La Llei de la Segona Oportunitat i l'exoneració del passiu insatisfet. es perdonen realment els deutes?
A aquestes alçades, qui més qui menys, ha sentit a parlar de la llei de la “segona oportunitat”. Però, què és exactament la Llei de la “segona oportunitat”? Es perdonen realment els deutes? Què comporta pels deutors i creditors?
El procediment de segona oportunitat és un concurs de creditors de persona física (sigui o no empresari) quina finalitat pot ser, o bé arribar a un pla de pagaments amb els seus creditors en alguns casos i, en d’altres, davant la impossibilitat de poder establir un pla de pagaments, una liquidació del patrimoni del deutor amb exoneració de tot el passiu que excedeixi d’aquest patrimoni (Exoneració del Passiu Insatisfet) per part del jutjat.
La llei de la “segona oportunitat”, després de moltes discussions a nivell europeu, ha esdevingut obligatòria per tots els Estats membres. Amb petites diferències a la transposició a cada país, Europa ha decidit donar a la oportunitat de començar de zero a aquells qui, per diverses raons, han acumulat una sèrie de deutes que no poden pagar, a través d’un procediment judicial que té com a base la bona fe del deutor.
A la pregunta de si realment es perdonen els deutes, la resposta és “sí, però”. Ens expliquem:
El primer que cal entendre és que la idea de la llei de la segona oportunitat és que el deutor comenci de zero. I zero és zero.
Si el deutor té patrimoni, es vendrà dins del procediment. Fora de certes excepcions molt minoritàries, també es vendrà dins el concurs la vivenda habitual del deutor o la seva meitat indivisa com molt sovint és el cas. El deute que no quedi cobert amb el valor de la venda del patrimoni, quedarà, ara si, perdonat al deutor, amb algunes excepcions.
La “segona oportunitat” és la solució en majúscules pels deutes bancaris i de tots els deutes que no tinguin a veure amb l’administració pública, on hi ha algunes excepcions a l’exoneració. Tots els préstecs personals, tots els avals prestats a tercers, tots els deutes amb proveïdors, etc. són exonerats en la seva totalitat al deutor que se li concedeix la segona oportunitat
Les excepcions més representatives a l’exoneració dels deutes son, en primer lloc, Hisenda Pública i Seguretat Social de les que és perdonarà únicament fins al límit de 10.000 € de cadascuna d’elles. Tampoc s’exoneren els deutes derivats d’un previ concurs de creditors qualificat com a culpable.
Per a qui ja no té patrimoni o no l’ha tingut mai, evidentment el sacrifici del procediment de “segona oportunitat” és menor i la conseqüència, la mateixa: l’exoneració dels deutes.
El que comporta pel creditor és obvi: Si a un deutor se li perdona el deute, el creditor ja no li podrà reclamar, a no ser que, l’impagament d’aquest deute, suposi també l’entrada en concurs del propi creditor. Sempre, però, recordem, que el deutor no sigui considerat de “mala fe”
Article del nostre col.laborador casualADVOCATS
