Pimec reclama un major protagonisme de les mútues per frenar l'impacte de la incapacitat temporal, que es dispara per damunt del 10% del PIB català
Catalunya i Espanya presenten una incidència d’IT molt superior a la mitjana europea, tot i tenir una de les taxes d’atur més elevades
L’infrafinançament del sistema sanitari de Catalunya, especialment de l’atenció primària, i la infrautilització de la infraestructura pública i privada són condicionats que empitjoren la gestió de la incapacitat temporal
Les hores de baixa per incapacitat temporal a Catalunya s’han més que doblat en l’última dècada i ja representen més del 75% de totes les hores no treballades, segons l’informe Evolució de les baixes per incapacitat temporal a Catalunya 2013-2025, presentat avui per l’Observatori de la Pime de Catalunya.
L’estudi mostra que les hores mitjanes mensuals per treballador han passat de 3,8 hores el 2013 a 8,0 hores el 2025, mentre que la taxa d’absentisme per IT s’ha incrementat del 2,5% al 5,3%. Tot i que les baixes són cada cop més curtes (més del 75% no superen els 15 dies), el nombre de processos no ha deixat d’augmentar.
Segons Pimec, l’impacte econòmic és molt elevat: el cost mitjà anual per treballador és de 2.565 euros, un 6,4% del cost laboral, i el cost total agregat pot arribar als 33.340 milions d’euros anuals, l’equivalent al 10,5% del PIB català. Aquestes dades situen la incapacitat temporal com un dels principals reptes econòmics i de gestió del mercat de treball a Catalunya.
L’informe destaca que Catalunya és la segona comunitat autònoma amb una incidència més alta d’incapacitat temporal, tot i tenir una proporció menor de població envellida i amb malalties cròniques que altres territoris. A més, alerta de l’augment sostingut de les baixes per problemes de salut mental, que ja concentren gairebé una quarta part del total de dies de baixa.
Més enllà d’aquests factors, l’estudi també posa el focus en l’elevada incidència de la incapacitat temporal entre la població més jove. En una dècada, la incidència mensual mitjana del grup de 16 a 24 anys s’ha pràcticament triplicat, mentre que, en el conjunt de la població ocupada, l’augment ha estat del doble.
En comparació amb Europa, l’informe posa de manifest que Catalunya i Espanya se situen entre les regions amb un percentatge més elevat de persones ocupades que no han treballat per incapacitat temporal. En concret, a Catalunya aquesta proporció s’estima en el 4,2%, per sobre de la mitjana europea (2,0%) i només per sota de Noruega.
Aquesta situació resulta especialment paradoxal, ja que tant Catalunya com Espanya presenten també algunes de les taxes d’atur més elevades d’Europa, fet que les converteix en una excepció en relació amb el patró europeu i apunta a una problemàtica de gestió del sistema de baixes laborals. L’informe també posa de manifest el context sanitari en què es produeix aquest augment de la incapacitat temporal.
Catalunya se situa a la cua en despesa pública en sanitat en relació amb el seu producte interior brut, amb un 5,7%, per sota de la mitjana espanyola (6,3%) i també de la mitjana de la Unió Europea (6,5%). Aquesta menor inversió contribueix a tensions en l’atenció primària i a l’allargament dels processos assistencials, factors que incideixen directament en la durada i la gestió de les baixes laborals. Aquest fet s’expressa també amb un major nombre de persones en llista d’espera a Catalunya (24,6) que la mitjana de l’estat (17,9).
Davant d’aquesta situació, Pimec reclama millorar la gestió de la incapacitat temporal a través d’un millor ús de la infraestructura de les Mútues col·laboradores amb la Seguretat Social i que puguin realitzar les altes i baixes també per contingències comunes, reforçar la coordinació i el control amb el sistema sanitari, reduir la burocràcia a l’atenció primària i impulsar mecanismes de reincorporació progressiva al treball.
L’entitat subratlla que cal actuar amb urgència per garantir la protecció de les persones treballadores, però també la sostenibilitat del sistema i la viabilitat de les empreses, especialment les pimes.
