte que també afecta els hotels, els bufets i la restauració col·lectiva

La lluita contra el malbaratament alimentari adquireix una importància especial en un moment en què el sector ha d'adaptar-se a un marc normatiu més exigent.

La Llei estatal 1/2025, d'1 d'abril, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, estableix mesures per fomentar una gestió més eficient dels aliments al llarg de tota la cadena alimentària.

Aquestes disposicions tenen incidència en les activitats de restauració i en els serveis alimentaris dels establiments d'allotjament, amb obligacions i excepcions que depenen de les característiques de cada empresa.

En el cas dels hotels amb servei de bufet, la prevenció del malbaratament presenta reptes específics, ja que cal garantir una oferta adequada als clients i, al mateix temps, ajustar la producció a les necessitats reals.

La planificació dels serveis, la reposició progressiva dels aliments, la gestió de les quantitats preparades i la formació del personal constitueixen alguns dels elements que poden contribuir a millorar els resultats.

Per a la FIHRT, és important que l'aplicació de les mesures de prevenció tingui en compte la realitat de les petites i mitjanes empreses d'hostaleria i restauració, la seguretat alimentària i la viabilitat operativa dels establiments.

La campanya «Aprofitem els Aliments» demostra que la sensibilització, la formació i la implicació dels professionals poden complementar les obligacions normatives i afavorir canvis reals en la gestió quotidiana dels negocis.

El Gastrorecup Solidari de Santa Anna: 168 àpats que uneixen gastronomia, aprofitament i solidaritat

La campanya d'enguany ha incorporat una iniciativa especialment significativa per la seva dimensió social: el primer Gastrorecup Solidari, celebrat el passat 26 d'octubre a l'Hospital de Campanya de la parròquia de Santa Anna, a Barcelona.

Aquest espai, situat al centre de la ciutat, desenvolupa una important tasca d'acollida i acompanyament de persones sense llar i en situació de vulnerabilitat.

La iniciativa va traslladar la filosofia del Gastrorecup a un entorn en què l'alimentació constitueix una necessitat essencial, però també una oportunitat per generar espais de trobada, acollida i dignitat.

Durant la jornada es van servir 168 menús elaborats amb 254,7 quilos d'aliments recuperats, que havien quedat fora dels circuits comercials habituals tot i mantenir les condicions necessàries per al consum.

La proposta va comptar amb l'impuls de la cuinera Ada Parellada i el suport del Departament d'Agricultura, en col·laboració amb l'Hospital de Campanya de Santa Anna.

El sopar va demostrar que la cuina d'aprofitament pot anar més enllà de la sensibilització ambiental i convertir-se en una eina de compromís social.

Els aliments recuperats van ser transformats en un àpat destinat a persones que afronten situacions de vulnerabilitat, combinant el coneixement gastronòmic amb la solidaritat.

Aquesta experiència també va permetre donar visibilitat a la tasca que desenvolupen les entitats socials i els equips de voluntariat que treballen diàriament per garantir una atenció digna a les persones que més ho necessiten.

El Gastrorecup Solidari de Santa Anna representa una de les expressions més significatives de la campanya «Aprofitem els Aliments» 2026: aliments que podien acabar desaprofitats es van transformar en 168 àpats, demostrant que la gastronomia pot contribuir simultàniament a reduir el malbaratament i a reforçar la cohesió social.

La iniciativa deixa un missatge especialment rellevant per al sector de l'hostaleria i la restauració: la sostenibilitat no es limita a reduir residus o optimitzar recursos, sinó que també pot incorporar una dimensió humana i solidària.

El sopar de Santa Anna ha posat el punt final a una edició que ha demostrat que aprofitar els aliments significa també donar-los valor, reconèixer la feina dels professionals que els transformen i contribuir a una societat més responsable, sostenible i compromesa amb les persones.