Els Premis Gastronòmics Josep Lladonosa posen en valor l'enogastronomia de les comarques de Barcelona
El Palau de Pedralbes acollirà el 21 de maig per primer cop la final d’aquests guardons, on un jurat encapçalat per Josep Lladonosa, els germans Torres i Pep Moreno, que sumen quatre Estrellas Michelin, triara els els millors estudiants de cuina i sala de Catalunya i Andorra. La Diputació de Barcelona dona suport als premis per posar en valor l’enogastronomia de la demarcació i la Xarxa de Productes de la Terra.
El Palau de Pedralbes acollirà el 21 de maig la gran final dels Premis Gastronòmics Josep Lladonosa, més coneguts com el ‘Masterxef’ dels alumnes catalans de cuina i sala. Des de 2021 els guardons trien els millors estudiants de cuina i sala de tot Catalunya —i des d’aquest any també d’Andorra— en un format de concurs presencial, amb una selecció prèvia amb dues semifinals i un Premi Social, una jornada de formació i l’esmentada final.
La Diputació de Barcelona dona suport als Premis Lladonosa per tal de posar en valor l’enogastronomia de les comarques de Barcelona, la Xarxa de Productes de la Terra i de reforçar el compromís amb el teixit empresarial vinculat als productes locals i de qualitat, així com amb la professionalitat del sector de la restauració. Aquesta acció s’emmarca en la celebració de Catalunya com a Regió Mundial de la Gastronomia.
El coordinador del jurat dels Premis, Pep Moreno (Estrella Michelín, Deliranto Salou), ha creat una recepta inspirada en la Xarxa de Productes de la Terra de la Diputació de Barcelona i en la obra medieval ‘Lo Somni’, de Bernat Metge. Es composa d’escabetx de pollastre del Prat amb mel de Vilanova del camí, raïm de malvasia de Sitges i pètals de rosa. Per la seva part, Jordi Castany ha presentat un còctel inspirat en un dels passatges més suggerents de la novel·la cavalleresca medieval ‘Tirant lo Blanc’ (1460) de Joanot Martorell, on apareix la combinació de gingebre verd amb malvasia
“Des de la Diputació de Barcelona treballem per un model turístic sostenible, inclusiu, competitiu i territorialment equilibrat, i els Premis Lladonosa connecten amb diverses línies clau de la nostra acció, com ara la promoció de l’enogastronomia com a eix de desenvolupament local”, ha destacat la gerent de Turisme de la Diputació de Barcelona, Soledad Bravo, durant la presentació de la final, a l’Espai Bonnemaison de la Diputació de Barcelona. Bravo ha subratllat l’aposta de la institució per una cuina que posa en valor els productes de proximitat, les Denominacions d’Origen, els mercats locals, “i projectes com els Premis Lladonosa reforcen l’aposta per un turisme autèntic, experiencial i desestacionalitzat, que genera riquesa i cohesió social”.
Des de la marca turística “Barcelona és molt més”, representativa del conjunt de la província, la Diputació de Barcelona treballa per explicar el territori amb una mirada que suma cultura, paisatge, valors i experiències. “L’enogastronomia és una de les veus més potents d’aquesta narrativa: parla d’allò que som, d’on venim i cap a on anem... Ens singularitza, ens fa propers, i alhora ens obre les portes del món amb autenticitat i orgull”, ha emfatitzat Bravo.
16 finalistes de cuina i sala
A la final participen 16 finalistes (vuit a la categoria de cuina i vuit a la de sala) després de dos semifinals eliminatòries en directe realitzades a l’Escola Vedruna Gràcia de Barcelona i a la Plaça Corsini de Tarragona. A la primera semifinal, celebrada el 19 de març, van participar 23 candidats de Barcelona i Girona-, i a la segona (5 d’abril), altres 14 alumnes procedents de les escoles de Tarragona, Lleida i Andorra.
Els Premis Lladonosa van néixer amb l’impuls dels Hermanos Torres (Cocina Hermanos Torres Barcelona, tres estrelles Michelin) com a homenatge al seu mestre Josep Lladonosa i Giró (Alguaire, 1938), xef, formador i historiador català, figura cabdal de la cultura gastronòmica mediterrània. Durant la presentació de la final el propi Josep Lladonosa, president del jurat, ha reivindicat l’esforç “per mantenir la identitat autòctona dels plats, defensant la seva personalitat intrínseca que tant ha costat de conservar”.
