Xerrada de Nutricio Sense Fronteres sobre el malbaratament Alimentari al sector HORECA
La missió de l’ONG Nutrició sense Fronteres és contribuir a la disminució de les desigualtats que hi ha al món en matèria nutricional d’acord amb els drets humans. Actuen tant des de la perspectiva de la cooperació, la formació i la capacitació, promovent l’ús equilibrat dels recursos alimentaris i la solidaritat entre els pobles, en concordança amb els objectius de desenvolupament sostenible 2030.
Quant menjar es llença en un dia? El malbaratament alimentari es produeix en totes les fases del cicle de l’alimentació, abans d’arribar a la botiga i després de comprar o menjar. Hi ha moltes maneres d’evitar llençar aliments i no són complicades. Es tracta d’organitzar-se i de planificar les compres. Dins i fora dels establiments de restauració, de les cases, pensar sobre com mengem i per què, apostar per opcions de consum que promoguin una gestió sostenible i reclamar polítiques i dinàmiques que no malbaratin recursos. Aprofitar els aliments és una opció sostenible en tots els sentits.
Des de la FIHRT, i de la mà de Montserrat Banqué, nutricionista i vola de l'ONG Nutrició sense fronteresNSF hem engegat xerrades per saber-ne més i per conèixer iniciatives que ja treballen per evitar el malbaratament alimentari. Hem de Conèixer i tastar de primera mà què es pot fer i ja s’està fent per estalviar, llençar menys aliments i menjar de manera més conscient.
El malbaratament alimentari al sector de l'hostaleria i la restauració és una problemàtica significativa que té múltiples dimensions, incloent les socials, econòmiques i ambientals. Aquest fenomen està estretament relacionat amb el canvi climàtic, ja que la producció, el transport i la descomposició dels aliments malbaratats generen emissions de gasos d'efecte hivernacle. A continuació es detallen alguns aspectes clau d'aquesta problemàtica:
Problemàtica:
-
Pèrdua Econòmica: Els restaurants i altres establiments d'hostaleria gasten una gran quantitat de recursos per comprar, processar, emmagatzemar i cuinar els aliments. Quan aquests aliments no es consumeixen, es tradueixen en una pèrdua financera directa per a l'empresa.
-
Desaprofitament de Recursos: Els aliments malbaratats han utilitzat aigua, terra, energia i altres recursos per a la seva producció, processament i transport. Aquests recursos es perden quan els aliments no es consumeixen.
-
Generació de Residus: Els aliments descartats acaben sovint en abocadors, on es descomposen i generen metà, un gas d'efecte hivernacle moltes vegades més potent que el diòxid de carboni.
-
Inseguretat Alimentària: Mentre que en algunes parts del món hi ha una abundància d'aliments, en altres regions la gent pateix fam i inseguretat alimentària. El malbaratament alimentari al sector de l'hostaleria i la restauració contribueix a aquesta desigualtat.
Relació amb el Canvi Climàtic:
-
Emissions de Gasos d'Efecte Hivernacle: La producció, el transport, i la descomposició dels aliments generen emissions de CO2, metà i altres gasos d'efecte hivernacle que contribueixen al canvi climàtic.
-
Canvi d'Ús del Sòl: La producció d'aliments pot implicar la deforestació i altres canvis en l'ús del sòl, que també tenen un impacte negatiu sobre el clima.
-
Desperdici d'Energia: Una gran quantitat d'energia es consumeix en la producció, processament, transport i preparació dels aliments. Quan aquests aliments no es consumeixen, l'energia utilitzada es perd.
Solucions Potencials:
-
Planificació i Gestió Eficient: Les empreses d'hostaleria poden implementar millors pràctiques de gestió per a prevenir el malbaratament alimentari, incloent una millor planificació de les compres i del menú.
-
Donacions d'Aliments: Els aliments que no es venen però que encara són segurs per al consum podrien ser donats a bancs d'aliments o altres organitzacions benèfiques.
-
Reciclatge i Compostatge: En lloc de llançar els residus alimentaris, es podrien utilitzar per a compostatge o generar energia a través de processos de biogas.
-
Sensibilització i Educació: La sensibilització del personal i dels clients sobre la importància de reduir el malbaratament alimentari és clau.
El malbaratament alimentari al sector de l'hostaleria i la restauració és una problemàtica seriosa que requereix acció immediata no només per mitigar les pèrdues econòmiques, sinó també per reduir l'impacte sobre el medi ambient i contribuir a la lluita contra el canvi climàtic.
Estudi el malbaratament alimentari al sector Horeca per encàrrec del Depart. d'Acció Climàtica i Agenda Rural
La Dra. Banqué ens posa al correct de l'Estudi ‘Anàlisi de les causes de malbaratament al sector de la restauració i recomanacions de prevenció’, encarregat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) de la Generalitat de Catalunya.
Els objectius de l’informe eren conèixer els motius finals de malbaratament alimentari actual al sector HORECA a Catalunya i conèixer el grau de sensibilització sobre el tema en les diferents baules del sector, analitzant el fenomen amb visió global. A partir d’una recerca bibliogràfica inicial, s’han elaborat i dut a terme enquestes a professionals del sector.
El sector HORECA està molt motivat a disminuir el malbaratament i aprofita al màxim els aliments per raons de professionalitat, econòmiques, de consciència o de medi ambient. Especialment, s’hi refereixen com l’ADN del cuiner, i es fa referència constantment a mestres o família que han inculcat la cultura del reaprofitament a la cuina.
Ara bé, malgrat ser un sector molt sensibilitzat, és poc coneixedor dels grans nombres sobre el malbaratament, tot i que han sortit repetidament al mitjans de comunicació, i de les noves normatives que afecten aquest tema. Un altre aspecte a tenir en compte és que no es relaciona directament el malbaratament alimentari amb el canvi climàtic, i en canvi ho relacionen més fàcilment amb un perjudici al medi ambient. Pot ser un tema a treballar.
Es valora que, en general, els joves i el personal format són més sensibles a treballar contra el malbaratament per la situació del medi ambient, mentre que la gent més gran, els veterans, ho té interioritzat per educació i cultura pròpia de la cuina.
Ens queda palès que cal recolzar-se en les estructures pròpies del sector, associacions, federacions, gremis, etc., per aconseguir la difusió de la normativa.
Sovint, es desconeixen els beneficis fiscals que hi pot haver en donacions d’aliments a organitzacions sense afany de lucre o altres organismes socials, i d’altra banda aquestes organitzacions no tenen cobertura arreu del territori.
