La FIHRT_TE alerta que l'increment de la taxa turística compromet la competitivitat del sector i posa en risc l'equilibri territorial
La FIHRT_TE expressa el seu rebuig a la decisió del Govern de Catalunya i dels Comuns d’augmentar la taxa turística fins a convertir-la en una de les més altes d’Europa.
Aquesta mesura s’ha aprovat sense consulta ni consens amb el sector i representa un nou cop a la competitivitat de les empreses turístiques del país, especialment aquelles ubicades en zones d’interior, rurals i menys poblades, on el turisme és una eina clau per a la dinamització econòmica i la lluita contra el despoblament.
L’origen de l’impost turístic, creat el 2012, tenia un doble objectiu: alleujar el dèficit públic i reinvertir els recursos en la promoció turística. Ara, la decisió de doblar-lo respon a una finalitat merament recaptatòria, amb l’objectiu de "capitalitzar" el volum de visitants i destinar-lo parcialment a polítiques d’habitatge. Aquest canvi de destinació de fons, sense cap mecanisme de transparència clar sobre l’ús de la recaptació, genera greus dubtes sobre la seva efectivitat real per solucionar el problema de l’habitatge i perjudica un sector que ja suporta una elevada càrrega fiscal.
Un impacte negatiu en el turisme de proximitat i la desestacionalització
1. Afectació al turisme d’interior i a les zones despoblades: L’increment de la taxa no només penalitza Barcelona i les destinacions més concorregudes, sinó també petits municipis i zones rurals que depenen del turisme per a la seva sostenibilitat econòmica. Aquestes destinacions sovint es promocionen amb tarifes reduïdes en temporada baixa per atraure visitants, i la pujada de la taxa suposa un fre a aquesta estratègia.
2. Penalització del turisme familiar i de llarga estada: Una família de quatre membres allotjada durant tres nits en un hotel de quatre estrelles a Barcelona passarà de pagar 68,4€ a 136,8€ només en taxa turística, un augment que farà més atractius altres destins internacionals on no hi ha aquesta càrrega fiscal desproporcionada.
3. Incoherència amb les polítiques de desestacionalització: Per un costat, es promouen ajuts i subvencions per allargar la temporada turística, mentre que per l’altre es dupliquen els costos de pernoctació sense tenir en compte la variabilitat de preus i demanda segons l’època de l’any.
4. Manca de diàleg i centralisme en la presa de decisions: Aquesta mesura s’ha imposat sense escoltar el sector turístic ni les administracions locals, que fins ara rebien el 50% de la recaptació per invertir en serveis municipals. Ara, aquesta distribució s’ha eliminat sense establir un mecanisme alternatiu.
5. El turisme no pot ser l’únic sector que contribueixi a solucionar la crisi de l’habitatge: La manca de polítiques estructurals en matèria d’habitatge no pot recaure exclusivament sobre el turisme. Si la crisi de l’habitatge és una qüestió de país, totes les activitats econòmiques han d’aportar solucions, no només un sector específic.
El turisme és una de les principals fonts de riquesa i ocupació de Catalunya, i decisions unilaterals com aquesta posen en risc la seva viabilitat futura.
FIHRT_TE reclama un debat obert i mesures equilibrades
Des de la FIHRT_TE, instem el Govern de Catalunya a:
· Obrir un procés de diàleg real amb el sector turístic i les administracions locals abans de convalidar el decret.
· Replantejar l’increment de la taxa i establir mecanismes de progressivitat que evitin penalitzar les zones rurals i el turisme familiar.
· Garantir la transparència en la destinació dels fons recaptats, amb informes públics periòdics.
· Desenvolupar una estratègia global per abordar el problema de l’habitatge sense carregar exclusivament el cost sobre el sector turístic.
Apostem per un model sostenible i equilibrat, però aquest només serà possible amb el consens de tots els agents implicats i sense mesures recaptatòries que perjudiquin la competitivitat del sector.
