El Tribunal Suprem reitera doctrina sobre la forma en què la pujada de l'SMI afecta els convenis col·lectius

Recentment, s’ha fet pública la Sentència del Tribunal Suprem d’1 d’abril de 2022 (núm. de recurs 60/2020), relativa a l’efecte de la pujada de l’SMI en el conveni col·lectiu de neteja d’edificis i locals de la província d’Alacant per 2019.



En el cas concret, els sindicats sol·licitaven que es declarés que l’SMI per l’any 2019 de 12.600 euros anuals, no podia compensar-se amb els plusos percebuts per les persones treballadores regulats a l’article 26.3 de l’Estatut dels Treballadors en concepte d’antiguitat, o nocturnitat, hores extraordinàries, o plusos de treball per torns o perillositat i tampoc amb el de transport o altres conceptes extrasalarials percebuts (quilometratge, suplerts, etc.).



Per resoldre el cas, el Tribunal Suprem té en consideració la doctrina de la Sentència de 26 de gener de 2022, i determina que les taules que engloben salari base per 15 pagues, el plus conveni anual, el plus abonable en tres mensualitats, han d’addicionar-se al complement d’antiguitat que cada treballador ostenti i la paga de beneficis, obtenint d’aquesta forma l’element salarial comparatiu amb la xifra de l’SMI. I si aquesta última, configurada com un substrat mínim, resulta superada, la revisió a l’alça no tindria fonament.



La Sala recalca que l’article 27 de l’Estatut dels Treballadors és taxatiu quan prescriu que la revisió de l’SMI no ha de repercutir sobre els salaris que anessin percebent qui, per tal concepte i en còmput anual, ja aconsegueixen uns ingressos superiors.



També destaca que, com es va posar en relleu en la Sentència de 26 de gener, que d’estimar-se la petició sindical, la revisió de l’SMI tindria un efecte multiplicador, que soscavaria el paper de la negociació col·lectiva i convertiria al Govern en el principal agent a l’hora de fixar els salaris per unitat de temps.



Pots consultar aquí la sentència.