El Ple del Congrés aprova i envia al Senat el Projecte de Llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari
El Ple del Congrés ha aprovat el Projecte de Llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari amb 176 vots a favor, 33 en contra i 138 abstencions. El text inclou el dictamen al qual s’han incorporat les esmenes 2 i 10 del Grup Parlamentari Mixt, presentades per la diputada Cristina Valido, de Coalició Canària; l’esmena 93 del Grup Republicà; les esmenes 243, 246, 271, 259, 263 i 264 del Grup Popular; l’esmena transaccional número 1 a l’esmena 29 del Grup Parlamentari Mixt, presentada per la diputada Ione Belarra de Podemos; i, finalment, l’esmena transaccional número 2 a les esmenes 36 del Grup Parlamentari Mixt, 99 del Grup Parlamentari Republicà i 147 del Grup Plurinacional SUMAR.
El projecte de llei, estructurat en sis capítols, recull mesures específiques per a tots els agents de la cadena alimentària, des de productors fins a consumidors finals. El capítol I defineix l’objecte de la llei, que és, en essència, “la prevenció i reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari per part de tots els agents de la cadena alimentària, establint una jerarquia de prioritats de solució i donant resposta a l’objectiu sobre el sistema alimentari de producció i consum responsables de l’Agenda 2030”.
També detalla els fins específics, com ara la disminució del malbaratament i el foment de la donació d’aliments, així com l’àmbit d’aplicació, que inclou les activitats dels agents de producció, transformació o distribució d’aliments, així com d’hostaleria, restauració i altres entitats i associacions de distribució per a la donació d’aliments i de l’Administració pública.
A més, estableix les definicions dels conceptes aplicables a la norma i regula els principis rectors, com ara “l’eficiència en l’ús dels recursos naturals, socials, econòmics i productius de la cadena alimentària, no prioritzant únicament l’econòmic i vetllant per la sostenibilitat del nostre sistema alimentari, o el foment de la donació d’aliments, incidint en la col·laboració entre Administracions públiques”.
El capítol II regula “les obligacions dels agents de la cadena alimentària, establint un llistat de qüestions que tots els agents hauran de tenir en compte, de manera que operi com a substrat comú de les seves activitats”. Entre aquestes, les empreses d’hostaleria i altres proveïdors de serveis alimentaris hauran d’oferir als clients la possibilitat d’endur-se els aliments no consumits.
El capítol III detalla bones pràctiques per a les empreses que venen aliments al consumidor final i per a les empreses d’hostaleria. Per la seva banda, el capítol IV se centra en “la racionalització de les dates de consum preferent per contribuir a la prevenció i reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari. Així, conté un mandat per fomentar l’adequació de les dates de consum preferent a la prevenció i reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, en el marc de la normativa europea”.
El capítol V fixa els instruments “per al foment i control de la reducció i prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, entre els quals es recullen mesures de foment de l’autorregulació i es regula el sistema per a l’aplicació i control d’aquesta política pública”, incloent-hi un Pla Estratègic de prevenció i reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari.
Finalment, el capítol VI estableix el règim sancionador, que tipifica les infraccions i recull les sancions bàsiques en la matèria, “de manera que es garanteixi un marge ampli perquè les normes autonòmiques decideixin quin ha de ser el seu sistema d’infraccions i sancions, dins d’un marc bàsic que asseguri un mínim comú normatiu raonable”.
La llei es completa amb un conjunt de disposicions addicionals i tres disposicions finals que recullen “les previsions corresponents sobre el títol competencial, les habilitacions normatives, i l’entrada en vigor, així com sobre la metodologia coordinada de quantificació del malbaratament, pèrdua i residu alimentari”.
En aquestes disposicions, la norma incorpora una modificació de la Llei de Contractes del Sector Públic per incloure com a condició de contractació de serveis d’alimentació en institucions públiques que el proveïdor inclogui pràctiques adequades des del punt de vista de la prevenció del malbaratament alimentari; la determinació de la representativitat de les organitzacions professionals agràries en l’àmbit estatal o el règim fiscal de la donació d’aliments.
Tramitació parlamentària
El projecte de llei va ser presentat pel Govern al gener de 2024, i la Mesa del Congrés va acordar encomanar a la Comissió d’Agricultura, Pesca i Alimentació la seva tramitació amb competència legislativa plena, conforme a l’article 148 del Reglament. No obstant això, el 14 de març el Ple va acordar la vocació del debat i votació final del projecte de llei.
Així, el Ple ha debatut i votat el dictamen i les esmenes a l’articulat no incorporades en fase de ponència i que els grups parlamentaris han decidit mantenir vives. D’aquesta manera, la iniciativa es remet ara al Senat. Allí, la cambra alta podrà aprovar el text en els seus termes, aprovar esmenes o, per majoria absoluta, un veto. En els dos darrers casos, la iniciativa tornarà al Congrés per concloure la seva tramitació.
