• 21 Octubre 2026

La Generalitat presenta els resultats dels controls efectuats entre 2021 i 2025, amb uns nivells elevats de compliment de les condicions higièniques en la pesca extractiva i l’aqüicultura.

Les dades també identifiquen mancances en la traçabilitat que s’abordaran amb els nous programes de control 2026-2030, una qüestió especialment rellevant per a la comercialització, la restauració i la confiança dels consumidors.

La producció pesquera i aqüícola de Catalunya presenta uns nivells elevats de compliment de les exigències higièniques i sanitàries, segons els resultats dels controls oficials realitzats per la Generalitat durant el període 2021-2025. Les inspeccions posen de manifest la consolidació de les bones pràctiques en la producció primària, tot i que també identifiquen aspectes que cal reforçar, especialment pel que fa a la traçabilitat i la documentació dels productes.

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha donat a conèixer els resultats del seguiment dels programes de control oficial, que tenen com a objectiu verificar el compliment de les condicions d’higiene, preservar la seguretat dels aliments i garantir que els productes procedents de la pesca i de l’aqüicultura arribin als consumidors amb les garanties exigides per la normativa.

Les dades permeten efectuar un balanç positiu del grau de compliment higiènic, alhora que estableixen les prioritats de treball per als pròxims anys. La millora de la identificació dels productes, la informació sobre el seu origen i el control de les diferents fases de comercialització seran elements fonamentals dels nous programes previstos per al període 2026-2030.

Un 98% de conformitat en els controls d'higiene de la pesca extractiva

Les inspeccions efectuades durant els darrers cinc anys reflecteixen uns resultats favorables en l'aplicació de les normes higièniques, especialment en les activitats de pesca extractiva.

El 98% de conformitat en pesca extractiva i el 92,5% en aqüicultura indiquen un grau elevat d'adequació als requisits sanitaris examinats en les actuacions de control.

Aquestes verificacions tenen en compte aspectes com les condicions de manipulació i conservació dels productes, la higiene de les instal·lacions i equips, la prevenció de contaminacions i el compliment dels procediments que corresponen als operadors.

Els controls resulten especialment importants en uns aliments altament peribles, com són el peix i el marisc, que requereixen mantenir adequadament la cadena de fred i aplicar unes pràctiques rigoroses durant la captura, la manipulació, el desembarcament i la distribució.

Els resultats constaten que les exigències sanitàries formen part dels processos habituals de la producció pesquera catalana, si bé la seguretat alimentària requereix una vigilància continuada i la corresponsabilitat de tots els operadors de la cadena.

La traçabilitat, el principal àmbit de millora identificat

Malgrat els resultats positius en matèria d'higiene, les inspeccions de traçabilitat ofereixen un balanç sensiblement diferent.

Durant el període analitzat es van efectuar 301 controls de traçabilitat sobre productes pesquers i aqüícoles, amb una conformitat mitjana del 44%.

Aquesta dada posa de manifest la necessitat de reforçar els mecanismes d'identificació, registre i transmissió de la informació que acompanya els productes durant les diferents etapes de comercialització.

La traçabilitat permet conèixer la procedència dels aliments, identificar-ne els lots i reconstruir-ne el recorregut al llarg de la cadena de subministrament, des de l'origen fins als operadors que els comercialitzen o utilitzen.

En el cas dels productes pesquers, aquest seguiment també està relacionat amb la identificació de les espècies, les zones de captura o de producció, els sistemes de pesca i les dades comercials exigides per la normativa.

Cal diferenciar, però, els resultats dels controls d'higiene dels de traçabilitat: les incidències documentals o d'identificació no impliquen necessàriament que un aliment sigui insegur, però sí que poden dificultar-ne el seguiment, la verificació de l'origen i la retirada del mercat en cas d'incidència.

Per aquest motiu, la Generalitat considera necessari reforçar els mecanismes de control i facilitar que els operadors disposin dels procediments i coneixements necessaris per donar compliment a les obligacions aplicables.

Nous programes oficials de control per al període 2026-2030

Els resultats dels darrers cinc anys serviran de base per al desenvolupament dels nous programes de control oficial de la higiene en la producció primària pesquera i aqüícola per al període 2026-2030.

Aquests programes s'emmarquen en el Pla Nacional de Control Oficial de la Cadena Alimentària i van ser aprovats en la Conferència Sectorial del 20 de gener de 2026.

La seva finalitat és assegurar l'aplicació de la normativa sanitària, harmonitzar els criteris de control i continuar incrementant les garanties de seguretat alimentària.

Entre els aspectes que requereixen una atenció especial destaquen la prevenció dels riscos associats a la producció, la formació dels operadors, els sistemes d'autocontrol i l'adequada gestió dels registres i de la informació dels productes.

En paral·lel, el Pla de control de la traçabilitat pesquera 2026-2030 ha d'afavorir l'adaptació a les noves exigències normatives i reforçar el seguiment dels productes al llarg de la cadena comercial.

La seguretat alimentària comença a bord de les embarcacions

Els productes de la pesca presenten unes característiques que fan especialment important la correcta aplicació de les mesures d'higiene des del moment de la captura.

La qualitat i la innocuïtat del peix depenen, entre altres factors, de la rapidesa de refrigeració, del manteniment de les temperatures adequades, de les condicions de les superfícies i dels recipients utilitzats i de l'absència de contaminacions durant la manipulació.

La normativa europea estableix requisits específics per a les embarcacions pesqueres, els vaixells congeladors, els centres de manipulació i les instal·lacions de producció aqüícola.

Aquests requisits es complementen amb els controls oficials sobre els operadors i amb els sistemes d'autocontrol que han de permetre identificar els possibles riscos i adoptar mesures preventives.

La restauració, una baula fonamental per preservar les garanties sanitàries

Des de la perspectiva de la Federació Intercomarcal d'Hostaleria, Restauració i Turisme (FIHRT), els resultats dels controls oficials tenen una incidència directa sobre el sector de la restauració, especialment en aquells establiments que treballen habitualment amb peix fresc, marisc i productes de l'aqüicultura.

Restaurants, hotels, bars i empreses de serveis de menjars formen part de la cadena alimentària i tenen la responsabilitat de preservar les condicions de seguretat dels productes des de la recepció fins al servei al consumidor.

La utilització de peix procedent de proveïdors autoritzats, el manteniment de la cadena de fred, la correcta identificació dels productes i l'aplicació de sistemes d'autocontrol constitueixen elements indispensables per garantir la seguretat alimentària.

A la pràctica, els establiments de restauració han de prestar una atenció especial a:

• Control de proveïdors i traçabilitat: disposar de la documentació comercial necessària per identificar l'origen i els proveïdors dels productes adquirits.

• Recepció de mercaderies: comprovar les condicions higièniques, l'estat del producte, la seva temperatura i la documentació corresponent.

• Conservació i manipulació: respectar les temperatures exigibles, evitar contaminacions creuades i aplicar correctament els procediments de descongelació i preparació.

• Prevenció de riscos específics: aplicar, quan correspongui, els tractaments de congelació per prevenir el risc d'Anisakis, així com les mesures de control de la histamina en les espècies susceptibles.

• Formació del personal: assegurar que els equips de cuina i de recepció coneixen els procediments d'higiene, manipulació i autocontrol.

Aquestes obligacions s'han d'integrar en els sistemes de gestió de la seguretat alimentària dels establiments, basats en els principis de l'Anàlisi de Perills i Punts de Control Crític (APPCC) i els prerequisits d'higiene adaptats a cada activitat.

El peix de proximitat i la gastronomia marinera, un patrimoni que cal preservar

La pesca i l'aqüicultura catalanes constitueixen també un actiu gastronòmic, cultural i econòmic de primera magnitud.

La presència de llotges, confraries de pescadors, mercats i restaurants especialitzats contribueix a mantenir una relació històrica entre el litoral i la cuina catalana.

Des de les Terres de l'Ebre fins a la Costa Brava, passant pel litoral de Barcelona, el Maresme, el Garraf i la Costa Daurada, els productes de la pesca formen part de la identitat gastronòmica dels municipis costaners.

Espècies com el lluç, el rap, el seitó, la sardina, la gamba, l'escamarlà o el pop, així com els mol·luscs i altres productes de l'aqüicultura, esdevenen protagonistes de receptes tradicionals, menús mariners i jornades gastronòmiques.

Aquesta oferta representa un factor de diferenciació per a la restauració i per al turisme gastronòmic, especialment quan es basa en productes de temporada, procedència acreditada i col·laboració directa amb els professionals del sector pesquer.

La traçabilitat té, en aquest context, una doble funció: garantir la informació necessària per a la seguretat alimentària i reforçar la credibilitat de les propostes gastronòmiques que posen en valor el producte local.

Cal recordar que la proximitat, per si sola, no substitueix les garanties sanitàries. La diferenciació del producte ha d'anar acompanyada del compliment normatiu, la transparència informativa i unes pràctiques adequades de manipulació.

La coordinació entre administracions i sector, essencial per avançar en seguretat alimentària

Catalunya disposa de la Comissió de Seguiment de la Seguretat del Peix i dels Productes de la Pesca, un espai de coordinació que integra administracions competents i representants dels diferents operadors de la cadena pesquera.

Hi participen, entre altres organismes i entitats, la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, el Gremi de Peixaters de Catalunya, l'Associació Catalana d'Aqüicultura, el Gremi de Majoristes del Peix, l'Associació de Depuradores de Catalunya, el Departament d'Agricultura, les agències de salut pública i l'IRTA.

La comissió treballa en el seguiment del compliment normatiu, les bones pràctiques, la millora dels controls oficials i la col·laboració amb els operadors.

Durant el 2026 s'han abordat qüestions com el nou Pla de control de la traçabilitat pesquera, la preparació del Pla de seguretat alimentària de Catalunya 2027-2031 i l'actualització de les eines de suport a la inspecció.

La FIHRT reivindica una cadena alimentària segura, transparent i vinculada al territori

Els resultats dels controls oficials constitueixen una oportunitat per reforçar la confiança en els productes pesquers i aqüícoles de Catalunya i per continuar avançant en la professionalització de tota la cadena alimentària.

Per a la FIHRT, la seguretat alimentària i la traçabilitat són aspectes inseparables de la qualitat gastronòmica, la competitivitat dels establiments i la protecció dels consumidors.

Al mateix temps, la millora dels sistemes de control ha d'anar acompanyada d'informació clara, formació i eines adaptades a les possibilitats de les petites i mitjanes empreses, que constitueixen una part essencial del teixit de la restauració catalana.

La qualitat del peix i del marisc de Catalunya no es mesura únicament per la seva frescor o procedència, sinó també per les garanties que acompanyen el producte des de l'origen fins que arriba a la taula.

La col·laboració entre pescadors, aqüicultors, majoristes, peixaters, restauradors i administracions públiques resulta imprescindible per consolidar una cadena alimentària segura, transparent i competitiva, capaç de posar en valor la riquesa dels productes del nostre litoral i reforçar el prestigi de la gastronomia catalana.