Els additius alimentaris són segurs
Els additius compleixen diverses funcions útils en els aliments.
El número E que els identifica implica que han estat aprovats a Europa després d’haver superat proves exigents de seguretat.
Fals mite: Els additius d'ús alimentari són nocius per a la salut.
Existeix la creença que els additius que s’utilitzen en alimentació són substàncies químiques artificials i tòxiques que poden afectar la salut dels consumidors quan en realitat són substàncies segures que no suposen cap risc per a les persones que els consumeixin.
- FALS MITE Els additius d'ús alimentari són nocius per a la salut
- REALITAT Els additius compleixen diverses funcions útils en els aliments. El número E que els identifica implica que han estat aprovats a Europa després d’haver superat proves exigents de seguretat.
Els additius alimentaris són substàncies que s’afegeixen intencionadament als aliments amb una finalitat tecnològica, però que no tenen el propòsit de variar-ne el valor nutritiu. El seu ús és facilitar la preparació, la conservació o l’emmagatzematge dels aliments, i compleixen diverses funcions útils en els aliments com ara modificar-ne les propietats organolèptiques, donar color o endolcir (colorants i edulcorants), preservar els aliments conservant-los durant més temps i protegint-los del deteriorament produït per microorganismes o processos d’oxidació (conservadors, antioxidants, segrestants) o estabilitzar-ne l’aspecte i característiques físiques (estabilitzants, emulgents, espessidors, escumejants, gelificants).
Algunes d’aquestes funcions són imprescindibles, ja que els aliments estan sotmesos a condicions ambientals que poden modificar-ne la composició original, com els canvis de temperatura, l’oxidació o l’exposició a microorganismes.
Els additius poden trobar a la naturalesa, com la vitamina C que contenen les fruites, o la lecitina, que està present a la soja, ou, etc. També poden tenir el seu origen en animals o minerals, i alguns si que es sintetitzen químicament.
Malgrat que es pot pensar que l’ús dels additius en els aliments és recent, la realitat és que fa molts segles que s’utilitzen. Els egipcis feien servir colorants i aromes per potenciar l’atractiu d’alguns aliments i els romans usaven la salmorra (nitrat potàssic), les espècies i els colorants per conservar i millorar l’aparença dels aliments.
Els additius que es troben en el mercat han estat objecte d’una avaluació del seus efectes en la salut per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) i estan sotmesos a reavaluacions periòdiques per verificar la seva seguretat en base al coneixement científic més recent disponible amb l’objectiu de que no suposin cap risc per a les persones que els consumeixin.
La reglamentació de la Unió Europea (UE) autoritza la utilització dels additius avaluats satisfactòriament per l’EFSA i els identifica amb la lletra E seguida d’una numeració específica per cada additiu, exemple: Àcid acètic (E260) i carbó vegetal (E153). Només es poden utilitzar els additius autoritzats, per a aliments concrets en unes condicions concretes tal i com s’estableix a la legislació de la UE.
