Segons els Ministeri d'Agricultura, el malbaratament alimentari a Espanya es redueix un 4,4% el 2024, fins als 1.125 milions de quilos
El ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, ha afirmat que el 2024 marca un punt d’inflexió en la lluita contra el malbaratament alimentari, ja que s’ha evitat que 51,54 milions de quilos o litres d’aliments i begudes acabessin a les escombraries.
Luis Planas ha sostingut que un canvi estructural que s’està consolidant amb la Llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, aprovada aquest 2025, és “una estratègia de país amb la qual hi guanyem tots; una norma que ens permet combatre el malbaratament, empoderar consumidors i empreses i avançar cap a un model de consum més eficient, responsable i sostenible”.
Segons l’informe anual sobre malbaratament alimentari, l’any 2024 a Espanya s’ha reduït un 4,4% el volum d’aliments i begudes malbaratats respecte del 2023, ja que s’ha aconseguit evitar que 51,54 milions de quilos o litres acabessin a les escombraries.
En total, el malbaratament es va situar en 1.125 milions de quilos o litres, la qual cosa suposa una reducció acumulada de gairebé un 20% des del 2020. El malbaratament per càpita es va reduir fins als 24,38 quilos o litres per persona, “la qual cosa consolida una tendència a la baixa sostinguda en el temps”, segons el ministre.
La taxa global de malbaratament va descendir fins al 3,7% del total d’aliments i begudes adquirits. Això vol dir que, de cada 100 kg o litres comprats, 3,7 es van llençar a les escombraries.
Segons el ministre, aquesta evolució positiva és fruit d’una combinació de polítiques públiques, campanyes de sensibilització i nous hàbits socials. Entre els factors més rellevants hi ha una major percepció del valor dels aliments, l’impuls del teletreball —que afavoreix l’ús del tàper i el menjar casolà fora de casa—, una creixent consciència ambiental vinculada a la sostenibilitat i una millor planificació de la compra i de les racions, especialment en l’àmbit domèstic.
A més, el president del Govern, Pedro Sánchez, ha fet referència, en la presentació del balanç del curs polític, a la importància de la Llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, que contribuirà a evitar que els aliments acabin a les escombraries.
La llar, motor del canvi
Les llars continuen sent el principal escenari del malbaratament, amb el 97,5% del volum total (1.097 milions de quilos o litres). Tot i això, també són el principal motor del canvi: el 2024 es van malbaratar 48,9 milions de quilos o litres menys que l’any anterior i un 19,5% menys que el 2020. És la xifra més baixa des que es tenen registres (2016).
“Cada quilo o litre salvat del cubell de les escombraries és una victòria col·lectiva, fruit del compromís de milions de persones”, ha afirmat Planas, que ha remarcat que “no hi ha aliment més car que el que acaba a les escombraries”.
Per tipologia, el 77,6% del malbaratament domèstic correspon a productes sense utilitzar (851,5 milions de quilos o litres), i el 22,4% restant, a receptes ja elaborades (245,7 milions). Entre els productes sense ús més malbaratats destaquen la fruita (32,4%) i les verdures i hortalisses (13,8%). En el cas de les receptes, lideren la classificació les amanides, verdures (16,6%) i plats amb llegums (16,5%).
Rècord mínim fora de la llar
Fora de la llar, el malbaratament també va disminuir de manera notable: el 2024 es van llençar 28,03 milions de quilos o litres, un 8,8% menys que el 2023. També és la xifra més baixa des que es tenen registres i suposa només el 2,5% del total malbaratat.
El malbaratament per càpita es va reduir en gairebé 100 grams, i el percentatge de persones que afirmen haver malbaratat aliments fora de la llar es va mantenir en un 43,8%, en línia amb el 43,2% registrat el 2023. En aquest àmbit, els aliments representen el 54,5% del total malbaratat, seguits per les begudes (43,4%) i els aperitius (2,1%).
Una llei amb visió de futur
Luis Planas ha assenyalat que “Aquí no es llença res” ja no és només un lema, sinó una realitat creixent a les llars, restaurants, comerços i empreses. “Cada aliment que es salva representa l’esforç de tota la cadena agroalimentària: agricultors, ramaders, transportistes i distribuïdors”.
En aquest context, ha reafirmat que la nova llei contra el malbaratament és una fulla de ruta transformadora: permet a les empreses donar excedents amb seguretat jurídica, optimitzar processos i reduir costos. A més, promou l’ús d’envasos reutilitzables a l’hostaleria, la formació sobre etiquetatge per distingir entre data de caducitat i consum preferent, i reforça l’obligació de facilitar acords de donació.
Malgrat els avenços, encara hi ha diversos reptes pendents: reduir el malbaratament de receptes amb vegetals i amanides, que ha crescut lleugerament; revaloritzar la fruita fresca madura, que continua essent un dels productes més malbaratats; consolidar la reducció a les llars i en la restauració, i continuar mesurant i sensibilitzant, perquè mesurar és gestionar i conscienciar és transformar.
