La Llei de Prevenció del Malbaratament Alimentari torna al Congrés amb modificacions importants

El Senat ha retornat al Congrés el projecte de Llei de prevenció del malbaratament alimentari amb més de quaranta esmenes, algunes de les quals han generat un intens debat.

Aquesta llei, presentada pel Govern d’Espanya el gener de 2024, té com a objectiu reduir el malbaratament d’aliments mitjançant mesures com l’obligació dels restaurants d’oferir les sobres als clients i el foment de la venda de productes a punt de caducar als supermercats.

Les esmenes introduïdes pel Partit Popular han modificat substancialment la proposta original, amb alguns canvis destacats:

  • Flexibilització dels contractes temporals al sector agroalimentari: Es proposa ampliar el límit màxim dels contractes temporals a sis mesos, en lloc dels noranta dies actuals.
  • Retirada de la protecció del llop: Es planteja eliminar aquesta espècie del Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial (Lespre), fet que reduiria el seu nivell de protecció i permetria la seva caça en determinades zones.
  • Modificació de l’ordre de donació d’aliments: La llei original establia una jerarquia per a la donació d’aliments, prioritzant el consum humà directe, seguit de la transformació per al consum humà i, en última instància, l’alimentació animal. L’esmena del PP eliminaria aquesta obligació, donant més llibertat als operadors de la cadena alimentària.
  • Suavització del règim sancionador: Es redueixen les multes màximes per incompliment de la llei, passant de 500.000 a 100.000 euros, i es busca una aplicació homogènia de les sancions en totes les comunitats autònomes.

Aquestes modificacions han generat controvèrsia, ja que afecten diversos aspectes de la llei original. L’ampliació dels contractes temporals podria tenir conseqüències en les condicions laborals del sector agroalimentari. La modificació de l’ordre de donació d’aliments també podria alterar l’eficiència en la distribució dels excedents.

Ara, el futur de la llei està en mans del Congrés. Per aprovar-la en la seva versió original, el Govern haurà d’aconseguir el suport d’altres partits. En cas contrari, el Congrés debatrà i votarà les esmenes introduïdes pel Senat, definint així el text final de la norma.