El Premi Escola, Agricultura i Alimentació Ecològica triplica la participació i reconeix projectes de Solsona, Batea i Vilassar de Dalt
La 14a edició dels guardons, celebrada a Solsona, ha rebut 55 candidatures i ha distingit iniciatives educatives que promouen l'agroecologia, la biodiversitat, el consum responsable i l'alimentació de proximitat.
La FIHRT destaca la importància d'apropar els productes del territori a les noves generacions i reforçar els vincles entre educació, pagesia, gastronomia i restauració.
L'Institut Francesc Ribalta de Solsona ha acollit, el 16 d'octubre de 2026, l'acte de lliurament de la 14a edició del Premi Escola, Agricultura i Alimentació Ecològica, uns guardons impulsats per la Generalitat de Catalunya per reconèixer els projectes educatius que fomenten el coneixement de la producció agrària ecològica, els hàbits alimentaris responsables i el respecte pel medi ambient.
L'edició d'enguany ha registrat 55 candidatures, el triple de les 18 presentades l'any anterior, una evolució que reflecteix l'interès creixent dels centres educatius per incorporar l'agroecologia, la sostenibilitat alimentària i la biodiversitat als seus projectes pedagògics.
L'increment de la dotació econòmica i l'ampliació dels reconeixements han contribuït a impulsar la participació de centres i entitats de diferents territoris de Catalunya.
La directora general d'Agricultura i Ramaderia, Rosa Altisent, ha destacat la funció d'aquests premis per donar visibilitat a iniciatives educatives innovadores i reforçar el coneixement de la producció ecològica entre els infants i els joves.
Solsona, Batea i Vilassar de Dalt, entre els centres educatius premiats
La categoria destinada a reconèixer els projectes desenvolupats durant el curs 2025-2026 ha distingit tres iniciatives que treballen l'agroecologia des de perspectives educatives, ambientals i socials.
El primer premi, dotat amb 2.500 euros, ha estat per a l'Institut Francesc Ribalta de Solsona, amb el projecte Sembrant biodiversitat, cultivant comunitat. L'agroecologia escolar com a eina de transformació ambiental, educativa i social.
La iniciativa posa en relleu el potencial educatiu de l'agroecologia per relacionar l'aprenentatge amb el medi natural, la biodiversitat i la implicació de la comunitat educativa.
El segon premi, de 1.500 euros, ha reconegut l'Institut Escola Mare de Déu del Portal de Batea, a la Terra Alta, pel projecte Arranadiu: agroecologia, biodiversitat i patrimoni agrícola per fer créixer el futur.
Aquest reconeixement té una significació especial per a les Terres de l'Ebre, ja que posa en valor la relació entre l'educació, el patrimoni agrícola i la preservació dels coneixements vinculats al món rural.
El tercer premi, de 1.000 euros, ha estat per a l'Escola La Immaculada de Vilassar de Dalt, al Maresme, pel projecte VII Congrés d'Aprenentatges: l'agroecologia, centrat en l'aproximació de l'alumnat als principis de la producció sostenible i el coneixement de l'entorn.
Reconeixement als materials pedagògics i als projectes de futur
Els guardons també han reconegut iniciatives que contribueixen a incorporar l'alimentació ecològica de manera transversal a l'activitat educativa.
En la categoria de materials pedagògics, el premi de 1.500 euros ha estat per a l'Associació Germanetes Jardins d'Emma, de Barcelona, pel projecte Alimentació sostenible i saludable amb enfocament ecosocial i com a eix transversal a tota la pràctica educativa. Experiència pilot a l'Escola Diputació.
Aquesta iniciativa vincula l'alimentació amb els valors de la sostenibilitat, la responsabilitat social i la formació integral de l'alumnat.
Pel que fa a la categoria de propostes per desenvolupar durant el curs 2026-2027, el premi de 750 euros ha recaigut en l'Institut Salt del Duran de Mollerussa, amb L'hort escolar com a espai simbiòtic d'aprenentatge: un laboratori de ciències per a l'ESO.
El projecte reivindica l'hort com a espai educatiu interdisciplinari, capaç de connectar els coneixements científics amb l'experimentació i el contacte directe amb els processos de producció alimentària.
L'educació alimentària, una eina per valorar els productes de proximitat
La iniciativa s'emmarca en la voluntat d'apropar el coneixement de l'agricultura i l'alimentació ecològiques a les noves generacions, incorporant als centres educatius qüestions com la procedència dels aliments, la temporalitat dels productes, el respecte per la biodiversitat i la sostenibilitat dels sistemes alimentaris.
Els horts escolars, les activitats amb productors, els tallers alimentaris i els projectes de recuperació de varietats agrícoles permeten establir una connexió entre allò que es cultiva, allò que es consumeix i l'entorn en què vivim.
Aquesta tasca educativa també contribueix a fomentar una major consciència sobre el valor dels aliments, l'esforç de les persones que els produeixen i la necessitat de prevenir el malbaratament alimentari.
En aquest sentit, la formació en hàbits alimentaris responsables pot tenir una repercussió positiva en el futur de la gastronomia, ja que permet formar consumidors més informats, amb més coneixement dels productes de temporada i de les característiques de la producció local.
De l'hort a la taula: la restauració com a transmissora de cultura alimentària
Des de la Federació Intercomarcal d'Hostaleria, Restauració i Turisme (FIHRT) es destaca la importància de les iniciatives educatives que contribueixen a reforçar el coneixement i la valoració del producte agroalimentari català.
La restauració desenvolupa una funció essencial en aquesta cadena de valor, ja que transforma els aliments produïts al territori en elaboracions gastronòmiques que permeten donar-los a conèixer, preservar les receptes tradicionals i impulsar noves formes de consum.
Els restaurants, les fondes, els establiments de cuina de proximitat i els professionals de la gastronomia poden actuar com a prescriptors dels productes locals, explicant-ne l'origen, la temporalitat, les característiques i les possibilitats culinàries.
La col·laboració entre centres educatius, productors agroalimentaris i professionals de la restauració pot contribuir a reforçar aquest coneixement a través de visites, tallers gastronòmics, activitats de descoberta del producte i experiències educatives.
A més, el coneixement de l'agricultura ecològica i de la biodiversitat pot afavorir una major sensibilitat envers la cuina de temporada, els circuits curts de comercialització i l'aprofitament responsable dels aliments.
Cal recordar que la producció ecològica respon a un sistema regulat de producció i certificació, mentre que la proximitat fa referència a l'origen i als circuits de comercialització dels productes. Són conceptes diferents, però poden complementar-se en les estratègies de sostenibilitat alimentària.
El reconeixement a Batea reivindica el patrimoni agrícola de les Terres de l'Ebre
Entre els projectes premiats, la distinció concedida a l'Institut Escola Mare de Déu del Portal de Batea té un interès especial per la seva vinculació amb la realitat agrícola i cultural de la Terra Alta.
El projecte Arranadiu relaciona l'agroecologia, la biodiversitat i el patrimoni agrícola, tres elements que formen part de la identitat d'una comarca estretament vinculada al conreu de la vinya, l'olivera i altres produccions mediterrànies.
La transmissió dels coneixements agrícoles entre generacions és fonamental per preservar les varietats, les pràctiques tradicionals i la cultura alimentària dels territoris rurals.
Aquesta connexió entre educació i patrimoni agrícola també té una projecció gastronòmica i turística, especialment en territoris com la Terra Alta, on el vi, l'oli d'oliva, la cuina tradicional i les experiències vinculades al paisatge constitueixen elements destacats de l'oferta turística.
Per a la FIHRT i la FIHRT Terres de l'Ebre, el reconeixement a aquest projecte evidencia la importància de preservar la cultura agroalimentària del territori i transmetre-la a les noves generacions com a part del seu patrimoni cultural i gastronòmic.
Una aposta per la sostenibilitat i el futur de la gastronomia catalana
El Premi Escola, Agricultura i Alimentació Ecològica està impulsat pels departaments d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació; d'Educació i Formació Professional; i de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, juntament amb l'Associació Vida Sana.
La iniciativa forma part de les actuacions vinculades a la Setmana Bio per l'Alimentació Ecològica, que promou el coneixement dels sistemes de producció ecològica i la sensibilització de la ciutadania envers una alimentació més sostenible.
La FIHRT considera que la implicació del sistema educatiu en aquestes qüestions és especialment positiva per al futur de la cadena alimentària i del sector gastronòmic.
La formació dels infants i joves en el coneixement dels aliments, la biodiversitat, la producció agrària i el consum responsable contribueix a reforçar les bases d'una cultura gastronòmica que valori els productes del territori i la feina dels seus productors.
En aquest context, la col·laboració entre escoles, pagesia, indústria alimentària, comerç i restauració pot generar noves oportunitats per acostar els aliments de proximitat als consumidors i consolidar un model de gastronomia vinculat a la identitat i als recursos del país.
Educar en el coneixement dels aliments és també invertir en el futur de la gastronomia, la restauració i el patrimoni agroalimentari de Catalunya.
