Actualitat

• 28 Abril 2026

Fa un any, el 28 d’abril de 2025, la península Ibèrica va viure el col·lapse elèctric més greu de les darreres dècades.

Més de 50 milions de persones es van quedar sense subministrament en qüestió de segons, en un episodi que va posar en evidència les debilitats d’un sistema crític per a l’economia i per al nostre sector.

Per a l’hostaleria, la restauració i el turisme aquell dia no va ser només una incidència tècnica: va ser una crisi operativa, econòmica i reputacional de gran magnitud.

Un impacte immediat i desigual, però profund

L’apagada es va produir en el pitjor moment possible: a les 12:30 h, a les portes del servei de migdia, amb milers d’establiments en plena preparació o ja atenent clients.

Les conseqüències van ser immediates:

• Restaurants obligats a interrompre serveis amb clients asseguts a taula
• Hotels sense capacitat operativa ni sistemes de reserva
• Pèrdua de producte per fallades en la refrigeració
• Impossibilitat de cobrar amb sistemes electrònics

En molts casos, les pèrdues per establiment van superar els 10.000 o fins i tot 25.000 euros en un sol dia, amb afectacions directes en aliments, cancel·lacions i operativa.

A escala global, el sector serveis —on s’integra el turisme i la restauració— va patir una paralització generalitzada, amb milers de clients que van haver d’abandonar establiments i reserves anul·lades en cadena.

Tot plegat evidencia una realitat incòmoda: el nostre sector és altament resilient, però també extremadament vulnerable a interrupcions energètiques sobtades.

Un sector que va respondre… però amb límits

Cal reconèixer que la resposta empresarial va ser exemplar. Molts establiments van improvisar solucions: servei reduït, plats freds, flexibilitat amb els clients o fins i tot assumir costos per mantenir la confiança.

Però també va quedar clar que:

• La majoria de pimes no disposen de sistemes de contingència energètica
• Els protocols d’actuació no estan estandarditzats
• La dependència tecnològica (pagaments, reserves, logística) és absoluta

És a dir: la capacitat de reacció hi és, però el sistema no està preparat per sostenir-la.

Què ha passat en aquest any?

Un any després, cal dir-ho amb claredat: s’han fet avenços, però insuficients.

En l’àmbit institucional:

• S’han iniciat investigacions i expedients per possibles responsabilitats en la gestió del sistema elèctric
• S’han identificat falles en el control de tensió i en la coordinació del sistema

Però:

• Les responsabilitats encara no estan clarament delimitades
• Els processos d’indemnització es preveuen llargs i complexos
• No hi ha una percepció clara de reforma estructural immediata

De fet, les pèrdues econòmiques globals del blackout es van estimar en fins a 1.600 milions d’euros, amb una llarga batalla legal encara oberta.

En paral·lel, el sector ha començat a moure fitxa:

• Inversions en autoconsum i generadors en alguns establiments
• Major consciència sobre la gestió energètica
• Primeres iniciatives de formació i prevenció

Però aquestes accions són encara fragmentades i desiguals, especialment entre petites empreses.

El gran problema: dependència i manca de governança

El blackout no va ser només un accident. Va ser el resultat d’un sistema amb:

• Vulnerabilitats tècniques acumulades
• Coordinació insuficient entre operadors i reguladors
• Capacitat limitada per absorbir situacions extremes

I això ens porta a una conclusió incòmoda però necessària:
el sector turístic i de restauració depèn d’una infraestructura que no sempre està a l’alçada del seu pes econòmic i social.

La posició de la FIHRT_TE: de la reacció a l’anticipació

Des de la FIHRT_TE defensem que aquest episodi ha de marcar un punt d’inflexió real, no només discursiu.

Cal actuar en tres nivells:

1. Infraestructura i regulació
Exigim un sistema elèctric més robust, amb inversió, supervisió i responsabilitats clares. El que va passar no pot tornar a passar.

2. Preparació empresarial
Impulsem que les empreses integrin:

• Plans de contingència reals
• Estratègies d’autonomia energètica
• Protocols operatius davant emergències

3. Coordinació publicoprivada
És imprescindible establir mecanismes estables de comunicació i actuació conjunta. En una crisi, la informació és tan crítica com l’energia.

Una lliçó que no pot quedar en paper

Un any després, el risc no ha desaparegut. El sistema continua sent complex, tensionat i exposat a nous escenaris —des de la transició energètica fins a la digitalització massiva.

Per això, la pregunta no és si pot tornar a passar, sinó quan i amb quina preparació ens trobarà.

El sector de l’hostaleria, la restauració i el turisme ha demostrat sempre la seva capacitat d’adaptació. Però no pot assumir en solitari un risc que és sistèmic.

Des de la FIHRT_TE, ho diem amb claredat:
la seguretat energètica del sector és una qüestió estratègica de país.

I actuar en conseqüència ja no és una opció. És una obligació.