Visita al Consell Regulador de la DO Terra Alta
En la visita prevista a la Terra Alta, a més de la visita als Espais de la Batalla de l'Ebre, els represnetants de la FIHRT van visitar la seu del Consell Regulador de la DO Terra Alta.
El Secretari de la DO Terra Alta, Jordi Rius, va oferir als assistents un Tast de diversos vins de la DO, finalitzant la visita amb un maridatge al restaurant El Bistrot de Gandesa
El Consell Regulador està integrat pels viticultors i pels cellers que aposten per la DO “Terra Alta” com a estratègia genèrica d’assegurament de la qualitat, diferenciació i projecció en el mercat. La Comissió Rectora, el President, el Secretari i un equip tècnic professional conformen la seva estructura organitzativa.
La corporació té competències sobre l’àmbit territorial on es produeixen, elaboren, emmagatzemen, envelleixen i s’envasen els productes emparats; els productes emparats i les persones que formen part de la col·lectivitat. El desenvolupament de les funcions atorgades per Llei, així com d’altres que es consideren necessàries per l’assoliment dels objectius de la denominació d’origen.
Una viticultura sostenible i amb identitat pròpia
La vinya està present arreu de les unitats paisatgístiques de La Plana, l’Altiplà i les Valls i especialment concentrada al terç central de la zona de producció, entre 350 i 550 metres d’altitud.
La terrassa és la unitat de conreu més comú i és conseqüència de la interacció del conreu amb la variada orografia que presenta el terreny, disposant-lo en diferents pendents i orientacions, sovint, entre parets de pedra en sec -els marges- o ribassos amb coberta vegetal, contribuint ambdós a evitar les pèrdues de sòl de conreu per erosió.
Els emplaçaments de terrasses més tradicionals són les planes i els costers, diferenciats per pendents inferiors o superiors al 10%, respectivament. La resta de les vinyes es troben en terrasses abancalades, els bancals, i els fondos de les valls, pràcticament sense pendent i per tant amb un major aprofitament hídric.
El predomini de les varietats de raïm tradicionals és l’altre tret diferenciador de la viticultura a la DOTA i és a través de les garnatxes on és fa més evident aquest fet. La Garnatxa blanca, la Garnatxa negra i la Garnatxa peluda són les varietats de raïm predominants. Juntament amb el Macabeu, la Parellada i el Samsó sumen tres quartes parts de la superfície de conreu. Pel que fa la resta de varietats de raïm classificades a la DOTA, en caràcter general, les característiques del terrer fan que siguin d’època de maduració mitjana i tardana les que permeten desenvolupar la viticultura característica de la zona de producció.
Fruit d’aquestes interaccions amb el terrer i la cultura vitícola, en la majoria de collites, la pràctica de la viticultura a la DOTA és amiga de l’entorn i la verema es caracteritza per presentar un estat fitosanitari òptim, un raïm madur i un gran valor enològic per l’elaboració dels vins protegits.
VARIETATS DE RAÏM RECOMANADES
Garnatxa Blanca | Garnatxa Negra | Garnatxa Peluda | Macabeu | Samsó
Aquestes 5 varietats conformen el 75% de la vinya plantada a la DOTA
En el Registre de Cellers del Consell Regulador s’inscriuen totes aquelles persones i empreses titulars d’indústries vinícoles que treballen amb els vins protegits:
- Elaboren: cellers d’elaboració
- Emmagatzemen: cellers no elaboradors
- Envelleixen: cellers de criança
- Envasen: cellers envasadors i/o embotelladors
Tres de cada quatre cellers inscrits es dediquen als tres processos clau de l’etapa de producció de la cadena de valor: l’elaboració, l’envelliment i l’envasat; mentre que sols una petita part realitza aquests processos de manera separada o aïllada.
També convé destacar un element molt característic, que es dóna en la major part dels casos dels cellers: la propietat de les vinyes. Aquesta condició, ja sigui a través de la propietat familiar o a través de l’associació en cooperatives, facilita la gestió vitivinícola de la producció.
