Els efectes de la sequera i les restriccions al món empresarial Economia, aigua i futur
L'aigua és un recurs vital per al Delta de l'Ebre, ja que moltes de les seves activitats econòmiques i de lleure depenen d'ella. Hi ha sectors que destaquen especialment en aquest sentit: els arrossaires, els aqüicultors, els pescadors i els mariscadors i el turisme i els habitants autòctons.
Després de l’Acte celebrat avui per PIMEC a Barcelona, on es proposa l’impuls d’un gran acord per a la gestió de l’aigua amb un debat de cohesió territorial en benefici del progrés econòmic i social, i on les mipimes demanem a les administracions posar en marxa urgentment mesures que permetin la continuïtat de l’activitat empresarial i un ús sostenible de l’aigua davant una transició que requereix d’inversions per reconvertir les activitats a més d’adherir-nos al Manifest presentat per garantir la disponibilitat d’aigua a llarg termini i minimitzar els efectes negatius de l'escassetat d’aquest recurs en diferents sectors i territoris, el sector Turístic, a Terres de l’Ebre, volem donar també la nostra visió particular des del Territori.
En el cas dels arrossars, l'aigua és imprescindible per al cultiu d'aquest cereal, que és el principal producte agrícola de la zona. Els arrossars de les Delta de l'Ebre tenen una gran reputació per la seva qualitat i són una font important de renda per als conreadors i per a l'economia local en general. Els arrossars són un element clau de la producció agrícola al Delta de l’Ebre.
La gestió adequada de l'aigua és crucial per a la sostenibilitat de l'activitat agrícola en la zona.
La preservació dels arrossars és essencial per a la conservació dels ecosistemes aquàtics de la zona, que són el refugi de nombroses espècies d'aus (ànecs, flamencs, etc.) i font de vida de peixos autòctons (anguila, llisa, tenca, etc.) i del marisc (musclos, ostres, tellerines, etc.)
Tot i aquestes premisses, i davant l’inici de la nova campanya de regadiu al Delta de l’Ebre, s’ha decidit la reducció del 50% dels cabals disponibles. Tan importants com les mesures que s’aplicaran des de la Comunitat de Regants i el Sindicat Agrícola de l’Ebre, seran les bones pràctiques en l’ús de l’aigua per part dels regants, a qui s’ha demanat fer un ús responsable dels recursos hídrics i adoptar mesures d’estalvi. Els arrossaires tenen clar que només amb un 50% d’aigua, la collita no arribarà a terme. Com tampoc hi arribarà, la collita de musclos (+1 milió de quilos) ni la collita de l’ostra del Delta (+250.ooo quilos) ni la captura d’anguiles i altres a les llacunes del Delta ni els mariscadors podran extreure cap benefici de les costes que rodegen la nostra terra.
En aquests moments els arrossaires ja han fet les despeses per la collita del 2023, tant en maquinària per l’adequació dels terrenys pel conreu, a més de la compra de la llavor i la sembra de la mateixa, incloent també, les depeses en fitosanitàris per als primers tractaments de les terres de cultiu. El Delta de l’Ebre és conegut per la seva agricultura, que s'ha basat tradicionalment en el cultiu de l'arròs, així com en l'horticultura i la fruiticultura als termes municipals d’Amposta i de l’Aldea.
Si no hi ha prou aigua disponible per al reg, els cultius patiran estrès hídric i no es desenvoluparan adequadament. Això provocarà una disminució en la producció, així com en la qualitat dels productes, i de retruc, un encariment dels mateixos.
I no podem obviar que la manca d’aigua pot portar a una proliferació de plagues i malalties que afecten els conreus, degut a que les plantes debilitades per la falta d'aigua són més susceptibles a ser atacades per aquestes.
En quan a mesures a nivell de pobles del Delta de l’Ebre, cal que el Govern de la Generalitat reforci les línies de subvencions i ajuts als ajuntaments per la millora de les xarxes d’aigua potable i així poder arribar a un rendiment del 80% tal i com diuen els experts. Es diu, que hi haurà una línia d’ajuts de 50 milions de euros. Hi ha Ajuntaments, com el de Deltebre, que pateixen una pèrdua del 70% d’aigua potable. La despesa en obres, per solucionar-ho es de 20 milions. Per tant 50 milions es una quantitat insuficient i “vergonyosa”.
Hi ha un Pla Hidrològic Nacional que no s’ha complert ni es podrà complir (s’han quedat sense aigua). Demanem al Govern espanyol un obligat compliment del que marquen el cabdals ecològics i no cabdals per interessos econòmics.
Hem de tenir molt clar que l’aigua del riu és l’aigua que rega els arrossars i d’altres cultius, però en el cas dels arrossars, aquesta aigua, desprès de “regar” l’arròs, retorna al medi... i això és crucial per al cicle de vida del Delta de l’Ebre, aiguamolls, llacunes, badies i com no del Parc Natural... ecosistema, biodiversitat, i així un llarg etc. Recordem que forma part de la reserva de la biosfera. I com científicament s’ha demostrat, aquesta àrea és molt sensible a les fluctuacions del nivell d'aigua, ja que moltes de les espècies que hi habiten depenen dels aiguamolls, llacunes, badies i riu per sobreviure.
En temps de sequera, els aiguamolls i llacunes del Delta de l’Ebre es poden secar completament, el que pot tenir un impacte negatiu en la flora i la fauna local. Les plantes i espècies animals que hi viuen es veuran especialment afectades per la manca d'aigua, ja que no podran obtenir ni el refugi ni els nutrients que necessiten al desaparèixer el seu habitat natural.
Tanmateix la sequera també afectarà la pesca a les llacunes, a la aqüicultura a les badies dels Alfacs i del Fangar, als mariscadors, a les confraries de pescadors (Ametlla de Mar, l’Ampolla, Deltebre, Sant Carles i Alcanar) i molts més!.
No hem de competir ni fer una guerra de l’aigua. Hem d’aconseguir un consens i uns acords s’hagin de complir pel be de tots. Si no aconseguim aquest consens i acords, el cicle de vida al Delta de l’Ebre no serà possible, i a part de no produir res, tampoc no hi haurà turisme i a la fi, els habitants del Delta hauran de marxar i així, el Delta de l’Ebre, serà la Catalunya insòlita i afegirem... despoblada!!!.
L'aigua també és un element clau per al desenvolupament del sector Turístic a les Delta de l'Ebre. La zona disposa d'una àmplia oferta turística relacionada amb el mar i amb el riu que travessa aquestes terres. A més, els visitants poden gaudir d'activitats com la pesca, el caiac, la navegació o el bany, entre altres. Les platges, els ports esportius i altres atraccions turístiques requereixen un manteniment adequat per a garantir una aigua de qualitat per als visitants. L'aigua és, per tant, un atractiu turístic de primer ordre per a la zona.
La indústria turística s'enfronta a uns mesos durs.
Es fa indispensable que empreses i treballadors del turisme, un sector tan estratègic i vital per a l'economia i el benestar de la ciutadania, comptin amb un sistema especial de protecció que els permeti sobreviure a aquest període de sequera per a així continuar generant riquesa i llocs de treball en el futur.
Per sort, no tot el País es troba en la mateixa situació, però hem d’afrontar aquesta emergència nacional procurant racionalitzar al màxim la distribució de l’aigua disponible.
No és moment de plantejar conflictes entre els diferents usos de l’aigua (agrari, de boca, industrial o turístic) i entre territoris, sinó d’afrontar una situació d’emergència sense perjudicar ni la ciutadania ni la marxa econòmica del país.
Des de la FIHRT entenem que la sequera no ha d’impedir el funcionament del motor econòmic del turisme. El turisme és un sector econòmic fonamental per al país: aporta prop d’un 12 % al PIB català i dóna feina directa o indirecta a prop d’un 15% de la població ocupada (xifres deu vegades superiors a les del sector primari).
La sequera no ha de paralitzar un motor econòmic del país; sobretot ara, començada ja la temporada turística.
El turisme és un sector que pateix la situació de sequera d’una manera evident, pel fet que molts usos i activitats turístiques tenen l’aigua com a protagonista.
Centenars de milers de llocs de treball depenen de la temporada turística.
Catalunya ha d’afrontar aquest problema de forma responsable i seriosa per tal de mantenir el seu prestigi com a destinació turística de primer nivell mundial.
El problema no ve d’ara, si no de la mala planificació dels Governs i dels buidatges dels pantans i embassaments realitzats per les hidroelèctriques, amb un caràcter purament especulatiu.
El sector turístic té una llarga experiència en matèria d’ús racional de l’aigua, que implica, aprofitament, reaprofitament, reutilització i estalvi d’aigua. És un sector que està a l’avantguarda en matèria de bones pràctiques d’estalvi d’aigua i us racional de l’aigua.
Un percentatge significatiu d’establiments turístics (hotels, càmpings), ha fet un gran esforç des de fa anys en matèria de racionalització i reutilització de l’aigua, mitjançant la depuració, el reciclatge i la reutilització de l’aigua. Així, molts establiments hotelers i de càmping funcionen amb sistemes de reciclatge i reutilització d’aigües grises (lavabos, dutxes, piscines) que minimitzen el consum d’aigua. Es poden separar en dos grans tipus; puntuals i estructurals. Sense caràcter limitant, actualment es disposen de sistemes com els comptadors individuals; els reguladors de pressió d'aigua d'entrada; els mecanismes estalviadors per a aixetes, cisternes i processos de neteja; els sistemes d'estalvi en zones verdes; els sistemes d'estalvi en refrigeració; els captadors d'aigua de pluja; els re-utilitzadors d'aigua sobrant de les piscines i els d'aigües grises, entre d'altres.
Moltes piscines d’hotels i càmpings funcionen amb sistemes de depuració de cicle tancat que redueixen al mínim la despesa d’aigua (només s’ha de cobrir l’evaporació i la renovació preceptiva des del punt de vista sanitari) .
Al sector turístic li preocupa: que facin talls d’aigua durant el dia, ja que perjudica la neteja, les dutxes, els Restaurant; provocaria que els horaris de treball es condicionessin a la disponibilitat d’aigua; que es redueixi la pressió de les canonades; i el més significatiu, la (una nova) pujada de preus en aliments i begudes perquè el sector primari es veu tan o més afectat, i veuran reduïdes les produccions.
Des del sector podem incidir novament en la Formació i sensibilització del personal dels establiments, sobretot en els processos de neteja en general i en els jardins o zones verdes de l'establiment.
Però sobretot, cal sensibilitzar el client; sense repercutir en els estàndards de confort, cal fer partícip al client de les millores que s'han adoptat per estalviar aigua, i oferir-l'hi la possibilitat de prendre part activa (oferint-los, per exemple, la possibilitat de no canviar els llençols o les tovalloles diàriament). Molts hotels i locals de turisme ja estan adoptant mesures per estalviar aigua, com reguladors de cabal a les aixetes de les dutxes i rentamans, per adaptar-se a la situació de sequera. Però queda en mans del visitant fer-ne un consum responsable i, per exemple, fer servir la dutxa en compte de la banyera
Cal que el Govern recolzi al sector turístic en allò que sigui necessari, en el sentit de vetllar perquè aquesta perjudiqui el mínim possible el desenvolupament de la propera temporada turística i el prestigi de Catalunya com a destinació turística.
Però el Govern va tard. Ja fa més d’un any que des del sector es parla de la manca d’aigua, de la situació extrema de la capacitat dels embassaments, i de la dificultat de molts empresaris de dur a terme la seva activitat. I si a més de la sequera i sumem el risc d’incendi, la situació per a molts empresaris catalans, es complica i provoca el tancament de les seves activitats.
Calen Mesures per preservar la qualitat de l’aigua, com evitar zones amb fang i amb mesures per la prevenció d’incendis.
S’ha de procedir a la creació de grups de treball que agrupin tècnics de tots els àmbits relacionats amb el canvi climàtic i les seves conseqüències per tal de valorar possibles accions orientades a millorar o fins i tot revertir la situació actual actuant en diferents nivells.
Des de l’Administració i el sector privat s’han de proveir protocols de treball pel que fa a eficiència i protecció de les instal·lacions de les activitats nàutiques i d'aventura de Catalunya (tant pel que fa a gestió de l'aigua com a protecció en cas d'incendis o preparació pels Plans Alfa nivell 3). EN aquest sentit, des de FIHRT_TE demanem la creació i implementació d'aquest protocols de prevenció a cada empresa del sector, generant zones segures, que permetin les especificitats de cada disciplina i que esdevinguin una guia per poder seguir treballant amb seguretat, sempre sota la supervisió d'un tècnic, en cas de tancament de zones naturals per activació de plans alfa.
El Govern ha d’establir, igual com es va fer durant la COVID, compensacions per pèrdua d'ingressos a totes les empreses del sector que es vegin perjudicades per la manca d'aigua o per l'activació dels plans en cas que no es pugui seguir treballant.
S’han de crear i millorar les infraestructures destinades a la pràctica i foment de la salut a través de les activitats nàutiques i aquàtiques, per tal d'adaptar-les a les situacions canviants dels nivells de l'aigua per sequera.
Cal prendre mesures, i anem tard. Cal que el Govern escolti a tots els sectors afectats, i que escolti el batec del territori. El soroll i la llunyania, difícilment fan prendre bones decisions.
I per a que així consti, ho acorda la Junta Directiva de la FIHRT_TE per unanimitat, reunida a Amposta el 2 de maig de 2023.
Arantxa Codorniu Castelló
Presidenta de la FIHRT_TE
ASSOCIACIO COL.LECTIU GASTRONÒMIC ALCANAR I LES CASES,
ASSOCIACIÓ DE COMERÇ I SERVEIS DE CAMARLES I LLIGALLOS
ASSOCIACIO DE COMERÇ I TURISME DE DELTEBRE FECOTUR
ASSOCIACIO PLAT I GOT TORTOSA,
COL•LECTIU DE CUINA DE LA RÀPITA-DELTA DE L’EBRE
ASSOCIACIÓ DE RESTAURADORS D'AMPOSTA
ASSOCIACIO SERCOTUR L’ALDEA
