El turisme espanyol rep un reconeixement internacional del WTTC a Malta pel seu lideratge mundial i la col·laboració publicoprivada
El turisme espanyol ha rebut un nou reconeixement internacional en el marc de la 26a Cimera Mundial del World Travel & Tourism Council (WTTC), celebrada del 7 al 9 d'octubre de 2026 a La Valletta, Malta.
L'organització, que representa les principals empreses del sector turístic mundial, ha distingit el ministre d'Indústria i Turisme, Jordi Hereu, amb el Global Champion Award, un guardó que reconeix la seva contribució al reforç del posicionament d'Espanya com una de les grans potències turístiques internacionals.
El Consell Mundial de Viatges i Turisme distingeix el ministre Jordi Hereu amb el Global Champion Award durant la cimera mundial de Malta, un reconeixement que posa en valor la competitivitat del sector, la sostenibilitat i la contribució de les empreses i els professionals turístics. Catalunya, com a principal destinació receptora de turisme internacional de l'Estat, té un paper destacat en aquest lideratge.
El premi, lliurat el 8 d'octubre, reconeix especialment el compromís amb la cooperació entre administracions públiques i empreses, l'impuls de la competitivitat i les relacions amb el sector privat internacional.
La cimera ha aplegat més de 1.000 participants, entre els quals més de 200 màxims responsables de grans companyies turístiques i representants governamentals, amb l'objectiu d'analitzar els reptes de futur del sector, les oportunitats d'inversió, la innovació i la sostenibilitat.
Un reconeixement extensiu a les empreses, les destinacions i els professionals
Durant la seva intervenció, Jordi Hereu ha destacat que el guardó transcendeix la seva figura i constitueix un reconeixement col·lectiu al conjunt del sector turístic espanyol.
El ministre ha volgut compartir aquesta distinció amb les empreses, les destinacions i els milions de professionals que, amb la seva activitat diària, contribueixen a situar Espanya entre els principals referents turístics mundials.
Hereu ha defensat un model que no es fonamenti exclusivament en el creixement de les arribades, sinó també en la qualitat de les experiències, la seguretat, la confiança, la cohesió territorial i la sostenibilitat econòmica, social i mediambiental.
En aquest sentit, ha destacat que l'estabilitat institucional, els serveis públics i la col·laboració publicoprivada són elements que contribueixen a generar confiança entre els visitants i els inversors.
El ministre també ha reivindicat la necessitat de compatibilitzar la competitivitat turística amb el benestar de les comunitats receptores, una qüestió cada vegada més present en les estratègies de desenvolupament turístic.
Les dades consoliden el pes internacional del turisme espanyol
El reconeixement arriba en un context de fort dinamisme del turisme internacional a Espanya. Segons les dades provisionals de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), corresponents al període de gener a agost de 2026, tant l'arribada de visitants com la despesa turística mantenen una evolució positiva.
- Turistes internacionals · gener-agost 70,4 M +5,4% interanual
- Despesa turística · gener-agost 99.892 M€ +8,0% interanual
- Turistes internacionals · agost 12,3 M +9,2% interanual
- Despesa turística · agost 17.838 M€ +9,2% interanual
Aquestes dades reforcen la importància de continuar treballant per augmentar el valor econòmic que genera el turisme, afavorint que els beneficis de l'activitat arribin al conjunt de la cadena de valor: allotjaments, restauració, comerç, transport, empreses d'activitats i productors locals.
Catalunya, al capdavant del turisme internacional
Catalunya continua exercint un paper determinant en el posicionament internacional del turisme espanyol, tant pel volum de visitants com per la diversitat de la seva oferta turística, cultural, gastronòmica i territorial.
Segons les dades de l'INE, entre gener i agost de 2026 Catalunya va rebre 14,3 milions de turistes internacionals, un 3,9% més que l'any anterior, i es va mantenir com la comunitat autònoma amb més arribades acumulades de visitants estrangers.
Durant el mes d'agost, Catalunya va registrar 2,38 milions de turistes internacionals, amb un increment interanual del 9,1%.
Pel que fa a la despesa, els visitants internacionals van generar 3.332 milions d'euros a Catalunya durant l'agost, un 7,2% més que el mateix mes de 2025. En el conjunt dels vuit primers mesos de l'any, Catalunya va concentrar el 18,9% de tota la despesa turística internacional registrada a Espanya.
Aquest lideratge no s'explica únicament per l'atractiu de Barcelona o de les destinacions de litoral. El patrimoni cultural, la gastronomia, l'enoturisme, els espais naturals i les experiències vinculades a la identitat dels territoris constitueixen actius essencials per diversificar els fluxos turístics i ampliar les oportunitats econòmiques.
En aquest context, les petites i mitjanes empreses de restauració, allotjament i activitats turístiques tenen una funció fonamental en la configuració d'una oferta diferenciada, arrelada al territori i capaç de generar valor afegit.
El WTTC preveu que el turisme espanyol continuï creixent durant el 2026
El Consell Mundial de Viatges i Turisme també ha aprofitat el reconeixement per posar en relleu les perspectives de creixement de l'economia turística espanyola.
Segons les seves previsions, l'activitat turística a Espanya creixerà un 3,7% durant el 2026, mentre que la despesa dels visitants internacionals augmentaria un 5,3%.
L'organització estima que el 2025 Espanya va registrar una despesa turística internacional de 130.100 milions de dòlars, la xifra més elevada d'Europa i la tercera del món segons les estimacions del mateix WTTC.
Aquestes perspectives reforcen la importància estratègica del turisme per a l'economia, però també evidencien la necessitat d'abordar reptes estructurals relacionats amb la productivitat, la disponibilitat de professionals, l'accés a l'habitatge, la digitalització, els costos empresarials i l'adaptació al canvi climàtic.
Madrid es consolida com a centre internacional de governança turística
Un altre dels elements destacats de la relació entre Espanya i el WTTC és la decisió de l'organització de traslladar la seva seu central internacional de Londres a Madrid.
L'acord, anunciat el desembre de 2025 i formalitzat el gener de 2026, permet reforçar el posicionament d'Espanya com a espai de referència per al debat i la definició de les polítiques turístiques internacionals.
Aquesta decisió adquireix una rellevància especial perquè Madrid també acull la seu d'ONU Turisme, l'organisme de les Nacions Unides especialitzat en aquest àmbit.
La concentració d'aquestes dues institucions pot facilitar noves oportunitats de cooperació entre governs, grans operadors turístics i representants empresarials, així com potenciar la participació del sector privat en la definició de les estratègies de futur.
La sostenibilitat, la tecnologia i la gestió de les destinacions centren els debats de Malta
La cimera mundial del WTTC, celebrada sota el lema FUTU[RE]SET, ha situat al centre del debat els principals factors que condicionaran l'evolució del turisme internacional.
Entre aquests destaquen l'aplicació de la intel·ligència artificial als serveis turístics, la transformació digital, la captació d'inversions, la competitivitat empresarial i la necessitat d'avançar cap a models que permetin gestionar millor els fluxos de visitants.
La gestió de la concentració turística i la reducció dels impactes ambientals també han tingut protagonisme durant les sessions de treball.
El sector planteja la necessitat d'evolucionar cap a models capaços de generar més valor per visitant, millorar l'experiència turística i reforçar la convivència amb les comunitats residents.
La visió de la FIHRT: reconèixer el paper de les pimes i del territori
Des de la perspectiva de la Federació Intercomarcal d'Hostaleria, Restauració i Turisme (FIHRT), el reconeixement internacional al turisme espanyol també permet posar en valor el paper de les petites i mitjanes empreses que vertebren l'activitat turística catalana.
Restaurants, bars, hotels, càmpings, allotjaments rurals i empreses de serveis constitueixen una part essencial del teixit econòmic de nombrosos municipis. La seva contribució va més enllà de l'activitat estrictament turística: generen ocupació, mantenen activitat econòmica durant tot l'any, promouen els productes de proximitat i contribueixen a preservar el patrimoni gastronòmic i cultural.
En territoris com el Penedès, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental, la Catalunya Central o les Terres de l'Ebre, el turisme gastronòmic, l'enoturisme i les experiències vinculades al paisatge i als productors locals representen oportunitats per avançar en la desestacionalització i la diversificació econòmica.
Aquest potencial, però, requereix polítiques que afavoreixin la competitivitat de les empreses, especialment de les microempreses i les pimes, i que garanteixin que la transformació del sector es pugui desenvolupar amb criteris de viabilitat econòmica.
El reconeixement del WTTC constitueix, per tant, una oportunitat per reivindicar que el lideratge turístic internacional es construeix també des dels municipis, les empreses familiars, els professionals de l'hostaleria i la restauració i les iniciatives que aporten autenticitat a les destinacions.
Cooperació internacional amb Malta
Durant la seva estada a Malta, Jordi Hereu també ha mantingut reunions bilaterals amb el viceprimer ministre maltès, Ian Borg, i amb el ministre de Turisme, Jo Etienne Abela.
Les trobades han permès abordar les relacions institucionals entre els dos països, els fluxos de visitants i les oportunitats de reforçar la cooperació turística.
El ministre espanyol també ha compartit impressions amb representants d'empreses turístiques malteses i espanyoles sobre les possibilitats de col·laboració i desenvolupament de nous projectes.
El guardó rebut a Malta reforça la projecció internacional del turisme espanyol en un moment de transformació del sector. El repte dels propers anys serà convertir aquest reconeixement en més competitivitat, més qualitat, millors oportunitats per a les empreses i un desenvolupament turístic equilibrat que beneficiï el conjunt dels territoris.
