El Govern aprova el projecte de llei per a evitar el desaprofitament d'aliments
La norma, amb un enfocament centrat en la prevenció i la informació, estableix com a prioritat absoluta el consum humà dels aliments. L'Executiu també ha analitzat l'estratègia de finançament presentat pel Tresor Públic per a 2024.
El Consell de Ministres ha aprovat el projecte de Llei de Prevenció de les Pèrdues i el Desaprofitament Alimentari.
El ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, ha recordat que el text ja va iniciar la seva tramitació parlamentària la passada legislatura, però va decaure per la dissolució de les Corts Generals. L'Executiu -ha afegit- ha reprès el projecte al més aviat possible per la importància que concedeix a aquest assumpte.
"Resumiria en una idea molt senzilla i molt gràfica el contingut d'aquesta llei: aquí no es tllença res", ha explicat el ministre. Es tracta d'un "imperatiu categòric" que Luis Planas ha fonamentat en quatre pilars: l'eficiència econòmica, la pèrdua de recursos naturals, la justícia social i el component ètic. "Vivim en un planeta on gairebé vuit-cents milions de persones sofreixen fam o malnutrició", ha assenyalat.
El titular d'Agricultura ha apuntat que, segons les dades de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), es malgasten a escala global un 30% dels aliments que es produeixen. En el cas de les llars espanyoles, el desaprofitament va ser l'any 2022 de 1.170 milions de quilos o litres, uns 65,5 quilos o litres per adult a l'any. El desaprofitament alimentari s'ha reduït respecte a les dades anteriors a la pandèmia, i aquest projecte de llei pretén continuar avançant en aquesta direcció, segons ha manifestat Planas.
Claus contra la pèrdua d'aliments
La columna vertebral de la norma és la jerarquia d'ús: la prioritat absoluta serà el consum humà dels aliments; si no és possible, es destinaran a l'alimentació animal o a finalitats energètiques.
La llei inclou l'obligació, per part del sector productor o el de la distribució, de donar els excedents d'aliments que estiguin en condicions de consum. Planas, que ha elogiat les bones pràctiques de la distribució alimentària en aquesta matèria, ha detallat que les botigues d'alimentació de més de 1.300 metres quadrats hauran de comptar amb acords amb bancs d'aliments o organitzacions no governamentals per a donar els aliments que encara puguin ser aprofitats.
A més, els establiments del sector de la restauració hauran d'oferir al client la possibilitat d'emportar-se en envasos el menjar o la beguda que no hagi consumit.
El projecte de llei contempla, en segon lloc, la transformació d'alguns aliments en altres productes com a cremes o melmelades. Si ja no són aptes per al consum humà, s'empraran -en aquest ordre- per a l'alimentació animal, subproductes en una altra indústria o l'obtenció de compost o biocombustibles.
Pedagogia contra el desaprofitament
Luis Planas ha destacat que la norma estableix drets i obligacions, "però sobretot és una llei pedagògica que tracta d'informar i prevenir aquest desaprofitament alimentari", en la línia de les campanyes que el seu departament desenvolupa des de l'any 2018. "L'aliment més car és aquell que acaba en les escombraries", ha afirmat.
El ministre ha remarcat, igualment, que el projecte de llei aborda altres aspectes molt significatius, com el consum de productes considerats poc estètics, els de proximitat i els de temporada, l'agricultura ecològica i les obligacions de les administracions en matèria de contractació pública.
Planas ha expressat el desig de l'Executiu de "suscitar el major suport parlamentari possible" en la tramitació que ara inicia la norma.
