Falset consolida un nou pol de recerca vitivinícola amb una inversió de 4,1 milions d'euros en un celler experimental i intel·ligent
El futur Celler de Recerca Experimental i Intel·ligent permetrà assajar noves tecnologies d’elaboració, digitalització, sostenibilitat i gestió de dades abans de traslladar-les als cellers i a les denominacions d’origen catalanes
El Govern de la Generalitat ha aprovat una inversió de 4,12 milions d’euros per fer realitat a Falset el futur Celler de Recerca Experimental i Intel·ligent de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), una infraestructura concebuda per accelerar la innovació, la digitalització i la sostenibilitat de la indústria vitivinícola catalana.
L’acord representa un pas important respecte de l’anunci fet el passat mes de maig, coincidint amb la Fira del Vi de Falset, quan es va presentar el projecte ENOLAB.CAT. Ara el Govern n’ha concretat i aprovat el finançament: 4.122.910,85 euros distribuïts entre els exercicis 2026 i 2029. La principal partida arribarà el 2028, amb prop de 2,3 milions d’euros, seguida dels 1,64 milions previstos per al 2029.
La infraestructura s’instal·larà a l’antiga fàbrica tèxtil Falbar de Falset, un espai que progressivament s’està convertint en un node vinculat al vi, el coneixement i el desenvolupament territorial. El centre tindrà més de 1.000 m² i disposarà d’una sala d’elaboració experimental, laboratoris químics i microbiològics, espais de criança i sistemes avançats de monitoratge i anàlisi de dades.
El projecte és impulsat pel Departament de Recerca i Universitats, l’IRTA-CERCA —amb la participació del Centre Tecnològic del Vi, VITEC, en procés d’integració a l’IRTA— i l’Ajuntament de Falset. La voluntat expressada des de l’inici és que la infraestructura no treballi exclusivament per al Priorat, sinó que tingui capacitat de donar servei i generar coneixement transferible al conjunt de les denominacions d’origen i del sector vitivinícola català.
Un celler per investigar, no per competir amb els cellers
Una de les claus per entendre el projecte és precisament el seu caràcter experimental. ENOLAB.CAT no s'ha plantejat com un nou celler productor convencional, sinó com una infraestructura en la qual investigadors, empreses i cellers podran provar processos, tecnologies i metodologies en condicions reals d'elaboració.
Aquesta característica és especialment rellevant per a un sector format per una gran quantitat de petits i mitjans cellers i cooperatives, per als quals incorporar directament una nova tecnologia pot comportar inversions considerables i un risc difícil d'assumir.
Disposar d'una infraestructura compartida permetrà, potencialment, provar abans d'invertir.
Un celler podria, per exemple, validar una nova tecnologia de fermentació, un sistema de sensorització, un procés que permeti disminuir el consum d'aigua o energia o una determinada estratègia microbiològica a escala experimental abans de decidir si l'incorpora a la seva planta productiva.
Aquesta funció de demostració i transferència tecnològica és, de fet, un dels elements explícitament previstos en el projecte: el centre estarà obert a la col·laboració amb cellers, empreses i centres de recerca.
Del celler tradicional al celler basat en dades
L'altre gran salt que planteja ENOLAB.CAT és la digitalització integral de l'elaboració.
En la presentació inicial del projecte es va avançar que la sensorització permetria recollir dades de les diferents fases del procés d'elaboració en temps real. També es va anunciar la col·laboració amb el Barcelona Supercomputing Center (BSC) per treballar amb grans volums de dades, intel·ligència artificial i models predictius.
A la pràctica, això obre la porta a estudiar amb molta més precisió variables com la temperatura, l'evolució de les fermentacions, els paràmetres microbiològics, el consum energètic o l'evolució del vi durant determinades fases del procés.
La finalitat no és simplement acumular dades. El valor resideix en convertir-les en eines de decisió per als enòlegs: anticipar desviacions, comparar processos, ajustar recursos i determinar quines pràctiques produeixen millors resultats.
El director general de l'IRTA, Josep Usall, ja assenyalava en la presentació del projecte que aquesta infraestructura ha de permetre passar d'una recerca fragmentada a un model integrat en què les diferents fases de l'elaboració puguin ser estudiades mitjançant dades en temps real.
Què aporta realment al sector del vi?
L'interès del projecte va bastant més enllà de disposar d'un nou laboratori a Falset. Ben desenvolupat, pot actuar com una infraestructura precompetitiva del conjunt del sector vitivinícola català.
1. Reduir el risc de la innovació per als cellers
Innovar costa diners i no sempre ofereix resultats immediats.
Disposar d'un centre on les empreses puguin assajar tecnologies abans d'implantar-les pot reduir una de les principals barreres a la innovació de les pimes: el cost i el risc de l'experimentació.
És especialment important per als cellers petits, que difícilment poden mantenir laboratoris d'R+D, plantes pilot o equips científics propis.
2. Accelerar la transferència de la recerca al mercat
Catalunya ja disposa de capacitat científica en viticultura i enologia. L'INCAVI, per exemple, desenvolupa recerca en àmbits que van des de l'adaptació al canvi climàtic fins a l'estabilitat microbiològica, l'anàlisi sensorial, la gestió dels sòls o les noves tecnologies d'elaboració.
El repte és que aquesta investigació acabi convertint-se en solucions que un celler pugui aplicar industrialment.
ENOLAB.CAT pot ocupar justament l'espai intermedi entre el laboratori i el celler comercial: validar a escala pilot una tecnologia abans de transferir-la a l'empresa.
3. Avançar en sostenibilitat amb resultats mesurables
La sostenibilitat del sector ja no consisteix únicament a reduir l'impacte ambiental de la vinya.
També afecta directament el celler: consum d'aigua, energia, temperatura, productes enològics, tractaments, residus, neteja, conservació o eficiència de les instal·lacions.
La recerca europea en què participa l'INCAVI ja està treballant en sistemes de producció de baixa entrada, eficiència energètica i hídrica, reducció de productes químics, digitalització i monitoratge intel·ligent.
Un celler experimental permetrà portar aquests plantejaments a condicions molt similars a les d'una instal·lació productiva.
4. Intel·ligència artificial aplicada a l'enologia
Probablement aquest és un dels aspectes amb major recorregut.
Si el centre acumula dades de múltiples elaboracions, varietats, condicions, temperatures i processos, els models d'intel·ligència artificial poden començar a identificar patrons difícils d'observar manualment.
Això podria facilitar progressivament sistemes predictius aplicables a qüestions com l'evolució de les fermentacions, l'optimització de recursos o la detecció de desviacions.
No significa substituir el criteri de l'enòleg, sinó proporcionar-li més informació objectiva per prendre decisions.
5. Adaptació al canvi climàtic
L'adaptació del vi català a unes condicions climàtiques canviants no acaba a la vinya.
Canvis en la maduració del raïm, concentracions, acidesa o dates de verema també obliguen a adaptar les tècniques d'elaboració.
L'INCAVI ja investiga, entre altres àmbits, gestió hídrica del sòl, malles d'ombreig, varietats, fermentacions i tecnologies que poden reduir determinats tractaments. Incavi
Un celler experimental permet relacionar millor què passa a la vinya amb què passa posteriorment durant l'elaboració.
6. Més capacitat per diferenciar el vi català
Innovació no implica necessàriament homogeneïtzació.
La recerca també pot servir precisament per potenciar la singularitat. Un exemple és el projecte de l'INCAVI que estudia la criança de vins amb fustes d'espècies forestals catalanes —castanyer, cirerer, acàcia o roure català— amb l'objectiu d'analitzar nous perfils aromàtics i reduir alhora la dependència de fustes importades. Incavi
Aquest tipus de projectes mostren com la tecnologia pot posar-se al servei de la identitat, les varietats autòctones i el territori, i no únicament de l'eficiència productiva.
7. Una infraestructura compartida per a les DO
L'impacte potencial és també territorial.
Catalunya té realitats vitivinícoles extraordinàriament diferents: Priorat, Montsant, Terra Alta, Penedès, Empordà, Costers del Segre, Pla de Bages, Alella, Tarragona, Conca de Barberà...
Poder desenvolupar projectes específics amb denominacions d'origen, cooperatives o grups de cellers permetria investigar problemes concrets i després transferir els resultats al conjunt d'empreses d'aquell territori.
I aquest és probablement un dels elements que més justificació dona a la inversió pública.
Falset reforça el seu paper com a capital de coneixement vitivinícola
La ubicació tampoc no és menor.
Situar aquesta infraestructura al Priorat permet vincular una activitat científica d'alt nivell amb un territori en què la vinya i el vi són elements estructurals de l'economia, el paisatge, la gastronomia i el turisme.
A més, la recuperació de l'antiga Falbar, que durant anys havia estat una de les principals instal·lacions industrials de la comarca, incorpora una dimensió de regeneració territorial. El mateix alcalde de Falset, Carlos Brull, ha destacat que l'objectiu és que l'antic complex industrial torni a actuar com a pol de dinamització, ara vinculat a l'economia del coneixement i al sector vitivinícola.
La presència de VITEC i la futura infraestructura de l'IRTA contribueixen així a crear a Falset una concentració de recerca, empreses, denominacions d'origen, formació i activitat vinculada al vi que pot tenir efectes que vagin més enllà de l'activitat estrictament científica.
Una inversió en infraestructura, no un ajut directe als cellers
Hi ha, tanmateix, una precisió important.
Els 4,1 milions d'euros no constitueixen una línia d'ajuts directes perquè els cellers comprin tecnologia o modernitzin les seves instal·lacions. Són una inversió pública destinada a crear una infraestructura de recerca.
Per tant, el retorn efectiu que obtindrà el teixit empresarial dependrà en bona part de com s'organitzi posteriorment l'accés al centre: projectes amb empreses, proves pilot, serveis, convocatòries de recerca, activitats demostratives o programes de transferència.
Aquest serà un aspecte determinant. La infraestructura adquirirà tot el seu valor si aconsegueix que la recerca arribi especialment a les pimes, cooperatives i cellers que no disposen de departaments propis d'R+D.
Una aposta estratègica en un moment de transformació del sector
El projecte arriba, a més, en un moment en què la vitivinicultura ha d'afrontar simultàniament canvi climàtic, necessitat de reduir consums i costos, transformació digital, nous requeriments de sostenibilitat, evolució dels mercats i necessitat de diferenciar els vins.
En aquest context, ENOLAB.CAT pot convertir-se en una peça important de la infraestructura catalana de coneixement vitivinícola: un lloc on la recerca es pugui convertir en tecnologia aplicable i on les empreses puguin experimentar abans d'invertir.
El Govern aporta ara els recursos per construir aquesta eina. El repte dels pròxims anys serà aconseguir que aquests més de quatre milions d'euros acabin traduint-se en innovació utilitzable pels cellers, més competitivitat, millor adaptació climàtica i major valor afegit per al vi català.
En síntesi, el valor estratègic del projecte no són els 1.000 m² ni els 4,1 milions d'euros: és donar al sector vitivinícola català una planta d'assaig compartida on experimentar, equivocar-se, validar i només després invertir. Per a un sector amb una forta presència de petites i mitjanes empreses, aquesta és probablement l'aportació més significativa del futur centre.
