Gastrorecup 2026: la FIHRT referma el compromís de la restauració contra el malbaratament alimentari
La Federació participa en la cinquena edició del Gastrorecup i reivindica una trajectòria de treball que va molt més enllà de les campanyes de sensibilització: participació en el desenvolupament normatiu, elaboració de guies, jornades, congressos i acompanyament dels establiments per avançar cap a una restauració cada vegada més eficient i responsable.
La Federació Intercomarcal d’Hostaleria, Restauració i Turisme (FIHRT) torna a sumar-se aquest 2026 al Gastrorecup, la iniciativa que converteix la lluita contra les pèrdues i el malbaratament alimentaris en una experiència gastronòmica i que enguany arriba a la cinquena edició.
Entre el 29 de setembre i l’1 de novembre, més de 100 restaurants de Catalunya ofereixen menús elaborats amb aliments plenament segurs i nutritius que havien quedat fora del circuit comercial per motius estètics, excedents de producció o altres circumstàncies. La iniciativa està impulsada per la cuinera Ada Parellada, amb el suport del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, i forma part de la campanya “Aprofitem els aliments”.
La FIHRT figura entre les organitzacions participants en aquesta nova edició, juntament amb altres federacions i organitzacions representatives de la restauració catalana.
De l’aprofitament a una nova cultura de gestió dels aliments
Per a la FIHRT, però, la participació en el Gastrorecup no és una actuació aïllada. Forma part d’una línia de treball sostinguda durant anys per impulsar una nova cultura de gestió dels aliments dins dels establiments de restauració, basada en la prevenció, la planificació, l’aprofitament i la conscienciació.
La lluita contra el malbaratament comença molt abans que un aliment es converteixi en residu. Comença en la planificació de les compres, la gestió dels estocs, l’organització de les cambres i magatzems, el disseny de les cartes i els menús, la dimensió de les racions, la formació dels equips, la conservació dels aliments i la capacitat de reaprofitar productes amb totes les garanties de seguretat alimentària.
És una realitat que els professionals de la restauració coneixen especialment bé: malbaratar aliments també significa malbaratar recursos econòmics, energia, aigua, hores de treball i producte agrari.
Per això, la FIHRT ha defensat sempre que les polítiques de prevenció han d’incorporar la realitat operativa dels establiments i combinar les obligacions normatives amb informació, formació, eines senzilles i mesures que siguin realment aplicables a les petites i mitjanes empreses.
La restauració, implicada en la construcció de la normativa
Aquest compromís també s’ha traslladat durant els darrers anys a l’àmbit institucional.
La FIHRT ha participat en espais de debat, jornades i processos de treball vinculats a l’elaboració i desenvolupament de la Llei 3/2020, de l’11 de març, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, una norma pionera a Catalunya que situa la prevenció com a principi prioritari i estableix obligacions per als diferents agents de la cadena alimentària.
La Federació ha treballat perquè la veu de la restauració sigui present en aquest procés: una restauració formada majoritàriament per microempreses, petites empreses i negocis familiars, amb estructures i processos molt diferents dels de la indústria o la gran distribució.
La FIHRT també ha fet aportacions en els treballs posteriors de desplegament reglamentari de la Llei, un procés que es va iniciar formalment amb una consulta pública entre 2020 i 2021, va avançar amb un procés de participació ciutadana el 2023 i va arribar a sotmetre el projecte de decret a informació pública l’any 2024.
Malgrat aquest llarg recorregut, el reglament de desplegament continua sense haver culminat amb l’aprovació definitiva del decret, una qüestió especialment rellevant perquè és precisament aquest instrument el que ha de concretar aspectes com el contingut dels plans de prevenció, els sistemes de quantificació i informació o diferents mecanismes d’aplicació de la Llei. La mateixa documentació oficial defineix el desplegament total de la Llei 3/2020 com un dels reptes pendents.
Per a la Federació, és important que aquest desplegament s’acabi fent amb seguretat jurídica, proporcionalitat i criteris adaptats a la dimensió i característiques dels establiments.
De la normativa a les eines pràctiques
La participació de la FIHRT tampoc s’ha limitat a la discussió legislativa.
La Federació ha col·laborat en espais de treball destinats a convertir els objectius generals contra el malbaratament en eines útils per als establiments, participant en l’elaboració, revisió o difusió de guies, materials i bones pràctiques adreçades al sector.
La Generalitat disposa actualment d’un conjunt creixent d’instruments sectorials, entre els quals hi ha la Guia de prevenció del malbaratament alimentari a la restauració comercial i les cuines centrals, així com materials sobre aprofitament segur dels aliments i documents de suport per implantar plans de prevenció.
Aquest enfocament és especialment important perquè la normativa només pot aconseguir els seus objectius si arriba a la realitat quotidiana de les cuines.
Mesurar què es llença, saber per què es produeix el malbaratament, identificar els punts crítics, ajustar les compres i les produccions, formar els equips i introduir mesures correctores són elements cada vegada més presents en la gestió professional dels establiments.
Jornades, congressos i sensibilització
Al llarg d’aquests anys, la FIHRT i les associacions i gremis que en formen part han incorporat també aquesta problemàtica a jornades professionals, activitats formatives i accions de sensibilització, traslladant als establiments la necessitat d’incorporar la prevenció del malbaratament a la gestió ordinària de l’empresa.
La Federació ha participat igualment en espais de reflexió i debat sectorial sobre sostenibilitat i aprofitament alimentari i segueix les iniciatives que, des de les administracions i el mateix sector, busquen compartir experiències i solucions.
Aquest 2026, Catalunya ha celebrat també el 1r Congrés sobre la Prevenció de les Pèrdues i el Malbaratament Alimentaris, que el 22 de setembre va reunir investigadors, responsables polítics, agents del sistema alimentari i organitzacions socials per intercanviar coneixement i experiències.
La conscienciació, però, no pot quedar limitada a una jornada o una data concreta del calendari. Ha de traduir-se en hàbits de gestió que permetin prevenir el malbaratament durant tot l’any.
Gastrorecup: demostrar que allò que es descarta també té valor
Precisament aquí radica una de les principals fortaleses del Gastrorecup: fer visible aquesta problemàtica a través de la gastronomia.
Els restaurants participants elaboren menús a partir d’aliments recuperats que mantenen intactes les condicions de seguretat i qualitat. El menú es descobreix en començar l’àpat, convertint la iniciativa en una experiència que combina gastronomia, creativitat i conscienciació.
Els resultats de l’edició anterior evidencien el potencial del projecte. El Gastrorecup 2025 va permetre recuperar 11.245,92 quilos d’aliments, que es van transformar en més de 4.500 àpats, amb la col·laboració de més de 30 empreses del sector agroalimentari.
És també una manera de reivindicar una pràctica que, lluny de ser nova, forma part de la cultura culinària del país. La cuina d’aprofitament ha estat històricament un dels fonaments de la cuina catalana: aprofitar el producte disponible, transformar-lo i extreure’n el màxim valor.
Els restaurants, part de la solució
La FIHRT considera especialment important evitar una visió que situï la restauració únicament com un punt de generació de residus.
Els establiments de restauració són també una part essencial de la solució.
Cada vegada són més els restaurants que revisen processos, ajusten compres i racions, treballen amb producte de proximitat i temporada, reaprofiten elaboracions, ofereixen als clients la possibilitat d’endur-se els aliments no consumits i incorporen criteris d’eficiència i sostenibilitat a les seves cuines.
Aquesta consciència respon també a una lògica empresarial. En un sector que treballa amb matèries primeres, reduir les minves i millorar-ne l’aprofitament contribueix simultàniament a reduir l’impacte ambiental i millorar l’eficiència econòmica dels establiments.
Per això, la FIHRT defensa una política de prevenció basada en la corresponsabilitat de tota la cadena alimentària, des de la producció i la distribució fins a la restauració i els consumidors.
Un compromís que continua
La participació en el Gastrorecup 2026 reforça, així, una línia de treball que la FIHRT vol continuar desenvolupant conjuntament amb els seus gremis i associacions territorials.
La Federació continuarà treballant en la sensibilització dels establiments, la formació dels professionals, la difusió de bones pràctiques, la participació en els espais institucionals i el seguiment del desenvolupament normatiu perquè la prevenció de les pèrdues i el malbaratament sigui efectiva, assumible i adaptada a la realitat empresarial de la restauració catalana.
Perquè prevenir el malbaratament no significa només gestionar millor els residus. Significa, sobretot, evitar que els aliments arribin a convertir-se en residus.
I en aquest objectiu, la restauració catalana fa anys que hi treballa.
