Nul·litat dels acomiadaments sistemàtics de persones treballadores en situació d'Incapacitat Temporal
El passat 14 de setembre de 2021 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dictar sentència en virtut de la qual va entendre que la política d’acomiadaments de persones treballadores en situació d'incapacitat temporal comporta la nul·litat d’aquests acomiadaments per la vulneració del dret fonamental a la integritat física previst en l’article 15 de la Constitució.
La jurisprudència entén que la malaltia comuna o la professional no deriven automàticament en una discapacitat sinó que aquesta ha d’existir, o la seva eventual projecció en el futur, perquè un acomiadament resulti nul. En cas contrari, l’acomiadament realitzat en el transcurs d’una situació d’incapacitat temporal mereix, a excepció d’altres casuístiques molt taxades, la qualificació d’improcedència, ja que, si no existeix discapacitat, l’acomiadament no vulnera el dret fonamental a la no discriminació. De fet, l’alt tribunal català insisteix en el fet que no es pot equiparar la malaltia a la discapacitat en la mesura que la primera és temporal i, en canvi, la segona és una situació permanent d'alteracions físiques, mentals o psíquiques que, en interactuar amb diverses barreres, pugui impedir la participació plena i efectiva de la persona que es tracti en la vida professional en igualtat de condicions amb la resta de treballadors. A més, s’assenyala que una contingència temporal és una condició inherent a la humanitat, i no pertany a un grup o col·lectiu específic de persones o de treballadors concrets i tampoc es prova que existeixi cap element de segregació o cap estigmatització.
D’altra banda, el fet de procedir sistemàticament a acomiadaments de persones treballadores que es troben en situació d’incapacitat temporal pot comportar, segons l’alt tribunal, un atac frontal al dret fonamental de la integritat física, ja que es produeix una segregació de les persones que, trobant-se en la necessitat de situar-se en incapacitat temporal, optin per no fer-ho per no ser acomiadades. És a dir, es configura la política empresarial com una mesura dissuasiva que té una afectació negativa sobre la salut de les persones treballadores que difícilment agafaran una baixa mèdica per por de ser acomiadades.
Precisa el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que realment no tots els supòsits de risc o dany per a la salut impliquen una vulneració de drets fonamentals sinó que, sense que hi hagi una cobertura constitucional sobre qualsevol ordre de treball que pugui estar contraindicada per la salut, ha d’existir un risc rellevant que la lesió del dret fonamental a la integritat física pot arribar a produir-se.
En aquest sentit, i sense apreciar la vulneració del dret fonamental a la no discriminació, el TSJ de Catalunya entén que la política de no mantenir a l’empresa les persones que es troben en situacions d’incapacitat temporal comporta, per vulneració del dret fonamental a la integritat física, que els acomiadaments mereixin la qualificació de nul·litat.
