La despesa mitjana per llar en hostaleria va augmentar un 29,1% en 2022 respecte a l'any anterior, superant els nivells prepandèmia

Eliminant l'efecte dels preus suposa un 8% menys que en 2019

Per Redacció HD - 30/06/2023

La despesa mitjana per llar en hostaleria va augmentar un 29,1% en 2022 fins a 2.953 euros, 665 euros més que en 2021, segons les dades de l'Enquesta de Pressupostos familiars de l'INE. La despesa en restaurants i hotels es troba entre els grups als quals les llars van destinar la major part del seu pressupost, representant un 9,4% del total, situant-se en quart lloc per darrere d'Habitatge, aigua, electricitat i combustibles (32,4%); Aliments i begudes no alcohòliques (16%) i Transport (12%).

L'hostaleria va ser el grup on més va augmentar la despesa i en 2022 va recuperar el del període prepandèmia, igualant pràcticament al de 2019 (+ 0,3%).

Del total de la despesa, 2.568 euros es van destinar a restauració i menjadors i 385 a allotjament, amb increment d'un 28,7% i 31,7%, respectivament. Comparant amb el període prepandèmia suposa una major recuperació en l'allotjament, d'un 8,6%, mentre que en restauració encara se situa lleugerament per sota (-0,8%).

No obstant això, eliminant l'efecte dels preus la despesa mitjana per llar va créixer un 20,6% respecte a 2021, i se situa un 8% per sota dels nivells previs a la pandèmia. L'hostaleria es troba entre els grups que suposa un major descens respecte a 2019 eliminant l'efecte de la inflació, per darrere de Vestit i calçat (-17%) i Transport (-14,9%).

Cada persona va gastar una mitjana de 1.196 euros en hostaleria en 2022, un 29,7% més que l'any anterior i un 1,1% per sobre de 2019. Les comunitats autònomes amb major despesa mitjana per persona van ser País Basc (1.679 euros), La Rioja (1.451) i Navarra (1.432). Per contra, Canàries (865 euros) i Castella-la Manxa (956) van registrar les menors despeses.

Totes van tenir forts creixements respecte a l'any anterior, amb el major increment a La Rioja (57,2%) i el més moderat a Catalunya (-16,9%). Diverses regions, en canvi, encara se situen per sota de la despesa prepandèmia, i Cantàbria suposa el major descens (-13,6%), mentre que el major impuls correspon a Extremadura (34,7%).