Garzón defensa la dieta mediterrània com "una de les millors eines" per a combatre el canvi climàtic
El ministre de Consum, Alberto Garzón, ha participat en la presentació de l'informe Sostenibilitat del Consum a Espanya, elaborat pel Centre Comú de Recerca (JRC, Joint Research Centri) de la Comissió Europea (CE) i el Ministeri de Consum.
El ministre de Consum, Alberto Garzón, ha defensat la dieta mediterrània com "una de les millors eines" per a combatre el canvi climàtic i frenar alguns dels impactes mediambientals provocats pel consum a Espanya.Amb aquest estudi, Espanya es converteix en el primer país de la Unió Europea a analitzar la seva petjada de consum.
A diferència d'altres estudis que només analitzen la petjada ecològica o la petjada interior, per primera vegada la Comissió Europea i el Govern d'Espanya tenen en compte tant les càrregues ambientals associades a les activitats que ocorren dins del territori nacional com aquelles relatives al comerç exterior.
La petjada de consum es calcula sobre la base de 16 indicadors d'impacte ambiental lligats a un total de 164 productes representatius, agregats entorn de cinc grans àrees: alimentació, mobilitat, habitatge, béns de la llar i electrodomèstics.
Per al seu càlcul, es quantifiquen la intensitat del consum de cada producte representatiu i l'impacte ambiental associat al cicle de vida d'aquest, des de l'extracció de matèries primeres a la gestió com a residus al final de la seva vida útil.
Segons aquesta metodologia de la Comissió Europea, el sector de l'alimentació genera el 52,1% de l'impacte ambiental de la petjada de consum d'Espanya. A més, d'entre les 16 categories d'impactes analitzats, l'alimentació també és el principal vector en una gran majoria d'elles. Sobretot, pel que fa a l'eutrofització terrestre (81,6%) i marina (79,6%), a l'esgotament de la capa d'ozó (79,6%) i els usos del sòl (76,7%).
L'informe conclou que els "elevats impactes associats als aliments es deuen, fonamentalment, al caràcter altament intensiu i industrial que presenta el sistema agropecuari, fortament dependent de l'ús de recursos fòssils, de fertilitzants químics i de grans quantitats d'aigua".
Després de l'alimentació, la segona àrea amb més impacte ambiental és la mobilitat (17,1%), especialment associada a l'ús del cotxe privat. Li segueix l'habitatge (16,2%) pel consum de calefacció. En total, les tres acaparen més de quatre cinquenes parts (85,3%) de tota la petjada de consum a Espanya.
En comparació amb el conjunt de la Unió Europea, la petjada de consum d'Espanya se situa per sobre de la mitjana en dues de les àrees analitzades: alimentació (+26,3%) i electrodomèstics (+4,9%). Per contra, el país es troba per sota de la petjada europea en els impactes relatius a l'habitatge (-29%), els béns de la llar (- 15,3%) i la mobilitat (-5,5%).
L'ecoinnovació, clau per a una Espanya més sostenible
Donada la repercussió ambiental del consum d'aliments, la Comissió Europea planteja dissenyar "escenaris d'ecoinnovació" que permetin avaluar els beneficis potencials de realitzar una transició cap a escenaris de millora en termes de sostenibilitat.
En aquest sentit, la CE adverteix que una substitució del 25% de productes d'origen animal per productes d'origen vegetal en la dieta diària disminuiria un 20% l'esgotament de la capa d'ozó i un 15% el canvi climàtic. Si l'escenari de substitució de productes consumits anés del 50%, el grau de disminució en aquests mateixos impactes se situaria entre el 30% i 40%.
En el cas dels electrodomèstics, la millora d'eficiència en productes com a neveres, rentavaixelles, rentadores o televisions pot contribuir a disminuir fins a un 11% l'impacte ambiental.
Per a Garzón, la responsabilitat última de la resposta a la crisi ecosocial "no ha de recaure en les persones consumidores i, molts menys, en les quals menys recursos tenen: el major impacte ecològic es genera entre els estrats més adinerats de les societats modernes". Davant això, el ministre ha assenyalat que les polítiques del Govern "aspiren a reorientar l'activitat productiva per a desacoblar-la de les pressions i els límits ecològics".
