La FIHRT participa a Madrid en l'Assemblea General d'Hostelería de España, centrada en els reptes de futur, la competitivitat i les prioritats del sector
La trobada, celebrada el 15 d’octubre a la seu de Coca-Cola Europacific Partners, va reunir representants de les organitzacions empresarials de l’hostaleria de tot l’Estat per abordar els principals desafiaments econòmics, laborals i normatius.
La jornada va comptar amb la participació de la secretària d’Estat de Turisme, Rosario Sánchez Grau, i de la directora general de Polítiques Turístiques, Ana Muñoz.
La Federació Intercomarcal d’Hostaleria, Restauració i Turisme (FIHRT) va participar el passat dijous 15 d’octubre en l’Assemblea General d’Hostelería de España, celebrada a Madrid, a la seu de Coca-Cola Europacific Partners. La trobada va constituir un espai de treball, reflexió i coordinació entre les organitzacions empresarials que representen el sector de l’hostaleria i la restauració al conjunt de l’Estat.
L’Assemblea, presidida per José Luis Álvarez Almeida, president d’Hostelería de España, va permetre analitzar la situació actual del sector, avaluar les principals preocupacions de les empreses i avançar en la definició de les prioritats que les organitzacions empresarials volen traslladar a les administracions públiques.
La participació de la FIHRT s’emmarca en la seva voluntat de defensar els interessos dels establiments d’hostaleria i restauració de Catalunya, reforçar la coordinació amb la representació empresarial estatal i contribuir a l’elaboració de propostes que tinguin en compte les particularitats de les petites i mitjanes empreses, els autònoms i els diferents territoris turístics.
Els reptes econòmics i la competitivitat de l’hostaleria, al centre del debat
Un dels principals eixos de l’Assemblea va ser l’anàlisi de la conjuntura econòmica i de les dificultats que afronten les empreses del sector, especialment en un context marcat per l’increment dels costos d’explotació, la pressió fiscal, les necessitats de personal, les exigències normatives i els processos de transformació tecnològica i ambiental.
Durant la reunió es van presentar dades sobre l’evolució de l’activitat empresarial, l’ocupació i els hàbits de consum, així com els resultats de les enquestes de valoració de la temporada turística d’estiu de 2026.
Aquestes anàlisis van permetre contextualitzar la realitat d'un sector que manté un paper essencial en l’economia, l’ocupació i l’activitat turística, però que també ha de fer front a dificultats estructurals que afecten especialment els establiments de menor dimensió.
Entre les qüestions abordades va destacar la necessitat de garantir que la millora dels indicadors generals de l’activitat turística es tradueixi en una rendibilitat empresarial efectiva, capaç de sostenir les inversions, generar ocupació de qualitat i assegurar la continuïtat del teixit empresarial.
Fiscalitat, VERI*FACTU, legislació del tabac i nous sistemes de retorn d’envasos
L’Assemblea també va dedicar una atenció especial a diferents iniciatives normatives que tenen una incidència directa en el funcionament quotidià dels establiments.
Entre els assumptes analitzats hi figuraven la implantació del sistema de facturació **VERI*FACTU**, les novetats legislatives relacionades amb el consum de tabac, la regulació de l’alcohol i la protecció dels menors, les propostes sobre els límits d’alcoholèmia i els futurs sistemes de dipòsit, devolució i retorn d’envasos (SDDR).
Es tracta d’àmbits especialment sensibles per a l’hostaleria, ja que poden comportar noves obligacions administratives, inversions en equipaments, adaptacions dels processos de treball i canvis en l’organització dels establiments.
Des de la perspectiva de la FIHRT, resulta especialment important que qualsevol nova regulació incorpori criteris de proporcionalitat, seguretat jurídica, simplificació administrativa i viabilitat econòmica, tenint en compte la realitat de les microempreses, les pimes i els negocis familiars que constitueixen bona part del teixit de la restauració catalana.
En aquest sentit, la coordinació entre les organitzacions empresarials territorials i Hostelería de España és fonamental per disposar d’una veu sectorial sòlida davant les administracions competents.
Un pla d’ajuts que evidencia les necessitats d’inversió dels establiments
Un altre dels punts destacats va ser el seguiment del pla d’ajuts destinat a la renovació d’equipaments i a la millora de la sostenibilitat dels establiments d’hostaleria.
Segons les dades presentades a l’Assemblea, el programa havia rebut 3.137 sol·licituds per un import global superior als 30,3 milions d’euros, una xifra que duplicava aproximadament el pressupost disponible, situat en 15 milions d’euros.
Aquest volum de sol·licituds posa de manifest l’interès de les empreses per modernitzar les seves instal·lacions, reduir consums energètics, millorar l’eficiència dels equipaments i avançar cap a models de gestió més sostenibles.
Per a la FIHRT, aquestes dades reforcen la necessitat de disposar d’instruments de suport públic estables, accessibles i adaptats a la dimensió de les empreses, que permetin afrontar la transició energètica i tecnològica sense comprometre'n la viabilitat.
Les prioritats de l’hostaleria davant les properes eleccions generals
Un dels apartats estratègics de la reunió va estar dedicat a la preparació del document de prioritats sectorials que Hostelería de España vol impulsar amb vista a les properes eleccions generals.
La documentació de treball incorporava una valoració del grau de compliment de les 26 propostes formulades pel sector per al període 2023-2026.
L’anàlisi es va estructurar al voltant de quatre grans àmbits: política econòmica i fiscalitat, sostenibilitat i cadena de valor, gastronomia i turisme enogastronòmic, i formació professional.
Aquest exercici de balanç constitueix una base per identificar els compromisos pendents, actualitzar les reivindicacions empresarials i preparar una agenda de mesures que reforci la competitivitat de l’hostaleria en els propers anys.
La FIHRT considera especialment rellevant que aquest treball incorpori la realitat territorial de Catalunya, la defensa de les pimes i els autònoms, la simplificació normativa, la fiscalitat, la formació i la millora de les condicions per invertir i desenvolupar l’activitat empresarial.
La gastronomia i el tapeig, patrimoni cultural i atractiu turístic
La promoció de la gastronomia com a element de dinamització econòmica, identitat cultural i diferenciació turística també va ocupar un espai destacat.
En aquest àmbit es va abordar la iniciativa «Tapear nos une», que impulsa la candidatura de la cultura del tapeig al reconeixement com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO.
La proposta posa en valor una pràctica gastronòmica i social estretament vinculada a la restauració, a la convivència i a la cultura dels territoris.
Des de la FIHRT es considera que la gastronomia és un dels grans actius de Catalunya, tant per la seva capacitat d’atracció turística com per la seva contribució a la preservació de les tradicions culinàries, el producte de proximitat, la producció agroalimentària i el desenvolupament econòmic local.
La promoció de les experiències gastronòmiques, la vinculació entre restauració i productors, les jornades gastronòmiques i l’enoturisme constitueixen eines importants per diversificar l’oferta turística, afavorir la desestacionalització i generar noves oportunitats econòmiques.
Innovació, digitalització i col·laboració entre empreses
La jornada va incorporar també una sessió de HORECA FUTURA, dedicada a la iniciativa Provider Frame, un marc de connexió entre proveïdors i empreses del sector de l’hostaleria.
La presentació, a càrrec de Pablo Payá Gonzalo-Bilbao, Business Consulting Director, va situar la col·laboració empresarial i les noves eines de connexió sectorial dins dels processos de modernització de l’activitat.
En el conjunt de l’Assemblea també es van exposar iniciatives relacionades amb la formació, l’ocupació, la digitalització, la sostenibilitat i la promoció gastronòmica, amb l’objectiu de continuar desenvolupant serveis i instruments de suport a les associacions i als establiments.
