Posicionament de la FIHRT davant l'obligatorietat dels establiments de restauració de servir aigua als seus clients
La FIHRT, en relació a l’obligatorietat dels establiments de Restauració de servir aigua de l’aixeta als clients dels seus establiments, derivada de la publicació al BOE del passat dissabte 9 d’abril, de la Ley 7/2022, de 8 de abril, de residuos y suelos contaminados para una economía circular, manifesta que el Sector s’adaptarà a la normativa, tot i que entén que el Govern de la Generalitat i el Gobierno de España haurien de seure’s per determinar l’abast d’aquesta Llei vers la Llei contra el Malbaratament Alimentari o la Llei de Residus, entre d’altres.
Ningú del sector negarà aigua de l'aixeta, com ningú li nega un got d'aigua, sobretot a un client.
Coses que el sector ha de tenir clar:
- Es tracta d'una mesura que afecta exclusivament els clients, no a qualsevol persona que ho sol·liciti.
- És una cosa que de manera generalitzada ja es produïa en gairebé tots els locals del nostre país com a cortesia.
- És una mesura per a minimitzar l'ús dels envasos de plàstic, quan en el nostre sector el seu ús és mínim, ja que principalment s'utilitza el format vidre.
- Es tracta d'una mesura amb una gran acceptació social, per un doble motiu: afecta de manera directa a la societat com a clients i a més els temes mediambientals sociològicament estan, sortosamente, molt acceptats.
- A Navarra, Illes Balears i Andalusia aquesta mesura ja estava vigent i no ha tingut una repercussió notable
Un altre tema a tenir en compte és el de la qualitat de l’aigua, ja que hi ha llocs on no es pot beure. No totes les aigües d'aixeta poden servir-se als consumidors, per molt que la seva salubritat estigui garantida. L'aigua que surt per l'aixeta sempre compleix amb la normativa, però no tota és bona per beure-la. Si l'aigua és bona, el que ha de fer l’Administració és posar més fonts per la ciutat i no obligar al sector a servir gerres a l’hora de l’àpat.
Un cop més, es genera un nou cost que ha d’assumir el sector, i parlar de l’aigua a Catalunya, és parlar d’un subministrament amb un munt de trams i de sobre cost. Un problema més a afegir amb la pandèmia.
Entenem que aquesta llei banalitza el concepte d'aigua mineral i genera confusió sobre les seves “qualitats diferenciadores” respecte a l'aigua d'aixeta.
Si el problema són els plàstics, des del sector ja portem treballant des de fa temps. Moltes són ja les empreses que han optat per l’aigua filtrada, i la gran majoria d’envasos utilitzats pels proveïdors són de vidre, i per tant no només reciclables, sinó reutilitzables. Les empreses d'aigües minerals porten molts anys treballant en el mateix esperit de la nova Llei de Residus i Sòls Contaminats.
Comitè Executiu de la FIHRT
