Comparatiu entre la Llei 3/2020, de l'11 de març, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris de Catalunya i la Llei estatal
Comparatiu per temes:
Cóm es tracta el tema dels envasos a les dues Lleis?
El tema dels envasos (formats, presentació, granel, plàstics, etc.) es tracta de forma diferent a la Llei catalana 3/2020 i a la Llei estatal 2025. Fixem-nos-hi:
I què podem dir dels Plans de Prevenció del Malbaratament Alimentari (o "Planes de Prevención de las Pérdidas y el Desperdicio Alimentario") que han de redactar els operadors?
Aquest és un dels punts clau on sí que hi ha diferències importants entre la Llei catalana i l’espanyola.
A Catalunya, els petits operadors (microempreses) quedaven exempts, i s’oferien plans col·lectius com a opció. Contràriament, la nova Llei Estatal no contempla excepcions per tamany i obliga tothom a tenir un pla, sigui petit productor o gran distribuïdor.
Tanmateix, el nivell de detall i exigència en la redacció és superior a la llei estatal, que especifica més clarament què han de contenir.
La Llei estatal perjudica les microempreses? Poden aquestes assumir les noves obligacions, especialment comparant amb la normativa catalana?
La Llei catalana 3/2020 eximia expressament les microempreses (menys de 10 treballadors i facturació < 2 M €) de diverses obligacions:
- No havien de fer pla de prevenció propi (articles 5 i 6).
- Tampoc mesurar i informar anualment.
- Ni comptabilitzar donacions o altres formes d’aprofitament.
Això les protegia de càrregues administratives difícils d'assumir amb poca estructura tècnica.
En canvi, la Llei estatal no fa cap distinció per mida, establint l'obligació que fa extensiva a totes les empreses, sense excepcions per mida, sector o facturació, de:
- Tenir un pla de prevenció del malbaratament.
- Mesurar i reportar el volum de pèrdues.
- Aplicar mesures de reducció, traçabilitat i donació d’aliments.
Això suposa un canvi radical per a les microempreses de Catalunya, especialment de la restauració, comerç de proximitat, productors locals o petits distribuïdors.
Quin impacte por tenir sobre les microempreses?
Com es pot compensar? Què caldria fer?
Per no perjudicar les microempreses, caldria que el Ministeri o les CCAA articulessin:
- Models simplificats de pla per microempreses.
- Guies visuals sectorials (per restauració, comerç, etc.).
- Plans col·lectius (via gremis o associacions) que puguin adoptar microempreses.
- Ajuts o subvencions per a la digitalització o gestió eficient del malbaratament.
- Formació adaptada i bonificacions via agents socials o cambres.
Per tant, la Llei estatal pot perjudicar les microempreses si no es despleguen eines d'acompanyament específiques. L’enfocament “igual per a tothom” no té en compte la realitat de les microempreses, i pot provocar: a) Compliment formal només aparent (plans buits o genèrics),; b) desmotivació del sector petit, o fins i tot; c) tancaments o abandonament d’iniciatives de sostenibilitat ja existents.
La solució ha de venir per la via de regulació adaptada, coordinació amb gremis i simplificació de les obligacions.
Valoració (en general) comparativa entre ambdues legislacions
Punts forts de la Llei catalana (3/2020):
- Més detall en la definició de conceptes i agents (espigoladors, bioresidus...).
- Compromís clar amb canals curts i consum responsable.
- Aposta pionera, vigent des de 2020.
- Reconeixement explícit del paper de les entitats socials i l’economia circular.
Tot i que Catalunya va ser pionera amb una llei robusta i detallada, la nova llei estatal és més ambiciosa i àmplia quant a objectius, abast i mecanismes de coordinació. No obstant això, no invalida el camí recorregut a Catalunya, que pot integrar-se com a model avançat dins del marc estatal.
Punts forts de la Llei estatal (2025):
- Desenvolupament més extens i actualitzat, amb enfocament integral des de PAC i ODS.
- Inclou mesures coordinades a escala estatal i obliga a una acció més homogènia.
- Aposta per mesures concretes a HORECA, distribució i consum.
- Incorpora línies d’acció amb suport en economia circular, energia i canvi climàtic.
Es pot considerar que la Llei estatal no és un pas enrere, sinó una consolidació a escala estatal, encara que la seva eficàcia dependrà molt de la implementació real, el control i els recursos destinats.
Armonització?
A la vista de les dues normatives, i a la vista dels canvis (pocs però molt significatius) entrem ara en el terreny de la governança i adaptació legislativa.
A la llum de l’aprovació de la Llei estatal de 2025, i tenint en compte la vigència de la Llei 3/2020 catalana, el Govern de la Generalitat, i en particular el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (antic DARP), haurà de reaccionar en diversos fronts.
Què podem i hauríem d’esperar, tant tècnicament com políticament?
1. Revisió i actualització del Reglament d’aplicació de la Llei 3/2020
La Llei catalana de 2020 establia que molts detalls s’havien de desplegar via reglament, però aquest desplegament es va parar en sec davant la possibilitat d'aprovació d'una Llei estatl. Ara, amb l’arribada d’una llei estatal més extensa i detallada, el Departament té dues opcions:
- Harmonitzar el Reglament (l'esborrany) amb la llei estatal per evitar duplicitats, solapaments o contradiccions (per exemple, en els plans, les obligacions o els mecanismes de mesura).
- O bé reforçar l’autonomia catalana i ampliar o adaptar l’estratègia per anar més enllà de la llei estatal (en consum local, canals curts, educació, economia circular, empoderar els gremis i associacions...).
La revisió del reglament (no tramitat) serà imprescindible, i pot ser una oportunitat per posar-lo al dia i fer-lo més operatiu i pràctic, especialment per PIMES i restauració.
2. Modificació puntual de la Llei 3/2020
És probable que, per adaptar-se plenament a la nova norma estatal, la Generalitat hagi de modificar alguns articles de la Llei catalana, especialment si hi ha incompatibilitats normatives o si es vol evitar una doble regulació contradictòria.
Canvis tècnics i puntuals, no una derogació. Però caldrà veure la voluntat política del Govern per mantenir el lideratge en aquesta matèria o adaptar-se al marc estatal.
3. Nova planificació estratègica catalana
El Govern pot aprofitar l’entrada en vigor de la llei estatal per:
- Reforçar el Pla d’Acció contra el malbaratament a Catalunya.
- Donar suport als sectors amb guies, formació, eines digitals...i comptar amb els gremis, associacions i col.lectius
- Promoure acords sectorials voluntaris (gremis i associacions de restauració, distribuïdors, agricultors...) i fomentar plans col·lectius.
- Apostar per la sobirania alimentària, el producte local i l’enfocament agroecològic.
El lideratge polític marcarà la diferència. Si el Departament hi veu una oportunitat, pot reforçar Catalunya com a referent europeu, però si opta només per adaptar-se mínimament, es pot perdre l’avantatge pioner.
4. Coordinació interdepartamental i amb els ens locals
La nova llei estatal posa deures als ajuntaments i altres actors públics.
El Govern haurà de:
- Donar suport tècnic i normatiu als municipis (per exemple, en restauració escolar).
- Impulsar sistemes de seguiment i dades a través de l’Agència de Residus o el DACC.
- Enfortir la col·laboració amb bancs d’aliments i entitats del tercer sector.
Calen (noves) Guies concretes, eines digitals i suport formatiu, totes elles serien passos molt benvinguts, però caldrà compromís pressupostari i aliances amb agents locals i sectorials.
Barcelona, 29 de març de 2025
