Reavaluació del risc de paràsits en productes de la pesca
L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) ha avaluat si alguna espècie de peix capturada en estat salvatge, originària de caladors específics i consumida a la Unió Europea/Associació Europea de Lliure Comerç (UE/AELC), podria considerar-se lliure de paràsits zoonòtics, i conclou que totes les espècies rellevants de peixos poden estar exposades i infectades amb paràsits zoonòtics.
La Comissió Europea va demanar a l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) actualitzar certs aspectes del seu dictamen científic de l'abril de 2010 sobre l'avaluació del risc de paràsits en els productes pesquers basant-se en les noves evidencies científiques disponibles.
L’EFSA ha conclòs, en aquesta nova opinió, que no hi ha espècies concretes de peixos capturats salvatges provinents de caladors específics d'aigua marina o d'aigua dolça que es puguin considerar lliures de paràsits d'importància per a la salut pública, i, per tant, totes les espècies rellevants de peixos poden estar exposades i infectades amb paràsits zoonòtics. En aquesta opinió, el terme "productes de la pesca" només es refereix al peix fresc. La conclusió sobre les zones marines de pesca és coherent amb la del dictamen de 2010 que afirmava que cap zona de pesca marítima es podia considerar lliure de larva d'Anisakis simplex (s.l.).
Els paràsits zoonòtics pertanyen als tàxons Nematoda, Trematoda i Cestoda, i infecten tant peixos de granja com salvatges. Els paràsits rellevants dels peixos de cria es descriuen a l'opinió científica de l'EFSA de 2010. Tanmateix, els peixos capturats salvatges estan exposats a una gamma més gran de paràsits zoonòtics, incloses les espècies dels tàxons Acanthocephala i Myxozoa, tots els quals es descriuen en aquesta opinió.
Com que hi ha múltiples espècies de peixos i nombrosos paràsits potencials, Anisakis sp. es va utilitzar com a indicador de paràsits zoonòtics a les zones marines, ja que és comú en ambients marins, capaç d'infectar múltiples espècies de peixos i és objecte de la majoria d'estudis publicats. En la rara ocasió en què no hi havia dades disponibles d’Anisakis sp., o totes les proves eren negatives, altres paràsits com Contracaecum osculatum (s.l.) i/o Phocanema spp. van ser considerats. En sistemes d'aigua dolça, es van investigar tots els paràsits zoonòtics.
Les espècies de peixos capturats salvatges més consumides a la UE/AELC inclouen la tonyina, el bacallà, l'abadejo d'Alaska, el lluç, l'arengada, la sardina, el verat, la truita i el carboner.
