Eleccions generals: la FIHRT espera una nova etapa per al sector de l'hostaleria i el turisme
La dissolució de les Corts deixa 33 iniciatives legislatives en suspens, entre les quals hi ha les reformes del tabac i l'alcohol. La Federació reivindica un canvi en el tractament polític i social d'un sector que genera el 12,6% del PIB espanyol i sosté milions de llocs de treball.
La convocatòria d'eleccions generals per al pròxim 29 de novembre de 2026 obre un nou escenari polític que, per a la Federació Intercomarcal d'Hostaleria, Restauració i Turisme (FIHRT), hauria de representar una oportunitat per revisar la manera com les administracions públiques i el debat polític aborden el sector turístic, l'hostaleria i la restauració.
La dissolució del Congrés dels Diputats i del Senat, formalitzada mitjançant el Reial decret 806/2026, de 5 d'octubre, comporta la interrupció de nombroses iniciatives legislatives pendents, algunes de les quals tenen conseqüències directes per als establiments d'hostaleria i restauració.
Però, més enllà de les reformes que quedaran pendents, la FIHRT considera que el nou cicle polític hauria de servir per obrir una reflexió més profunda sobre el reconeixement que mereix un sector estratègic per a l'economia, l'ocupació i la cohesió territorial.
La Federació defensa que l'hostaleria i el turisme no poden continuar apareixent en el debat públic principalment associats a problemes de convivència, pressió sobre l'habitatge, contaminació, consum d'alcohol, tabaquisme o massificació, sense que aquest relat vagi acompanyat d'un reconeixement equivalent de la seva aportació econòmica i social.
Aquests reptes requereixen polítiques públiques eficaces, però també anàlisis rigoroses que diferenciïn les responsabilitats dels diferents agents i evitin atribuir al conjunt del sector problemàtiques que tenen causes múltiples.
Un sector que representa més del 12% de l'economia i l'ocupació
Les dades de l'Institut Nacional d'Estadística evidencien la importància estructural de l'activitat turística. Segons la Comptabilitat Satèl·lit del Turisme, el sector va generar 200.699 milions d'euros el 2024, equivalents al 12,6% del PIB espanyol, mentre que les activitats turístiques van aportar el 12,3% de l'ocupació total.
Aquest pes econòmic contrasta, segons la perspectiva de la FIHRT, amb la freqüència amb què l'hostaleria i el turisme són objecte de noves exigències, restriccions i debats regulatoris que no sempre tenen prou en compte la realitat de les petites empreses.
La Federació recorda que darrere de les estadístiques hi ha milers de bars, restaurants, hotels, càmpings, allotjaments rurals i empreses turístiques que generen ocupació, dinamitzen el comerç, compren productes de proximitat, contribueixen a la recaptació fiscal i ajuden a mantenir l'activitat econòmica de molts municipis.
Les eleccions deixen en suspens reformes que afecten directament l'hostaleria
La finalització anticipada de la legislatura deixa sense completar la tramitació de 33 iniciatives legislatives, segons el balanç publicat després de la convocatòria electoral. Aquesta xifra correspon al conjunt de projectes pendents, no exclusivament als relacionats amb el turisme.
Entre les iniciatives d'incidència sectorial destaquen:
La reforma de la Llei del Tabac. El projecte aprovat pel Consell de Ministres el juliol preveia ampliar els espais lliures de fum a les terrasses de bars i restaurants, les platges, les piscines col·lectives i altres espais exteriors, així com equiparar determinats productes relacionats amb el tabac. La proposta es trobava en tramitació parlamentària i decau amb la dissolució de les Corts. Per tant, la prohibició estatal de fumar a les terrasses prevista en aquesta reforma no entra en vigor.
La llei de prevenció del consum d'alcohol entre menors. El projecte legislatiu, presentat el març de 2025, també queda interromput. Incloïa disposicions relacionades amb la publicitat, el patrocini, la venda i el subministrament de begudes alcohòliques, amb incidència en establiments d'hostaleria i activitats recreatives. La interrupció de la reforma estatal no altera les prohibicions i obligacions ja vigents.
Altres reformes econòmiques, laborals i socials. També queden pendents iniciatives com l'Estatut del Becari, la Llei de Famílies, la regulació del crèdit al consum i determinades reformes de l'àmbit econòmic. Encara que no siguin normes específiques d'hostaleria, algunes poden tenir efectes sobre l'organització empresarial, la contractació i el context econòmic.
A aquesta situació s'afegeixen altres processos regulatoris que generen incertesa per a les empreses, però que no decauen automàticament amb les eleccions, com el desenvolupament del sistema de dipòsit, devolució i retorn d'envasos (SDDR), pendent de concreció operativa.
Per a la FIHRT, aquesta acumulació d'iniciatives posa de manifest la necessitat de disposar d'una agenda reguladora coherent, amb avaluacions d'impacte econòmic i un diàleg previ real amb les organitzacions empresarials.
Regular no hauria de significar penalitzar permanentment una activitat
La Federació considera que la protecció de la salut pública, la reducció dels impactes ambientals, la convivència ciutadana i la protecció dels consumidors són objectius legítims que han de formar part de qualsevol model de desenvolupament econòmic responsable.
No obstant això, defensa que les mesures destinades a assolir-los han de ser proporcionades, fonamentades en evidències i compatibles amb la viabilitat de les activitats empresarials.
La FIHRT posa èmfasi en la necessitat d'evitar que bars, restaurants i allotjaments turístics acabin assumint de manera recurrent costos de control, vigilància, adaptació i compliment normatiu que van més enllà de les seves funcions empresarials.
Especialment en el cas de les microempreses, qualsevol nova obligació pot traduir-se en costos administratius addicionals, inversions, necessitats de formació i modificacions organitzatives que afecten directament la rendibilitat.
En aquest context, la Federació reclama que les administracions reconeguin les empreses com a interlocutores i col·laboradores necessàries per assolir els objectius de les polítiques públiques, i no únicament com a subjectes obligats al compliment de noves restriccions.
Més reconeixement al paper territorial, gastronòmic i social del sector
La FIHRT recorda que l'hostaleria i la restauració tenen una dimensió que va molt més enllà de l'activitat turística estrictament considerada.
Els establiments contribueixen a donar vida als barris, als pobles i als centres urbans; mantenen espais de relació social; faciliten l'activitat econòmica d'altres sectors i són un aparador de la producció agroalimentària del país.
A Catalunya, la restauració desenvolupa un paper fonamental en la valorització dels productes del camp i del mar, les denominacions d'origen, els vins catalans, les especialitats gastronòmiques i les tradicions culinàries.
A les comarques de Barcelona, el Penedès, la Catalunya Central i les Terres de l'Ebre, on la FIHRT desenvolupa bona part de la seva activitat representativa, aquest vincle entre empresa, gastronomia i territori és especialment evident.
La Federació considera que el desenvolupament de polítiques de sostenibilitat turística ha de partir d'aquest reconeixement i de la voluntat de preservar el teixit empresarial local.
Què espera la FIHRT de la pròxima legislatura?
La Federació defensa que la nova etapa institucional hauria de permetre avançar cap a una relació més equilibrada entre les administracions i les empreses del sector.
Aquesta relació hauria de basar-se en el respecte a l'activitat empresarial, la simplificació administrativa, la seguretat jurídica, el suport a la formació i a la professionalització, la racionalització de les obligacions normatives i el reconeixement del paper de les pimes en el desenvolupament territorial.
També considera necessari que les administracions abordïn els reptes de l'habitatge, la mobilitat, l'estacionalitat, la sostenibilitat i la convivència des d'una perspectiva transversal, evitant situar el conjunt de les responsabilitats sobre l'activitat turística.
La FIHRT defensa igualment que les organitzacions empresarials territorials i sectorials participin activament en la definició de les regulacions que afecten les empreses, amb especial atenció a la representació dels establiments petits i familiars.
En aquest àmbit, la Federació continuarà treballant amb els gremis i associacions que la integren i en els espais de representació empresarial de PIMEC i PIMEC Turisme.
El repte de la pròxima legislatura: passar de les crítiques al reconeixement i a la corresponsabilitat
Per a la FIHRT, les eleccions del 29 de novembre representen una oportunitat per revisar el paper que s'atorga a l'hostaleria i al turisme en el debat públic.
No es tracta d'evitar les reformes necessàries ni d'eludir les responsabilitats que corresponen al sector, sinó de garantir que qualsevol decisió es prengui des del coneixement de la realitat empresarial, amb criteris de proporcionalitat i amb una valoració equilibrada dels costos i beneficis socials i econòmics.
Un sector que representa més del 12% del PIB i de l'ocupació no hauria de ser reconegut únicament quan es publiquen bons resultats turístics, ni aparèixer en el debat públic principalment quan es plantegen noves restriccions.
La FIHRT espera que la pròxima legislatura contribueixi a consolidar una nova cultura de relació institucional amb l'hostaleria, la restauració i el turisme, basada en el diàleg, la responsabilitat compartida i el reconeixement de la contribució empresarial a la prosperitat del país.
Perquè cuidar el futur del turisme també significa cuidar les empreses, les persones treballadores i els territoris que el fan possible.
