Un centenar d'empreses catalanes reivindiquen el producte de proximitat al Gastronomic Forum Barcelona 2026

L'Espai Catalunya, coordinat per Prodeca i les quatre diputacions catalanes, ha reunit prop d'un centenar d'empreses i entitats agroalimentàries sota el lema «Catalunya, on el menjar és cultura».

La participació de productors d'Osona, el Lluçanès, el Berguedà, el Bages, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat, el Penedès i les Terres de l'Ebre ha posat en valor la riquesa gastronòmica dels territoris vinculats a la FIHRT i la importància de reforçar les relacions comercials entre productors, restauradors i distribuïdors.

El Gastronomic Forum Barcelona 2026, celebrat del 2 al 4 de novembre al recinte Gran Via de Fira de Barcelona, a l'Hospitalet de Llobregat, ha tornat a situar la gastronomia catalana al centre del debat sobre el futur de la restauració, la innovació alimentària i la promoció dels productes de proximitat.

Un dels espais més representatius del certamen ha estat l'Espai Catalunya, impulsat pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, a través de Prodeca, amb la col·laboració de les diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i, per primera vegada, Tarragona.

La iniciativa ha reunit prop d'un centenar d'empreses, productors i entitats representatives del sector agroalimentari català amb l'objectiu de facilitar el contacte amb restauradors, distribuïdors, responsables de compres i establiments comercials especialitzats.

Sota la imatge comuna «Catalunya, on el menjar és cultura», l'espai ha reivindicat la diversitat del patrimoni alimentari català i la importància de preservar el vincle entre els aliments, les persones que els elaboren i els territoris d'origen.

La presència d'empreses de diferents comarques ha permès mostrar una oferta que inclou carns i embotits, formatges, productes lactis, olis d'oliva, vins, fruites, fruits secs, mels, conserves, productes ecològics i elaboracions preparades per al sector de la restauració.

Un saló que tanca amb prop de 22.000 professionals i més de 450 expositors

L'edició de 2026 ha representat una nova etapa per al Gastronomic Forum Barcelona, que per primera vegada s'ha celebrat al recinte Gran Via de Fira de Barcelona, després de les edicions organitzades a Montjuïc.

Segons el balanç de l'organització, el saló ha reunit més de 450 empreses expositores, un 12% més que en l'edició anterior, i prop de 22.000 visitants professionals.

La fira ha comptat amb més de 200 petits productors procedents de diferents punts de l'Estat, en una edició que ha combinat l'exposició comercial amb activitats congressuals, demostracions gastronòmiques, presentacions de productes i espais de debat professional.

Sota el lema «Revisitar la tradició», la programació ha reivindicat el patrimoni culinari com una font d'innovació i creativitat per a les noves generacions de cuiners.

El congrés ha reunit 155 xefs, que sumen 63 estrelles Michelin, i ha programat més de 180 activitats relacionades amb la gastronomia, el producte, la gestió empresarial i les noves tendències del sector.

Un dels eixos de reflexió ha estat el relleu generacional i l'aparició de nous models de restauració impulsats per professionals joves, amb una atenció especial a la sostenibilitat, la digitalització i les noves formes d'organitzar els negocis gastronòmics.

L'Espai Catalunya, un aparador per als productors i la restauració

La participació agrupada de les empreses catalanes ha tingut una clara orientació comercial.

Més enllà de la promoció institucional, l'Espai Catalunya ha facilitat que els productors poguessin presentar directament les seves elaboracions als professionals que decideixen les compres dels restaurants, hotels, empreses de restauració col·lectiva i comerços especialitzats.

Aquest contacte és especialment important per a les petites empreses agroalimentàries, que sovint disposen de productes de gran qualitat, però tenen més dificultats per accedir als canals de distribució i als mercats professionals.

El conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, va visitar l'espai el 2 de novembre i va destacar el potencial del sector agroalimentari català i la necessitat de reforçar els vincles entre els productors i la gastronomia.

La presència conjunta de les quatre diputacions també ha permès presentar una imatge compartida de Catalunya com a territori productor d'aliments de qualitat, amb una gran diversitat d'especialitats i tradicions culinàries.

Per a la Federació Intercomarcal d'Hostaleria, Restauració i Turisme (FIHRT), aquesta relació entre productors i restauradors és especialment rellevant perquè contribueix a construir una oferta gastronòmica diferenciada, vinculada al territori i capaç de generar valor econòmic al conjunt de la cadena alimentària.

Osona i el Lluçanès: una representació destacada de productors agroalimentaris

Les comarques d'Osona i el Lluçanès han tingut una presència especialment significativa a l'Espai Catalunya, amb empreses vinculades a la ramaderia, la producció càrnia, els formatges, els fruits secs i les begudes.

Entre les empreses d'Osona participants hi figuren Agrofresc, especialitzada en productes lactis; Castanya de Viladrau; Formatgeria Mas Rovira; La Musona; Les Gambires; Lora i Nais Drinks.

Pel que fa al Lluçanès, hi han participat 100% Conill, El Soler de n'Hug, Kibus, La Botiga de Cal Toni i Mas Terricabras.

Aquesta representació posa de manifest la diversitat de l'activitat agroalimentària d'aquestes comarques, que combina explotacions ramaderes, petits elaboradors, empreses de transformació i projectes que aposten per la diferenciació del producte.

La qualitat de les carns, els embotits, els formatges i altres especialitats constitueix un dels principals actius gastronòmics d'Osona i el Lluçanès.

La presència al Gastronomic Forum ofereix als productors l'oportunitat d'establir relacions amb restaurants i distribuïdors que busquen productes singulars i amb una identitat territorial definida.

Aquest potencial resulta especialment interessant per al desenvolupament del turisme gastronòmic, ja que permet vincular la restauració amb les explotacions, els obradors i les empreses agroalimentàries visitables.

El Berguedà posa en valor els formatges, la mel i les elaboracions artesanes

El Berguedà també ha estat representat a l'Espai Catalunya amb diferents empreses vinculades a la producció agroalimentària.

Entre els participants destaquen Formatge Blancafort, Mel de l'Avi Joan, Mel de la Caseta, Soler de Preixana i Bauma de les Deveses.

La diversitat de productes presentats reflecteix la riquesa d'una comarca on la ramaderia, l'apicultura i les elaboracions artesanes formen part del patrimoni gastronòmic.

Els formatges i les mels del Berguedà són productes especialment vinculats al paisatge i a les activitats tradicionals del territori, mentre que les elaboracions càrnies i altres especialitats contribueixen a configurar una oferta gastronòmica diferenciada.

La participació d'aquestes empreses en un certamen professional com el Gastronomic Forum permet donar visibilitat a productes que poden incorporar-se a les cartes dels restaurants i a les propostes gastronòmiques dels allotjaments turístics.

També representa una oportunitat per reforçar la comercialització i ampliar la presència dels productes berguedans fora del seu mercat habitual.

El Bages i l'Anoia reivindiquen els vins, els ous, la mel i els productes de proximitat

La Catalunya Central ha comptat amb una representació diversa d'empreses del Bages i l'Anoia.

Del Bages hi han participat el Celler Cooperatiu d'Artés, La Dotzena i La Diferenta Viticultors, mentre que Mel Riba figura vinculada tant al Bages com a l'Anoia.

Pel que fa a l'Anoia, la relació d'expositors inclou Celler Anna Rosell, Clot de les Soleres, Oli Montbruc i Raventós Rosell.

Aquests productors han contribuït a mostrar la diversitat de la producció alimentària de la Catalunya Central, amb una presència destacada dels vins, els olis i altres elaboracions de proximitat.

La participació dels cellers resulta especialment rellevant en un context de creixement de l'interès per l'enoturisme i per les experiències gastronòmiques vinculades al paisatge vitivinícola.

La col·laboració entre cellers, restaurants i empreses turístiques pot facilitar la creació de propostes que combinin tastos, visites, gastronomia i descoberta del territori.

El Vallès Occidental i el Baix Llobregat, presents amb empreses i projectes gastronòmics

El Vallès Occidental ha estat representat per empreses com Casanovas 1906, The Buttery i Zeta Espacial.

Aquestes empreses mostren la diversitat del teixit agroalimentari vallesà, amb activitats vinculades als embotits, els fruits secs i les elaboracions dolces.

Al Baix Llobregat, la presència de La Luciérnaga, especialitzada en pastisseria sense gluten, i del projecte Producte Fresc del Parc Agrari del Baix Llobregat, juntament amb el col·lectiu de restauradors Sabors de l'Horta, ha permès posar en valor la producció agrícola de proximitat i la seva vinculació amb la restauració.

La participació del Parc Agrari té una significació especial perquè exemplifica la relació directa entre els productors agrícoles i els establiments gastronòmics.

Els productes de l'horta del Baix Llobregat constitueixen una matèria primera de gran interès per a la restauració de l'àrea metropolitana, que pot incorporar aliments frescos i de temporada a les seves propostes culinàries.

El projecte Sabors de l'Horta contribueix precisament a reforçar aquesta connexió, promovent la presència dels productes del Parc Agrari a les cuines dels restaurants.

El Penedès i el Garraf, amb el vi com a protagonista

El territori del Penedès també ha tingut una presència destacada a través d'empreses vitivinícoles.

Entre les participants hi figuren Canals i Munné i Vinyes que Atrapen, de l'Alt Penedès, així com Domenio, del Baix Penedès.

Aquesta participació reforça el paper del sector vitivinícola en la promoció gastronòmica catalana i la seva relació amb la restauració.

El vi constitueix un element essencial de l'experiència gastronòmica i un dels principals recursos per desenvolupar activitats enoturístiques.

La presència dels cellers en un certamen com el Gastronomic Forum facilita el contacte amb sommeliers, responsables de compra i professionals de la restauració que busquen incorporar vins amb identitat territorial a les seves cartes.

Aquesta relació també contribueix a donar visibilitat a les denominacions d'origen i a reforçar la projecció de les comarques vitivinícoles.

Les Terres de l'Ebre reivindiquen els olis, l'arròs, la mel i els productes amb denominació d'origen

Les Terres de l'Ebre han tingut una representació destacada a l'Espai Catalunya, tant a través d'empreses productores com d'entitats vinculades a les denominacions d'origen protegides.

Entre les empreses participants hi figuren L'Estella, del Baix Ebre, vinculada a l'arròs; Mel Muria, especialitzada en mel, i Oleum Naturale, dedicada a l'oli d'oliva.

La participació de la Diputació de Tarragona ha permès incorporar també una representació específica de les denominacions d'origen i indicacions geogràfiques protegides de la demarcació.

Entre aquestes destaquen la DOP Arròs del Delta de l'Ebre, la DOP Oli del Baix Ebre-Montsià, la DO Terra Alta i la DOP Terra Alta, així com altres denominacions vinculades al vi i a l'oli.

Aquests reconeixements de qualitat constitueixen un element essencial per diferenciar els productes agroalimentaris del territori i reforçar la confiança dels consumidors.

La presència dels productors ebrencs al Gastronomic Forum també contribueix a promocionar una gastronomia estretament vinculada al Delta de l'Ebre, als cultius tradicionals i a les activitats agràries.

L'arròs, l'oli d'oliva i la mel són productes que formen part de la identitat culinària de les Terres de l'Ebre i que tenen una presència destacada en la restauració local.

La seva promoció en espais professionals pot contribuir a ampliar els canals de comercialització i a reforçar el posicionament gastronòmic de les comarques ebrenques.

El Rebost de Catalunya programa 24 activitats per descobrir els productors

Un dels principals complements de l'Espai Catalunya ha estat El Rebost de Catalunya, un espai de promoció gastronòmica que ha programat 24 sessions al llarg dels tres dies de fira.

Les activitats han combinat tastos, maridatges, presentacions de productes i trobades amb elaboradors de diferents comarques.

La programació ha permès descobrir carns i embotits, formatges, productes lactis, olis, vins, mels, fruits secs, fruites, hortalisses i altres especialitats.

Més enllà de presentar els productes, el Rebost de Catalunya ha volgut donar visibilitat a les persones i les empreses que hi ha al darrere, explicant els processos d'elaboració, l'origen de les matèries primeres i la vinculació amb el territori.

Aquest enfocament resulta especialment interessant per als professionals de la restauració, ja que permet conèixer no només les característiques dels aliments, sinó també les històries i els valors que poden incorporar-se a l'experiència gastronòmica dels clients.

El contacte directe amb els productors també facilita la identificació de nous proveïdors i la creació de relacions comercials més estables.

L'agricultura ecològica disposa d'un espai propi amb l'Ecoteca

La producció ecològica també ha tingut un protagonisme específic amb l'espai Ecoteca, vinculat a La Gastroteca i al Consell Català de la Producció Agrària Ecològica.

Aquest espai ha reunit una desena d'empreses catalanes certificades que han participat de manera rotatòria al llarg del certamen.

La iniciativa ha permès presentar productes ecològics de diferents categories i reforçar-ne la visibilitat entre els professionals de la restauració i la distribució.

L'interès creixent per la sostenibilitat, la traçabilitat i l'origen dels aliments està afavorint la incorporació de productes ecològics a les cartes dels restaurants i a les ofertes gastronòmiques dels allotjaments.

Tanmateix, aquesta evolució també planteja reptes relacionats amb els costos, la disponibilitat de productes i la necessitat de garantir una oferta regular adaptada a les necessitats dels establiments.

La innovació alimentària, reconeguda amb els Premis InnoForum

El Gastronomic Forum Barcelona també ha estat l'escenari dels Premis InnoForum, que reconeixen la innovació en el sector alimentari i del foodservice.

En aquesta edició, el caviar de Calvisius & Ars Italica ha rebut el premi al producte més innovador, mentre que el netejador Greensource x Souji ha estat distingit com el producte més sostenible.

Pel que fa als sabors més originals, els reconeixements han estat per al quefir natural ecològic de Can Corder, en la categoria d'aliments dolços; el greix de vaca madurada de Summatura, en aliments salats, i el most de sumoll d'Artium, en begudes.

Aquests premis posen de manifest la capacitat del sector alimentari per desenvolupar nous productes, adaptar-se a les demandes dels consumidors i incorporar criteris de sostenibilitat als processos d'elaboració.

La innovació també té una incidència directa en la restauració, ja que permet ampliar les possibilitats culinàries i desenvolupar noves experiències gastronòmiques.

El producte de proximitat, una oportunitat per a la restauració i el turisme

La participació d'un centenar d'empreses catalanes al Gastronomic Forum Barcelona evidencia la importància del sector agroalimentari com a base de la gastronomia i com a element de diferenciació de les destinacions turístiques.

Per als restaurants i establiments d'allotjament, incorporar productes locals permet reforçar la identitat de l'oferta, establir relacions amb els elaboradors del territori i oferir experiències més vinculades a la cultura gastronòmica de cada comarca.

Aquesta aposta també pot contribuir a reforçar les economies locals, ja que afavoreix la comercialització de productes elaborats per petites i mitjanes empreses.

En els territoris vinculats a la FIHRT, la diversitat de productors i especialitats gastronòmiques constitueix un actiu de gran valor.

Els embotits i formatges d'Osona i el Lluçanès, les mels i elaboracions artesanes del Berguedà, els vins del Bages i el Penedès, els productes de l'horta del Baix Llobregat i els olis i arrossos de les Terres de l'Ebre són exemples d'una oferta que permet construir experiències gastronòmiques diferenciades.

La col·laboració entre productors, restauradors i empreses turístiques pot afavorir la creació de rutes gastronòmiques, visites a obradors, tastos, activitats enoturístiques i propostes vinculades al patrimoni alimentari.

La FIHRT reivindica la connexió entre productors, restauradors i territori

La celebració del Gastronomic Forum Barcelona 2026 reforça la importància de disposar d'espais de trobada que facilitin la relació entre els diferents agents de la cadena alimentària.

Per a la FIHRT, el desenvolupament d'una gastronomia de qualitat requereix una col·laboració estreta entre els productors agroalimentaris i els establiments de restauració.

Els gremis i les associacions territorials poden tenir un paper rellevant en aquesta connexió, facilitant el coneixement dels productes locals i promovent iniciatives conjuntes que reforcin la identitat gastronòmica de cada comarca.

La presència destacada d'empreses d'Osona, el Lluçanès, el Berguedà, el Bages, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat, el Penedès i les Terres de l'Ebre evidencia la fortalesa i la diversitat del teixit agroalimentari dels territoris vinculats a la Federació.

El Gastronomic Forum Barcelona 2026 ha demostrat que la gastronomia catalana té en els seus productors, en els oficis alimentaris i en la diversitat territorial alguns dels principals elements de competitivitat.

La consolidació d'aquest model, basat en la qualitat, la proximitat, la innovació i la col·laboració entre empreses, constitueix una oportunitat per reforçar el posicionament de la restauració catalana i la projecció turística dels territoris.