Actualitat

• 05 Octubre 2026

El curs 2026-2027 arrenca amb 770 alumnes matriculats, un 9% més que l'any anterior, i consolida l'interès per la formació especialitzada en agricultura, ramaderia, vitivinicultura, indústria alimentària i gestió del medi natural.

Les 15 escoles agràries de Catalunya es reivindiquen com una eina estratègica per afrontar el relleu generacional, impulsar la innovació i generar noves oportunitats econòmiques al territori.

Les Escoles Agràries de Catalunya, integrades al Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, han iniciat el curs acadèmic 2026-2027 amb un nou rècord històric de matriculacions als cicles formatius de grau mitjà i superior.

En total, 770 alumnes han formalitzat la matrícula, davant dels 708 del curs anterior, una evolució que representa un increment del 9% i confirma l'interès creixent per les professions vinculades al sector primari i a la transformació agroalimentària.

L'inici del curs s'ha celebrat oficialment a la Seu Vella de Lleida, en un acte institucional encapçalat pel conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, i la consellera d'Educació i Formació Professional, Esther Niubó. La trobada ha reunit representants institucionals, professorat, alumnat i professionals del sector, amb una atenció especial als reptes del relleu generacional i les perspectives de futur de les activitats agràries.

Una xarxa de 15 centres i 25 cicles formatius especialitzats

La xarxa pública d'Escoles Agràries disposa de 15 centres distribuïts per Catalunya, amb una oferta de 25 cicles formatius: 12 de grau mitjà i 13 de grau superior.

Els estudis comprenen especialitats com la producció agropecuària, l'agricultura ecològica, la vitivinicultura, l'elaboració d'olis i vins, les indústries alimentàries, la ramaderia, la gestió forestal, el paisatgisme i la conservació del medi natural.

La principal característica del model és l'orientació pràctica, amb grups reduïts, professorat especialitzat, aprenentatge en entorns productius i col·laboració amb empreses del sector.

Aquesta vinculació entre formació i activitat econòmica permet adaptar els coneixements a les necessitats de cada territori, facilitar la incorporació laboral dels estudiants i contribuir a la professionalització d'empreses i explotacions.

Noves titulacions per donar resposta a les necessitats del sector

El curs incorpora tres novetats formatives anunciades pel Departament d'Agricultura:

• Santa Coloma de Farners (la Selva): nou grau mitjà d'Aprofitament i Conservació del Medi Natural, que ha cobert totes les places i ja disposa de llista d'espera. Amplia l'oferta forestal de grau mitjà a les comarques gironines.

• Mas Bové, a Constantí (Tarragonès): nou grau mitjà de Producció Agropecuària, orientat a formar professionals en activitats agrícoles i ramaderes.

• Tàrrega (Urgell): grau superior de Processos i Qualitat en Indústries Alimentàries, una proposta vinculada a la transformació d'aliments, la qualitat i els processos productius.

Aquests nous estudis responen a una realitat en què el sector agroalimentari necessita professionals amb coneixements tecnològics, capacitat de gestió, criteris de sostenibilitat i competències adaptades a una producció cada vegada més especialitzada.

Més dones en la formació agrària, però encara amb marge per avançar

Un altre dels elements destacats del nou curs és l'evolució de la presència femenina, que representa el 27,3% del conjunt de l'alumnat matriculat.

La dada consolida una tendència d'increment de la participació de les dones en uns estudis històricament masculinitzats i reforça l'objectiu de garantir oportunitats professionals en igualtat de condicions.

Aquest avenç adquireix una significació especial el 2026, declarat Any Internacional de la Dona Pagesa per les Nacions Unides, i coincideix amb la voluntat de donar més visibilitat al lideratge femení en l'agricultura, la ramaderia, la transformació alimentària i el desenvolupament rural.

L'accés de les dones joves a la formació tècnica i empresarial és també un factor important per afavorir el relleu generacional i la diversificació econòmica del territori.

El relleu generacional, un dels grans reptes del món rural català

L'envelliment de les persones titulars d'explotacions agràries, les dificultats d'accés a la terra, el cost de les inversions inicials i la manca de continuïtat en determinades activitats productives constitueixen alguns dels principals desafiaments del sector.

En aquest context, les Escoles Agràries poden actuar com una porta d'entrada per a joves que volen incorporar-se a explotacions familiars, emprendre nous negocis o desenvolupar la seva trajectòria professional en empreses agroalimentàries.

La formació en digitalització, gestió empresarial, tecnologies de producció, qualitat alimentària i sostenibilitat és especialment rellevant per millorar la viabilitat de les explotacions i adaptar-les a les noves exigències del mercat.

Durant la inauguració del curs a Lleida, aquestes qüestions van centrar dues taules rodones. La primera, dedicada a l'empoderament del sector primari, va comptar amb Biel Pedrals, alumne de viticultura de l'Escola de Viticultura i Enologia Mercè Rossell i Domènech, i Anna Criado, alumna de Paisatgisme i Medi Rural de l'Escola Agrària del Solsonès.

La segona va reunir l'empresari Eduard Pons, CEO de Clos Pons, amb els consellers Òscar Ordeig i Esther Niubó per debatre les oportunitats empresarials i professionals del sector. També es van lliurar els premis de Formació Professional de les Escoles Agràries.

De la producció agroalimentària a la gastronomia i el turisme

La importància de les escoles agràries va més enllà de la formació estrictament agrícola o ramadera. La seva activitat té una connexió directa amb altres sectors econòmics, especialment la restauració, la gastronomia, l'enoturisme i les experiències turístiques vinculades al producte local.

La professionalització de la viticultura, l'elaboració de vins i olis, els processos de transformació agroalimentària i la producció ecològica permet incrementar el valor afegit dels aliments produïts a Catalunya.

Per al sector de l'hostaleria i la restauració, aquesta evolució és especialment significativa. Disposar d'un teixit productiu local sòlid, diversificat i amb professionals qualificats facilita la incorporació de productes de proximitat a les cartes, la diferenciació de l'oferta gastronòmica i el desenvolupament de noves experiències per als visitants.

Els projectes d'enoturisme, oleoturisme, visites a explotacions, degustacions, activitats educatives i itineraris gastronòmics constitueixen exemples de com la producció primària pot generar activitat complementària i contribuir a dinamitzar l'economia rural.

Aquesta complementarietat entre agricultura, indústria alimentària, restauració i turisme és especialment important en territoris amb una forta identitat agroalimentària.

Les escoles agràries, una infraestructura estratègica per als territoris

La distribució territorial dels centres permet que diferents comarques disposin de recursos formatius especialitzats i adaptats a les seves activitats econòmiques.

A les Terres de l'Ebre, l'Escola Agrària d'Amposta i la de Gandesa constitueixen dos referents formatius vinculats a les necessitats del sector agroalimentari del territori.

A l'Alt Penedès, l'Escola de Viticultura i Enologia Mercè Rossell i Domènech té un paper destacat en la formació de professionals relacionats amb la vinya i el vi, dues activitats amb importants connexions amb l'enoturisme.

A la Catalunya Central, els centres de Manresa i del Solsonès també contribueixen a facilitar l'accés a la formació especialitzada sense necessitat de desplaçar-se als principals nuclis urbans.

La xarxa també comprèn centres al Maresme, el Tarragonès, l'Urgell, el Segrià, les Garrigues, la Noguera, l'Alt Urgell, el Pallars Jussà, el Baix Empordà i la Selva.

La formació contínua arriba a milers de professionals

Més enllà de la formació professional reglada, les Escoles Agràries desenvolupen una important activitat de formació contínua i transferència de coneixement destinada a persones que ja treballen en el sector.

Les dades corresponents al 2025 reflecteixen l'abast d'aquesta activitat:

Aquestes activitats faciliten l'actualització de coneixements en qüestions com les noves tecnologies, la gestió de les explotacions, la seguretat alimentària, la sostenibilitat i l'adaptació als canvis normatius.

El model formatiu també incorpora estades en empreses i oportunitats de mobilitat internacional mitjançant Erasmus+, que permeten a l'alumnat adquirir experiència en entorns professionals d'altres països europeus.

Formació, innovació i territori: una aposta de futur

El rècord de matriculacions del curs 2026-2027 constitueix un indicador positiu per al futur de l'activitat agroalimentària catalana. Tanmateix, la incorporació efectiva de nous professionals dependrà també de la capacitat del sector per oferir oportunitats laborals, facilitar l'emprenedoria i garantir projectes empresarials viables.

La col·laboració entre centres formatius, empreses, cooperatives, administracions i organitzacions sectorials esdevé fonamental per traslladar els coneixements adquirits a l'activitat econòmica real.

En una Catalunya que aposta per la qualitat dels seus aliments, el producte de proximitat, el patrimoni gastronòmic i un turisme més vinculat al territori, la formació agrària és una inversió que beneficia tota la cadena de valor, des de les explotacions i les indústries alimentàries fins als restaurants, els allotjaments i les empreses turístiques.

L'increment de l'alumnat confirma que el món rural continua despertant vocacions professionals. El repte és transformar aquest interès en ocupació, empreses competitives, innovació i oportunitats de futur per a les noves generacions.