El turisme i la gastronomia lideren l'economia blava catalana, que genera prop de 28.000 milions d'euros i més de 185.000 llocs de treball
El turisme marítim concentra el 52,3% del volum de negoci de l’economia blava a Catalunya, mentre que la pesca, l’aqüicultura i la comercialització dels productes del mar representen prop del 30%.
Les dades posen en relleu el pes estratègic de l’hostaleria, la restauració i les activitats turístiques en el desenvolupament econòmic del litoral català.
L’economia blava s’ha consolidat com un dels grans motors econòmics de Catalunya, amb una aportació especialment significativa del turisme, la restauració, l’activitat pesquera i els serveis vinculats al litoral. Segons les darreres dades presentades per la Generalitat de Catalunya, corresponents a l’any 2023, el conjunt d’activitats relacionades amb el mar va generar 27.947 milions d’euros de volum de negoci, 8.001 milions d’euros de valor afegit brut (VAB) i 185.061 llocs de treball.
Aquestes xifres representen el 5,1% de la producció total de Catalunya, el 2,9% del VAB català i el 4,8% de l’ocupació. A més, el valor afegit brut de l’economia blava catalana equival al 3% del conjunt de l’economia blava europea i al 20% de l’espanyola.
Les dades s’han presentat en el marc de la jornada Impuls de l’economia blava a Europa: estratègies i resultats, organitzada per la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible i el Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA). La trobada ha reunit representants de les administracions, institucions europees, centres de recerca i agents econòmics per analitzar el potencial d’aquest sector i les estratègies per impulsar-ne el desenvolupament sostenible.
El turisme marítim concentra més de la meitat de l’activitat econòmica
Una de les principals conclusions de l’estudi és el protagonisme del turisme marítim, que representa el 52,3% del volum de negoci de l’economia blava catalana, equivalent a uns 14.600 milions d’euros.
Aquesta magnitud evidencia la importància de les activitats turístiques vinculades al litoral i el seu impacte sobre un ampli conjunt de sectors econòmics. Els hotels, càmpings, apartaments turístics, restaurants, bars, empreses d’activitats nàutiques, comerços i serveis complementaris formen part d’un ecosistema empresarial que genera riquesa, ocupació i oportunitats de desenvolupament territorial.
El concepte europeu de turisme costaner inclou l’allotjament, els serveis de restauració i determinades activitats de transport i lleure vinculades als visitants. Per tant, l’activitat dels establiments d’hostaleria i restauració contribueix directament a la dimensió econòmica de l’economia blava.
Per a la Federació Intercomarcal d’Hostaleria, Restauració i Turisme (FIHRT), aquestes dades reforcen la necessitat de reconèixer el sector HORECA com un actor rellevant en les polítiques de desenvolupament marítim, més enllà de les activitats estrictament pesqueres, portuàries o nàutiques.
La gastronomia marinera, un actiu estratègic per a Catalunya
El segon gran motor de l’economia blava són els recursos marins vius, que concentren el 29,7% del volum de negoci, uns 8.300 milions d’euros. Aquest àmbit engloba la pesca, l’aqüicultura, la transformació i la comercialització dels productes pesquers.
La connexió entre aquest sector i la restauració és especialment important a Catalunya, on el peix de llotja, el marisc, els arrossos, els suquets i altres elaboracions tradicionals formen part de la identitat gastronòmica de nombrosos municipis costaners.
Els restaurants contribueixen a posar en valor aquestes produccions, donar-les a conèixer als visitants i generar un retorn econòmic que va més enllà de la venda directa del producte pesquer. Aquesta activitat també afavoreix la preservació del patrimoni culinari i la diferenciació de les destinacions turístiques.
En aquest sentit, la col·laboració entre confraries de pescadors, llotges, productors, restauradors i administracions locals ofereix oportunitats per reforçar els circuits curts de comercialització, promoure el consum de peix de proximitat i impulsar experiències gastronòmiques vinculades al territori.
Les jornades gastronòmiques dedicades al peix de llotja, els arrossos o la cuina marinera són un exemple d’aquesta complementarietat. A més de promocionar la gastronomia, contribueixen a atraure visitants, dinamitzar els establiments i ampliar l’activitat turística fora dels períodes de màxima afluència.
Del Baix Llobregat a les Terres de l’Ebre: un impacte directe sobre els territoris
La importància de l’economia blava és especialment visible en diversos àmbits territorials on la FIHRT i els seus gremis desenvolupen la seva activitat.
Al Baix Llobregat, municipis com Castelldefels, Gavà i el Prat de Llobregat disposen d’una oferta turística i de restauració estretament relacionada amb el litoral, que es complementa amb les activitats esportives, de lleure i de natura.
Al Garraf i al litoral del Penedès, la gastronomia marinera, els ports, les activitats nàutiques i l’oferta d’allotjament contribueixen a configurar destinacions amb capacitat per atraure diferents perfils de visitants al llarg de l’any.
A les Terres de l’Ebre, la vinculació entre economia blava i gastronomia és encara més evident. La pesca, l’aqüicultura, la producció de musclos i ostres, els arrossars i el patrimoni natural del delta constitueixen un conjunt de recursos amb un gran potencial turístic.
Municipis com l’Ametlla de Mar, l’Ampolla, la Ràpita o Deltebre disposen de tradicions gastronòmiques i activitats vinculades al mar que contribueixen a dinamitzar l’economia local i reforçar la identitat de la destinació.
En tots aquests territoris, la restauració actua com a punt de connexió entre el sector primari, els visitants i la població resident, multiplicant les oportunitats econòmiques que ofereixen els recursos marítims.
L’economia blava també obre oportunitats per desestacionalitzar el turisme
Més enllà de les xifres econòmiques, el desenvolupament de l’economia blava obre noves possibilitats per diversificar l’oferta turística del litoral català i reduir-ne la dependència dels mesos d’estiu.
El turisme gastronòmic, les visites als ports pesquers, les experiències vinculades a la pesca tradicional, les rutes del patrimoni marítim i les activitats nàutiques són productes que poden contribuir a distribuir millor els fluxos turístics al llarg de l’any.
Catalunya disposa, a més, de més de 400 centres d’activitats marítimes registrats, entre acadèmies nàutiques, centres d’immersió i altres instal·lacions especialitzades. La pesca marítima recreativa, per la seva banda, va generar 65,4 milions d’euros de volum de negoci l’any 2023.
La combinació d’aquestes activitats amb l’allotjament i la restauració permet desenvolupar propostes turístiques integrades que incrementin la despesa dels visitants i beneficiïn el conjunt del teixit empresarial local.
Sostenibilitat, ocupació i competitivitat: els reptes del futur
L’evolució de l’economia blava catalana ha estat positiva després de la davallada provocada per la pandèmia. L’any 2023 es van assolir els màxims de volum de negoci i valor afegit brut de la sèrie analitzada, tot i que l’ocupació encara no havia recuperat completament els nivells anteriors a la crisi sanitària.
A escala europea, el turisme costaner també manté un protagonisme destacat. L’any 2023 va generar 93.400 milions d’euros de valor afegit brut i aproximadament 2,7 milions de llocs de treball. La restauració, els serveis de begudes i altres activitats complementàries formen part d’aquesta activitat.
Tanmateix, el creixement també planteja reptes relacionats amb la sostenibilitat ambiental, la gestió dels recursos hídrics, l’adaptació al canvi climàtic, la disponibilitat de personal qualificat i la convivència entre l’activitat turística i les comunitats residents.
En aquest context, resulta necessari avançar cap a un model que afavoreixi la competitivitat de les petites i mitjanes empreses, promogui l’ocupació de qualitat i reforci la capacitat dels territoris per generar valor afegit.
La FIHRT posa en valor el paper de l’hostaleria i la restauració en el desenvolupament de l’economia blava
Des de la perspectiva de la FIHRT, els resultats presentats evidencien la necessitat que les polítiques vinculades a l’economia blava incorporin la realitat de les empreses turístiques, hoteleres i de restauració, així com la participació dels gremis i associacions empresarials territorials.
La Federació considera especialment rellevant fomentar la col·laboració entre el sector primari, els establiments de restauració i els agents de promoció turística per potenciar el producte local, preservar la identitat gastronòmica i generar noves oportunitats de negoci.
En aquesta línia, els cinc Grups d’Acció Local Pesquers (GALP) de Catalunya poden esdevenir aliats per impulsar projectes conjunts de gastronomia, turisme experiencial i desenvolupament econòmic local.
La governança participativa, un dels principis de l’Estratègia marítima de Catalunya, també ha de facilitar que el teixit empresarial pugui contribuir a definir les actuacions que afecten directament l’activitat turística dels municipis costaners.
Les dades confirmen que l’economia blava no es limita a les activitats que es desenvolupen al mar, sinó que també genera un impacte directe sobre els hotels, restaurants, bars, càmpings i empreses de serveis turístics. Un impacte que justifica reconèixer el sector HORECA com un dels protagonistes de les estratègies de desenvolupament sostenible del litoral català.
Per a la FIHRT, el repte és aprofitar aquest potencial per generar més valor afegit, reduir l’estacionalitat, reforçar el consum de productes pesquers de proximitat i garantir que els beneficis de l’activitat marítima i turística reverteixin en les empreses, els professionals i les comunitats dels territoris.
